Els clients surten atrafegats i carregats de bosses de la botiga Lefties del número 22 del Portal de l’Àngel, una de les artèries comercials més concorregudes i cotitzades de la ciutat. D’uns anys ençà s’ha convertit en una mena de parc temàtic de les grans cadenes com Inditex i Tendam, però també de franquícies de sabateries i de souvenirs per a turistes que es repeteixen com a clons per altres punts de la ciutat.
Ben pocs compradors que surten apressats d’aquesta botiga sabran que abans que en aquest edifici modernista de l’arquitecte Domènech i Estapà construït per encàrrec el 1895 de la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas s’hi instal·lés l’enèsima cadena de roba, al segle XIV s’hi havia alçat el convent de Santa Maria de Montsió. Potser tampoc sabran que les parets d’aquell convent van presenciar el naixement del Gran Teatre del Liceu, impulsat per la Sociedad Dramática de Aficionados, una entitat creada el 1837 per la Milícia Nacional. I encara menys relacionaran el Portal de l’Àngel amb famílies nobles importants de la Barcelona medieval, com els Albi, Cruïlles, Peralada, Soterra, els marquesos de Vilana, de Barberà, de Santa Pau i els Cardona, que es van fer construir els seus palaus en aquesta gran porta d’entrada al barri Gòtic. I quan paguin la seva compra en caixes automàtiques, potser ningú recordarà que als anys seixanta, en aquest edifici que aleshores era la seu de Catalana de Gas i Electricitat es va estrenar el primer ordinador de l’Estat espanyol, un IBM 1401 de només 8KB.
La història d’aquest carrer ha quedat pràcticament esborrada. Però també la de la majoria de comerços històrics del Portal de l’Àngel, i també del carrer de la Portaferrissa. Han estat víctimes de la política de terra cremada de grans marques, disposades a pagar grans quantitats de diners per colonitzar cada vegada més m² d’aquest carrer. El recompte in situ és demolidor: Al Portal de l’Àngel hi comptem 50 establiments oberts, dels quals, només 5 són comerç tradicional: Casa Colomina-Torrons legítims de Xixona (1908); Joieria Prats, Torrons Panells Donat (1850) -dos establiments- i la joieria Tomás Colomer (1870). En aquest carrer també hi ha Torrons Vicens, que si bé és una empresa històrica, compta ja amb 24 botigues a Catalunya, Madrid i França. Aquests supervivents -tenir local de propietat és clau- comparteixen carrer amb Zara, Pull&Bear, Springfield, Primor, Vodafone, Ulanka, Benetton, Parfois, Kiko, Misako… i així una llarga llista.
“Els clients venen amb por per si hem tancat”
A Casa Colomina no hi ha gent entrant i sortint constantment amb bosses plenes com si arribés l’apocalipsi -nadalenca-, però hi ha “una compra molt sentimental”. Rere el taulell hi ha la Noemí Mouro, veïna del Gòtic -diu que és també una supervivent en aquest sentit- i treballadora de la botiga des de fa 27 anys. “Tinc clients que venen cada Nadal des del meu primer dia, compren aquí perquè ja ho feien els seus avis o pares. Quan els despatxo em sento per una estona en un altre món, valoren el producte, conversem i no ens tractem com a màquines expenedores de productes”.
Ara bé, fora de la temporada de Nadal, la majoria de clients són turistes. “Venem poca cosa, és clar, però sobrevivim perquè els clients catalans, i també de Madrid i altres ciutats, són molt fidels. I és clar, perquè el local és de propietat“, diu la Noemí, que remarca que fa cinc anys Casa Colomima va ser “expulsada” de Portaferrissa, on tenia un segon establiment: “Pagàvem 3.000 euros de lloguer i ens en demanaven 14.000”. Tot i anar fent, la sensació és que “tothom dona per fet que algun dia tancarem”, diu la Noemí. “Ens sentim com el Floquet de Neu, la gent ve amb por per si ja hem tancat. El comerç de tota la vida està totalment abandonat per l’administració local, mani qui mani, i se’ns mira com una mena d’animalons curiosos”, denuncia. Sobre el futur d’aquest carrer, la Noemí creu que “no té remei”: “Ho han deixat caure massa avall, aquí ja no hi ha ànima ni hi serà”.
“Sobrevivim perquè la gent del barri ens necessita”
Quan arribem al capdavall de l’avinguda del Portal de l’Àngel, seguim el recompte de supervivents del carrer de la Portaferrissa. El marcador és demolidor: 35 a 1. O a 2 si comptem que les antigues Galeries Maldà, situades a la planta baixa del palau barroc del segle XVII que també passa desapercebut per al comprador, van reobrir el 2019. Però on hi havia els mítics Mobles Maldà, merceries i botigues de roba de tota la vida, ara hi ha locals per a fans de la cultura pop, establiments per tatuar-se i, naturalment, souvenirs per a turistes. Tampoc han sobreviscut les galeries El Camello, la botiga de roba underground que va tancar el 2021 després de 50 anys. Per altra banda, la Granja Portaferrissa té la persiana abaixada. En aquest carrer hi ha un Cannabis Shop, VANS, Condoms, BCN New Style, Sunglasses, Urban Haus, Citess, Druni, Querol, Outlet Sol… Corcho Spain… i així fins que, amagat dins d’una finca, amb un rètol metàl·lic que certifica la seva solera, apareix com un oasi en un desert l’Ortopèdia Cabré, fundada el 1897.
Dins de l’establiment, un dependent atén una clienta. L’escolta, s’hi està estona, li mostra diferents productes i li pregunta com es troba la seva mare, per a qui és el coixí que demana. En Xavier fa una comanda per a una altra clienta que necessita un producte que ara no està disponible. Fa gestions, també s’hi està estona. Aquí tampoc no hi ha caixes automàtiques ni piles de productes self service. Tot va més lent. Aquí, com a Casa Colomina, són conscients del “miracle” que suposa continuar en aquesta cotitzada artèria comercial. “El canvi que hem vist a Portaferrissa és brutal, demolidor. Hem vist com al nostre voltant abaixaven la persiana tots els comerços tradicionals i tot s’enfocava per als turistes. Nosaltres resistim perquè som un servei que el barri necessita. Al Gòtic ja han desaparegut les que hi havia”, explica en Xavier, que fa 35 anys que atén majoritàriament veïns del barri. Ortopèdia Cabré ha sobreviscut en aquest local des de la seva fundació ara fa 126 anys.
Els preus desorbitats dels lloguers de locals en aquests dos carrers bloquegen de facto qualsevol intent heroic d’obrir un establiment pensat per als veïns que fan vida al barri. Una pressió de preus que explica també l’alta rotació de marques a Portaferrissa i Portal de l’Àngel. El millor postor s’endú el botí en una guerra comercial que ha robat l’ànima al nucli històric de Barcelona.
