El local més antic del carrer Ferran va tancar el maig del 2021, la Farmàcia de la Estrella, situada al número 7. Si bé el personal encara fa feina al carrer dels Banys Nous, el mític local, que està protegit com a emblemàtic, ara roman tancat. Passejar-se pel carrer de Ferran és com visitar el museu de les immobiliàries. Un total de 16 locals buits, 8 canvis de negoci i un anunci de futura obertura.
Tot entre l’estiu del 2019 i l’actualitat. Si bé al Passeig de Gràcia els locals han mudat ràpidament, al carrer de Ferran és més complicat d’omplir-los perquè el client és merament de fora. “S’ha permès que es tanquessin locals emblemàtics i es depèn del monocultiu turístic”, denuncia la presidenta de Barnacentre, Teresa Llordés, qui lamenta “profundament el tancament de negocis mítics com la Farmàcia la Estrella, la botiga de ceràmica Itaca o el Mikel Etxea”.
Llordés remarca que “el carrer de Ferran ha estat un dels més afectats i devastats per la pandèmia i la crisi econòmica consegüent” i diu que “al carrer de Ferran li ha passat el contrari que a la resta d’eixos comercials de la ciutat, on els veïns han estat molt conscients i s’han quedat a consumir al seu barri”. La portaveu apunta a la despoblació del Gòtic i el monocultiu turístic com a culpables de la situació actual: “S’ha posat de manifest que on hi ha famílies, veïnat, criatures, hi ha vida”.
Tancaments: un passeig desolador
Fem una passejada pel carrer que antigament era la milla d’or de la Barcelona de finals del segle XIX. Comencem pels tancaments. Caminant des de la Plaça Sant Jaume en direcció a la Rambla, després de la cantonada on encara aguanta una botiga de la cadena d’ulleres de sol Sunglass hut, la botiga de bellesa Flormar ha tancat i els antics inquilins han despenjat el cartell. La pernileria Enrique Tomás al 44 del carrer sembla que roman tancada temporalment, potser quan l’afluència de turistes creixi a l’estiu veurem com reobre les portes. Uns metres enllà, passada la botiga de marroquineria Calpa, on hi havia un local de canvi de divises de Change Group ara hi penja un cartell de “disponible”.
Uns locals més avall, la cadena de botigues de roba Florencia sembla que ha abaixat la persiana. El que sí que ha fet mudança és el negoci de sandàlies Sandals&Co, que ara té un espai al centre comercial El Triangle, però ha abandonat el local del carrer del Gòtic. Seguidament, on hi havia el restaurant asiàtic Xian Happy Food ara hi ha un cartell que anuncia el traspàs del local.
A la cantonada amb el carrer de l’arc de Santa Eulàlia, una gran multinacional ha tancat el local que tenia al carrer de Ferran. Starbucks ha plegat, si bé probablement sigui perquè tot l’edifici es troba en obres de rehabilitació. Més avall, uns metres enllà hi havia una botiga de roba tibetana i ara el local roman tancat. I un altre fracàs ha estat el restaurant Mikel Etxea, que ara també llueix un cartell de “local disponible”. Seguint endavant, la botiga de roba Tusso, que després va ser Gaft, també ha abaixat la persiana permanentment.
Fent un tomb per l’altra vorera, el panorama no millora. Per començar la Gelateria Giovanni està en traspàs. L’hamburgueseria Bacoa tampoc ha tingut sort, si bé no llueix cap cartell d’“es lloga”, el web de l’empresa ha retirat aquest restaurant de la seva oferta. I sembla que les marques de moda no tenen èxit en aquest eix comercial, perquè Wituka també ha tancat la botiga. Ben a prop hi havia la botiga ceràmica Itaca, a tocar del restaurant Ferran, qye també ha patit els estralls de la crisi i ha llançat la tovallola.
El restaurant gallec Barnas també llueix dos cartells que indiquen que el local està disponible. I si bé el local del costat, on hi havia la botiga de xocolates All Sin no en té cap, el negoci també ha tancat. Arribant de nou a la plaça de Sant Jaume, el gran local que ocupava Parfois a la cantonada amb el carrer del pas de l’Ensenyança també és buit, així com l’antic local on hi havia el BBVA.
Un bri d’esperança
Ara fem una repassada als negocis que han nascut o s’han instal·lat en aquest carrer en els darrers mesos, aprofitant les fallides per la crisi econòmica. Fent el mateix recorregut trobem que on abans hi havia un local de souvenirs, Sonia Barcelona Regals, ara ha obert una botiga anomenada The Cannabis Shop, dedicada precisament a la venda d’estris per als habituals de la marihuana.
