Tots els serveis relacionats amb la mort, des del tanatori fins al cotxe fúnebre, passant pels recordatoris o les pastetes i el cafè que s’ofereixen a les sales de vetlla. Estan gravats amb un 21% d’IVA. Uns serveis, per cert, que en països com Portugal, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, els Països Baixos i Suècia tenen consideració d’essencials i no tributen. A més de l’Estat espanyol -des que el 2012 el govern de Mariano Rajoy va apujar la tributació dels funerals del 8% al 21%, Grècia, Hongria, Letònia, Estònia, Lituània, Bulgària i Àustria també consideren que morir-se és un luxe. En el cas de Barcelona, on tots els serveis funeraris són privats, el càlcul mitjà del cost d’un funeral és de 4.500 euros per a algú que no disposi d’una assegurança de decessos. El TOT Barcelona va calcular amb preus publicitats de 2023 de totes les funeràries que operen a la ciutat, que un funeral estàndard a la ciutat, per a quin no tingui cobertura d’assegurança, s’enfila fins als 4.500 euros. Força més dels 2.500 que l’any 2016 comptabilitzava que podria costar un funeral si l’Ajuntament creava una funerària pública. La mitjana de Catalunya és de 3.750 euros. Segons un estudi de l’OCU, Barcelona ocupa la desena posició en el rànquing de ciutats més cares per morir-s’hi. Després de Vigo, Madrid i Alacant són les més cares.
Entre les despeses que s’afronten en un funeral i que ha analitzat l’OCU per comparar preus, hi ha la incineració o l’enterrament al cementiri (646 euros), el servei de tanatori (546 euros), les esqueles (319 euros), el personal i el servei (291 euros), el cotxe fúnebre (211 euros), les gestions (205 euros), les flors (186 euros), el taüt (1.198) i altres despeses (137 euros). I a partir d’aquí, es poden sumar extres de tota mena. Naturalment, per ser enterrat en un dels nou cementiris de la ciutat cal que la família disposi d’un dels 360.000 nínxols -de propietat o de lloguer– que hi ha als cementiris de la ciutat, d’un panteó o d’una làpida. I si no el té, haurà de pagar un lloguer del nínxol. L’altra opció és un dipòsit de cendres per 7,98 euros al mes.
En el cas de la capital, el sistema d’oligopoli és molt evident. Hi ha poques funeràries que controlen el negoci, com Áltima i Mémora, que a Barcelona tenen un quasi monopoli, sinó que també tenen al darrere companyies asseguradores de decessos com a accionistes. Per posar un exemple, el 2023, l’asseguradora Catalana Occident va comprar Mémora, que a la vegada, ja era propietària del 100% dels Serveis Funeraris de Barcelona. A Barcelona ciutat, Mémora gestiona els tanatoris de les Corts, Sancho de Ávila, Sant Gervasi i el parc funerari de Collserola.
A Catalunya hi ha gairebé 300 tanatoris, gestionats per una seixantena d’empreses. Però a la pràctica, entre una desena d’operadors controlen el 70% del mercat. I Mémora i Áltima són els dos grans grups privats que monopolitzen el servei en grans ciutats. Amb les excepcions de Terrassa, Reus i Palma, que tenen funerària pública i ofereixen una alternativa amb preus més baixos davant de grans operadors que també tenen tanatori.
Els enterraments que paga l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament fixa les taxes del servei d’inhumació i de les concessions de les sepultures i el preu d’incineració. El preu final d’incineració és de 570,22 euros, i el d’inhumació, de 281,78 euros si ja es disposa de sepultura. Si no, cal triar una de les múltiples possibilitats de concessió de sepultura. Però què passa si el difunt mor al no té ingressos o no té familiars que se’n facin càrrec? Si el difunt està empadronat a la ciutat, es comprova quins ingressos té la seva unitat familiar. En el cas de la mort d’una persona sola que no tingui cap ingrés, l’Ajuntament es fa càrrec de l’enterrament o la incineració del cos. I si té ingressos, però són insuficients, l’enterrament o la incineració poden ser gratuïts o bonificats. El consistori ha fixat un barem en funció de l’Indicador de Suficiència de Catalunya (IRSC), que actualment està fixa’t en 614,65 euros mensuals i 8.605,15 euros anuals.
