El Tribunal Suprem ha estimat el recurs presentat per l’Ajuntament de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la taxa de residus municipals creada per l’executiu d’Ada Colau l’any 2020. En aquell moment, el tribut passava a cobrar-se al rebut de l’aigua i l’empresa Aigües de Barcelona va recórrer la norma, aconseguint l’aval del TSJC. En tot cas, segons l’alt tribunal, el principi de ‘qui més contamina més paga’ –principi en què es basa la norma– no exigeix que la quota a abonar s’hagi de determinar d’acord amb el volum de residus que genera cada ciutadà, individualment, i veu “raonable” que es tingui en compte el consum d’aigua com a criteri vàlid per valorar la quantitat de residus que genera cada habitatge.
L’alt tribunal considera, doncs, que hi ha una “correlació positiva” entre el consum d’aigua i la generació de residus. “Aquesta correlació es basa que el consum d’aigua depèn, entre altres factors, del nombre de persones que habiten en un domicili i el seu nivell de renda, i tots dos són indicis explicatius racionals i suficients de la generació de residus, tal com demana el principi de qui contamina paga. D’aquí que resulti raonable que s’atengui el consum d’aigua com a criteri vàlid en la identificació de la producció dels residus”, exposa la sentència, que també recorda que la norma recull altres combinacions possibles “entre cabals nominals i consum” perquè “aborda des d’habitatges petits amb un mínim consum fins a habitatges més grans amb amplis nivells de consum”.
Una taxa polèmica
Els jutges admeten que no es tracta d’un càlcul “exacte” per a cada habitatge, però insisteixen que tampoc és el que es pretén, ja que “no han de ser els termes de comparació utilitzables per determinar-los quant a quantia, sinó els reals o previsibles que “globalment” pugui representar per a cada Corporació la prestació d’aquests serveis o la realització d’aquests serveis activitats”.
D’aquesta forma, el Suprem contradiu el TSJC, que en la seva resolució argumentava el seu ‘no’ a l’impost assegurant que desconeixia els criteris amb què s’havia calculat la taxa. El llavors regidor d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament, Eloi Badia, es mostrava “sorprès” i avançava que recorrerien contra la decisió al TS. La taxa es va aprovar amb els vots de BComú, PSC i ERC, i amb força retrets de la resta de grups de Ple municipal.
