Els restaurants més antics de Barcelona estan davant del desafiament més gran de la seva història i s’han hagut de reinventar i adaptar per sobreviure a la pandèmia de coronavirus i no haver d’abaixar la persiana. Després de dos segles servint menjars als barcelonins, les restriccions de la Covid-19 els han obligat a apostar per fórmules més modernes de negoci.
Responsables de Can Culleretes (1786), Los Caracoles (1835) i 7 Portes (1836) han explicat que sempre s’havien mantingut oberts al llarg de la seva història –fins i tot durant la Guerra Civil– però això va canviar amb el confinament del març del 2020. El propietari del 7 Portes, Francesc Solé Parellada, assegura que la Covid-19 ha estat “el cop més dur” de la seva història, igual que una de les quatre copropietàries de Los Caracoles, Aurora Bofarull, que qualifica la pandèmia de la pitjor època per al seu local.
Renovar-se o morir
Per afrontar les restriccions i mantenir la seva activitat, els restaurants centenaris han sistematitzat i ampliat a tot el menú el menjar per emportar i a domicili, que fins ara era una cosa puntual. El 7 Portes envia els seus menús a domicili, arribant fins i tot a altres comunitats, i ha incorporat a la seva oferta els “menjars digitals” per a empreses: els treballadors d’una empresa reben a casa seva un menú per a una posterior trobada telemàtica amb l’empresa, una iniciativa que ha tingut molt bona rebuda, segons Solé.
Can Culleretes ha creat una botiga en línia amb els seus plats, també disponibles per ser repartits a tota la península Ibèrica i les Balears, i el seu gerent, Carlos Martínez Agut, espera que “a poc a poc es converteixi en una altra font d’ingressos”, mentre que Los Caracoles ha ampliat la seva oferta de menjar a domicili i per a portar, que abans només incloïa el pollastre a l’ast.
Pèrdua d’ingressos
En termes de facturació, Solé ha calculat que el 7 Portes ha perdut un terç de la seva facturació per la pandèmia degut a la caiguda del nombre de clients. Ara amb sort serveix a l’establiment una mitjana de 200 persones els dissabtes i els diumenges, mentre que entre setmana l’afluència baixa a la meitat. El gerent de Ca Culleretes ha explicat que l’any 2019 van facturar 1,2 milions d’euros, però que a l’any següent no van arribar als 400.000 euros.
Aurora Bofarull ha dit que Los Caracoles abans omplia les 250 places disponibles de l’establiment per servei, mentre que actualment acudeixen 10-12 persones al dia entre setmana i 40 al dia en caps de setmana. Una de les principals caigudes en els ingressos ha estat la falta de turistes i de clients de la resta de l’estat, que ha quedat en mínims: en el cas de Ca Culleretes, abans de la crisi sanitària representava el 70% de clients en el torn de nit, mentre que al 7 Portes la meitat eren turistes.
Respota local i dels joves
Malgrat les restriccions, tots han experimentat un augment dels clients locals i han celebrat la resposta positiva rebuda davant la renovació de la seva oferta. En el cas del 7 Portes, el seu propietari ha percebut un augment de clientela jove des de fa un any, un canvi de tendència que l’ha “sorprès molt”, segons diu. Amb aquesta situació, tots els restauradors coincideixen a demanar que es mantinguin els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), ja que han estat una de les ajudes que els ha permès continuar oberts.
Sobre els crèdits ICO, Martínez i Bofarull veuen amb preocupació l’endeutament a llarg termini que suposen, per la qual cosa han demanat ajudes directes, mentre que Solé ha comentat que part d’ells s’haurien de “condonar”.
Mirar al futur
Amb una mirada d’esperança, Solé creu que sortiran d’aquest sotrac el 2022 en funció de com evolucioni la situació econòmica i preveu un augment del 5% de clients en els pròxims mesos. Martínez, no obstant això, veu “negre” el futur si no arriben les ajudes i, encara que no s’està plantejant tancar, no el descarta si la situació s’allarga, entre altres raons, pels temps de vacunació.
Bofarull ha dit que tancar Els Caragols ha entrat en els seus plans en algun moment de la crisi, però que sobreviurà per a defensar la conservació dels comerços “emblemàtics” que ja formen part del patrimoni de la ciutat.
