La Comissió Europea ha anunciat el nom de les diferents ciutats que opten a convertir-se en la primera Capital Europa del Petit Comerç, una iniciativa impulsada pels comerciants de Barcelona i que va superar a finals de l’any passat l’aval del Parlament Europeu. La capitalitat pretén fomentar el sector del comerç detallista en un moment de debilitat arreu del continent, amb el comerç digital i els problemes de regeneració generacional a l’alça. Europa ha configurat tres categories en funció de la dimensió de la ciutat: ciutats d’avantguarda, entre 5.000 i 50.000 habitants; ciutats vibrants, entre 50.000 i 250.000; i ciutats visionàries, aquelles amb més de 250.000 habitants “amb estratègies de futur que prioritzen el petit comerç detallista per donar forma a un futur sostenible i pròsper a diferents nivells”.
Barcelona competirà en aquesta última categoria amb les ciutats d’Utrecht (Països Baixos) i Saragossa (Espanya). La Comissió detalla com a mèrits de la candidatura catalana que el seu petit comerç “va més enllà de l’activitat econòmica per donar forma a la planificació urbana, la cohesió social i la vida cultural”. També s’esmenta la xarxa fèrria d’eixos comercials de barri i com aquests s’han recuperat després de la pandèmia, que ha sacsejat el sector a tot Europa. “El paper econòmic de la ciutat i la seva forta connexió amb la seva vida urbana i social la converteixen en un exemple destacat del comerç detallista local a Europa”, remarquen els alts representants europeus.
Tres candidatures, un premi
La capital catalana competirà amb Utrecht i Saragossa per ser la primera gran capital europea del petit comerç. De Saragossa destaca la preservació del petit comerç al nucli antic de la ciutat i les millores urbanístiques en barris com Delicias i carrers importants com l’Avinguda de Madrid. “Altres barris també es beneficien de projectes comercials liderats per les seves subvencions comunitàries i municipals que ajuden les petites botigues familiars a modernitzar-se i digitalitzar-se”, remarca la Comissió.
La tercera ciutat que opta a la capitalitat és Ultrech. Representa un model comercial diferent, més nòrdic, sense l’accent mediterrani de les altres ciutats. “La majoria de les seves botigues i locals d’hostaleria són pimes, des de botigues familiars fins a boutiques creatives, botigues d’artesania i espais culturals”, apunta la Comissió com un dels grans mèrits de la ciutat de Països Baixos. “Utrecht té èxit gràcies a polítiques clares i a un bon treball en equip entre els socis. Iniciatives com ara “Centrummanagement Utrecht” i el “Fons d’Emprenedors d’Utrecht” permeten als emprenedors i propietaris invertir en la creació de llocs, projectes de sostenibilitat, desenvolupament empresarial i campanyes de màrqueting dirigides”, exposa Europa.
Els comerciants catalans han impulsat el projecte des de Barcelona –que neix de la patronal Barcelona Comerç– i són optimistes de cara a aconseguir la capitalitat. Dins del sector creuen que el jurat valorarà l’expertesa de Barcelona i el coneixement dels objectius de la capitalitat. Makarska (Croacia), Silandro (Itàlia), Silla (Països Valencians) opten a la categoria de ciutats petites i Braga i Caldas da Rainha (Portugal) i Fuenlabrada (Madrid), a les ciutats mitjanes. Les candidatures sabran qui estrena la iniciativa en una gala a finals de gener a Brussel·les. El guanyador rebrà l’impuls d’Europa per fixar comissions, jornades i coordinar noves reflexions i estratègies sobre quin camí ha de seguir el sector de les petites.