Entre tanta desolació, una bona notícia va ser l’obertura de la ferreteria Maahi allà on hi havia hagut la botiga de gorres esportives Football addicts, que va tancar a l’abril durant el confinament. El propietari de la ferreteria és indi, ja en tenia una altra a Badalona i va optar per ocupar-lo ell mateix. Al costat resisteixen la mítica Belles Arts Ferran i la cadena Toni Pons, així com una oficina de Caixabank.
No ha tingut tanta sort un altre negoci dirigit al turisme, Sun Fashion Factory, que ara ocupa una botiga d’accessoris per a telèfons mòbils anomenada Doki Shop. També s’ha reinventat la botiga de souvenirs Ferran gift shop BCN, que ara és la fruiteria Nature Spot. Llordés comenta la necessitat de diversificació de comerços al barri i celebra com “una gran notícia” l’obertura de la ferreteria i la fruiteria a l’eix. “És el peix que es mossega la cua, si no hi ha veïns, no hi ha comerç tradicional, i no hi ha aquest tipus de botiga perquè no hi ha prou veïns”, lamenta.
Un altre negoci que ha patit la mateixa sort ha estat Bcn memories, que ara és una botiga d’ulleres de sol, Shades World. Encara a la vorera muntanya, al local on hi havia una altra botiga de cannabis, ara s’hi ha instal·lat la botiga de moda femenina Skunkfunk.
A la vorera contrària, una altra obertura just aquest 11 de juny ha estat l’empresa Virginias de turrons i xocolates que ara ocupa el local on hi havia un Natura, al número 30 del carrer. Just a tocar, allà on hi havia Restaurante Don Fernando, ara hi penja un cartell que rebateja el local com a Mustafa’s, döner & Grill. Un altre negoci que també s’ha reconvertit és Barcelona Gifts, al costat de la degana licoreria Lafuente, que ara s’anomena Macaco concept store.
I finalment al costat, el Fornet d’en Rosend s’ha convertit en una fleca cafeteria anomenada Sun. I com a cirereta del pastís, una bona notícia, acabant el recorregut, trobem un cartell que anuncia l’obertura d’un nou restaurant Avocados allà on hi havia el Trobador.
Preus dels lloguers, desplomats
El director de locals comercials de la immobiliària Forcadell, Xavier Aguilar, explica que la particularitat que ha jugat en contra del carrer Ferran és precisament el seu monocultiu turístic. Si bé els barcelonins han seguit acudint a la Rambla de Catalunya o al Passeig de Gràcia, al carrer Ferran ja feia temps que no hi anaven: “El punt de no retorn va ser quan el Schilling es va convertir en un Taco Bell”.
Els preus del carrer Ferran eren molt als, es pagaven “100 metres quadrats per 9.000 euros al mes i ara s’estan oferint a la meitat de preu”, exemplifica Aguilar. Ara bé, hi ha molts locals que estan en traspàs i en aquests casos el contracte de lloguer ja està firmat i la propietat busca nou inquilí amb les condicions prepandèmiques: “És molt difícil que aquesta persona traspassi el local”, assegura el portaveu de la immobiliària. És el cas del local on hi havia el Change Group: l’anunci a idealista detalla que el local compta amb 60m2 a un preu de 9.000 euros al mes, a més d’un traspàs per 50.000 euros. Així, pot ser que hi hagi locals amb aquestes precondicions i per tant es mantinguin tancats durant temps.
Segons Aguilar, “el reajustament de preus generalment va un any per darrere de les problemàtiques, el preu dels locals no s’ajusta fins un any després en condicions normals. En aquest cas donada la magnitud de la tragèdia s’han ajustat abans, però hi ha propietats que no acaben d’entrar o deixen el local buit esperant llogar-lo a un preu similar més endavant”.
A més, Aguilar explica que a la resta de Barcelona s’estan signant contractes amb increments de preu anuals, amb perspectiva que la situació millori. Però al carrer Ferran no, els contractes són lineals i amb preus un 50% per sota.
Els preus dels lloguers dels locals al carrer Ferran són, per a Llordés, “el problema més greu que tenim, una de les labors més complicades, però que s’ha d’afrontar és conscienciar els propietaris que és millor menjar durant anys que no molt avui i gens demà. Es pensen que tenen mines d’or”. Segons la portaveu, ens estem llançant pedres a la nostra pròpia teulada: “Pocs propietaris s’han avingut a rebaixar lloguers durant un any sense visites”.
“Si no canvia el model d’aquest carrer amb souvenirs i fundes de mòbils, no serà un carrer atractiu per al barceloní. Si segueix així baixarà de preus. Però crec que el centre agafarà un caire més atractiu per a la ciutat, ens farem el centre nostre. Però els preus no seran com els d’abans”, vaticina Aguilar.
“El que vivim ara ho oblidarem i tot tornarà a la normalitat, amb els turistes i els locals s’ompliran”, diu Llordés amb cert lament i avisa: “El Gòtic reviurà aquest Nadal”.
