La pandèmia ha impactat en tots els aspectes de la vida quotidiana dels ciutadans, des de la salut fins a les relacions socials, passant per l’àmbit laboral, l’economia i l’estat d’ànim. I justament, l’oci és un dels àmbits de la vida que més ha quedat trastocat pel seu component de socialització. Des que l’1 de maig els bars i restaurants van poder reobrir a la nit que les terrasses de la ciutat tornen a bullir. Una fotografia que té una cara i una creu. La cara, el símbol de la recuperació d’una certa normalitat i un respir per a un sector de la restauració que malda per sobreviure. La creu, el retorn del soroll nocturn al carrer en zones en què l’oci ha de conviure amb el dret dels veïns al descans.
Justament, el fet que comenci a recuperar-se la normalitat i es relaxin les mesures de control de la pandèmia, amb una part important de la població ja vacunada i una taxa de transmissió més baixa, ha portat diverses associacions de veïns a reclamar a l’Ajuntament de Barcelona una revisió urgent del decret de flexibilització en la reobertura de les terrasses aprovat el maig del 2020, que permetia l’ampliació dels espais dedicats a taules a l’espai públic, i en alguns casos també el nombre de taules. La idea era garantir la rendibilitat dels negocis de restauració i permetre complir les mesures de seguretat sanitària i de separació de taules. El decret, però, especificava que era una flexibilització provisional i reversible un cop superada la pandèmia. Ha arribat el moment?
A parer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i diverses entitats veïnals, sí. Denuncien “abusos i excessos del sector de la restauració”, i alerten que “l’Ajuntament no ha fet absolutament res pel que fa a inspeccions per evitar aquests abusos”. I com a exemple, descriuen molt gràficament aquests “abusos”: “Taules, bidons, prestatgeries i altres elements similars a la façana dels edificis, la qual cosa està explícitament prohibida per les lleis d’accessibilitat, a més d’una invasió de taules a la vorera duplicant o triplicant les legalment concedides”. I què pensa l’Ajuntament? En resposta a un prec d’ERC a la comissió d’Ecologia i Urbanisme, en què els republicans demanaven al govern que “l’excepcionalitat no sigui permanència, de manera que totes les passes que es facin a partir d’ara vagin d’acord amb l’ordenança de terrasses” – que es va aprovar a inicis del mandat amb consens majoritari de les forces polítiques, representants veïnals i sector de la restauració-, el consistori insisteix que vol “consolidar” les noves terrasses en calçada, perquè “han permès salvar molts negocis durant la pandèmia”, permetent un “recurs extra” als restaurants però “sense perdre espai per a les persones i sempre complint l’ordenança”, en paraules de la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, infraestructures i Mobilitat.
Janet Sanz: “Tenim un problema a Enric Granados”
Sigui com sigui, les entitats veïnals reclamen a l’Ajuntament que reconegui “els efectes que les terrasses tenen sobre la contaminació acústica, sobretot en horaris nocturns”, assumint el compromís d’evitar nivells de soroll considerats nocius per a la salut de les persones. “Cal la reducció dels horaris de tancament nocturn, ben especialment en les àrees densament poblades i on es registra una forta afectació sobre la població resident”, proposen. I justament el soroll és a hores d’ara el principal cavall de batalla en el que sembla el punt més calent de la ciutat: el carrer d’Enric Granados.
“Hem comptabilitzat fins a 560 taules, però segons l’Ajuntament, només se’n van augmentar 39 per la Covid-19 amb permisos d’ampliació de llicències. Molts trams del carrer tenen una densitat molt gran de taules, sobretot entre València i Provença”, denuncia al TOT Barcelona el portaveu de SOS Enric Granados, Josep Maria Alcoberro, que remarca que en aquest carrer de 900 metres hi ha 80 locals, fet que “a més de generar un greu problema de l’ocupació de l’espai públic, fa encara més dramàtic el nivell de contaminació acústica. No podem dormir. Enric Granados s’ha convertit en una zona d’oci nocturn malgrat que és un carrer residencial”, alerta. Alcoberro, a més, lamenta que l’Ajuntament no “sigui transparent” amb les inspeccions, i sentencia que “és evident que hi ha més taules de les legalment permeses”. Unes xifres que no coincideixen amb les que aporta al TOT Barcelona el Gremi de Restauració de Barcelona, que assegura que hi ha 240 taules -corresponents a 51 llicències- i que es van ampliar per la Covid-19 49 taules més. En total, 289 taules.
De fet, Janet Sanz va reconèixer a la comissió d’Urbanisme que hi ha hagut descontrol a Enric Granados, interpel·lada per ERC: “Tenim un problema amb Enric Granados, i per això s’ha fet una suspensió de llicències en ampliacions que sabem que estan generant molèsties”.De fet, assegura Sanz, els districtes ja estan treballant per resoldre els problemes de soroll i estudiar possibles canvis d’horaris d’obertura: “És un equilibri difícil, però l’objectiu és poder garantir que el sector de la restauració segueixi tirant endavant i que alhora no vagi en detriment de la convivència a la ciutat”, reconeix la tinent d’alcalde.
El Clot reclama tancar a la mitjanit
Més enllà del rovell de l’ou de la ciutat també hi ha problemes amb les terrasses. Al barri de Gràcia, diverses places afronten cada nit un soroll excessiu i també consideren que hi ha massa taules. I al Clot, la seva principal artèria de restauració, el carrer Rogent, comença a viure una situació que els veïns veuen amb preocupació de cara al futur. “Entenem que amb la pandèmia hi ha hagut màniga ampla per salvar els negocis, ho entenem, però no volem que això es quedi per sempre, ara ja toca fer un canvi”, declama en conversa amb el TOT Barcelona en Miquel Catassús, secretari de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, que reconeix que en alguns punts d’aquest carrer “hi ha massa terrasses”, però que “no en volem fer batalla ara mateix, sinó prevenir de cara al futur i assegurar-nos que aquesta situació no es perpetuarà més enllà de la pandèmia”. Això sí, l’entitat veïnal reclama a l’Ajuntament “un escurçament dels horaris per assegurar el descans dels veïns més enllà de les dotze de la nit”. I conclou: “Ara tots hem de ser una mica flexibles, però el 2022 reclamem transparència i tornar al compliment de l’ordenança de terrasses”.
El Gremi lamenta que “alguns veïns” vulguin enfonsar els negocis
El Gremi de Restauració de Barcelona rep les crítiques d’algunes entitats veïnals amb “estupefacció” i nega que l’Ajuntament no vetlli pel compliment de l’ordenança: “No és cert que no hi hagi inspeccions, i són i funcionen a tota la ciutat. Aquests veïns, que per cert s’erigeixen falsament com a representants dels barcelonins, menteixen quan diuen que el sector de la restauració no està sotmès a control i que ens aprofitem de la situació per abusar”, lamenta al TOT Barcelona Roger Pallarols, portaveu del gremi de restauració de Barcelona.
Pallarols recorda que la ciutat “viu una situació d’emergència econòmica evident”, i que “una debilitat del sector posa en risc el futur de milers de ciutadans i de l’economia de la ciutat”, i es pregunta, davant de les crítiques d’algunes entitats, “com es pot tenir tan poca vergonya davant d’una situació de ruïna de tantes famílies, seguir intentant enfonsar-nos?”. El portaveu dels restauradors barcelonins veu “una obsessió malaltissa” d’alguns col·lectius contra les terrasses, que al seu parer “són una eina per salvar l’economia” i lamenta que “no tothom està al nostre costat per recuperar la normalitat segrestada fa massa temps”.
2 
