El barri de Les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi, té una renda per càpita (38.449 euros) gairebé quatre vegades més alta que la del barri amb una renda disponible per càpita més baixa (10.554 euros), que és Ciutat Meridiana, a Nou Barris. Així ho indica l’informe ‘La renda de les llars a Barcelona 2018’. Segons aquest, el 2018 la renda disponible de la llar per càpita (RDLpc) mitjana a Barcelona era de 21.484 euros. Aquest valor suposa un creixement del 2,5% respecte el 2017 i és un 22% superior al de Catalunya. Per primer cop, l’informe inclou noves dades a nivell de secció censal.
Segons aquestes, la secció censal de menor renda està al barri del Besòs i el Maresme (districte de Sant Martí), amb una renda per càpita que no arriba als 8.000 euros.La secció censal de renda més alta es troba al barri de les Tres Torres, però per exemple al mateix districte de Sarrià-Sant Gervasi hi ha seccions censals amb valors menors que en seccions de Ciutat Vella i Nou Barris. Això indica la variació que hi ha dins d’un mateix districte depenent de la secció censal, ja que cada districte té entre 50 i 100 seccions censals i n’hi ha amb grans diferències, com és el cas del districte de Sant Martí.
A Barcelona, vuit barris tenen una renda disponible per càpita superior al 30% de la mitjana de la ciutat. De més a menys RDLpc hi ha Les Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi-Galvany, Sant Gervasi-la Bonanova, Sarrià, la Vila Olímpica, el Putxet i el Farró i la Dreta de l’Eixample. A la cua de la llista, hi ha catorze barris amb una RDLpc inferior al 30% de la mitjana. El Turó de la Peira, el Barri Gòtic, Verdun, Roquetes, Can Peguera, la Marina del Prat Vermell, el Besòs i el Maresme, Baró de Viver, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Raval, Torré Baró i Ciutat Meridiana. Així, les diferències van de l’extrem de Les Tres Torres (38.449 euros) fins a l’extrem de Ciutat Meridiana (10.554 euros).
Desigualtat estable
Per altra banda, l’informe posa de manifest que la desigualtat territorial en la distribució de la renda a Barcelona no millora entre 2015 i 2018, ja que es manté estable. Aproximadament un 12% de la població de Barcelona viu en entorns territorials (seccions censals) de rendes per càpita molt baixes, inferiors al 30% de la mitjana a la ciutat. Una proporció similar, el 13% de la població barcelonina, viu en entorns de rendes molt altes.
En aquests tres anys (2015-2018) tots els districtes incrementen en termes de renda disponible per càpita però hi ha una dinàmica diferent en cada districte que no implica grans variacions a nivell global. El regidor de Presidència, Jordi Martí, considera que és una bona notícia que es mantingui l’estabilitat perquè tot i que els percentils alts pugin -i els rics s’enriqueixin més- també ho fan en proporció els percentils baixos, i considera que això és gràcies a la intervenció social feta des de l’Ajuntament de Barcelona.
Recursos de les llars
L’estudi també es fixa en l’estructura dels recursos de l’economia familiar i diferencia entre el pes que tenen les rendes mixtes -quan la persona ingressa diners per compte propi o té rendes patrimonials-, salaris i prestacions socials –com atur o pensions–. Per exemple, al districte de Sarrià-Sant Gervasi les rendes mixtes suposen un 40% dels recursos de les llars, el percentatge més alt de tots els districtes. Per contra, és també el districte amb un percentatge més baix de prestacions socials (12%).
El districte en què les prestacions tenen més pes és el de Nou Barris, on suposen un 24% dels recursos de les famílies. D’altra banda, destaca que Sant Martí és el districte on els salaris representen la major part dels recursos de les llars, un 58%, seguit de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Andreu, on suposa un 57%.
Amb aquestes dades, l’informe observa una relació entre l’estructura dels recursos i el nivell de renda, ja que els districtes amb més pes de rendes mixtes són també els que tenen més renda disponible per càpita i els que reben més prestacions són els que tenen menys renda. Tot i això, hi ha matisos ja que les prestacions més importants són les de jubilació i per tant també impacten en funció dels grups d’edat predominants en cada districte.
