Obert després dels Jocs Olímpics del 92, el Centre de la Vila -centre comercial de la Vila Olímpica– es va convertir en l’epicentre de les compres diàries del veïnat en un barri sense gairebé botigues. Amb el pas dels anys, l’edifici es va abandonar, i dels més de 80 establiments, una cinquantena llarga han tancat, inclosos els cinemes Icària Yelmo. El Centre de la Vila és propietat de l’empresa estatal Mercados Centrales de Abastecimineto SA (Mercasa), que té previst subhastar el centre comercial per 25,7 milions davant les protestes de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, ERC, Barcelona en Comú i Junts per Barcelona. L’immoble pateix també problemes importants de manteniment, així com filtracions d’aigua que han fet malbé instal·lacions i elements estructurals.
Es dona la circumstància que Mercasa s’ha vist esquitxada en un judici, que ja està vist per sentència, per una presumpta trama corrupta per la qual s’ha jutjat una conxorxa de 17 persones i diverses empreses com Icantema, Tuy Cincuenta i el Consorci Mercasa Incatema Consulting (CMIC) que haurien pagat comissions irregulars a funcionaris i polítics de països com Angola per obtenir contractes com ara el de la construcció d’un mercat central d’abastiments a Luanda, la capital angolesa, tal com ha informat àmpliament El Món. Amb la reforma del Codi Penal, es va declarar inimputables les empreses de titularitat pública i la Fiscalia va retirar l’acusació contra Mercasa. Prèviament, el jutge instructor havia arribat a titllar el cas de “d’absolut menyspreu al dret i més inacceptable encara en una empresa pública espanyola com Mercasa”.
La subhasta del Centre de la Vila no té res a veure amb el presumpte cas de corrupció internacional que haurien protagonitzat les persones i les empreses jutjades. Però des d’ERC es considera que en cas de confirmar-se els delictes, seria un “agreujant” perquè la subhasta no se celebrés. Els republicans defensen que la subhasta del Centre de la Vila no es faci i l’edifici passi a mans de l’Ajuntament, per exemple, a través d’una “cessió” per recuperar l’immoble per al veïnat, diu el regidor Jordi Coronas al TOT Barcelona. ERC fa anys que reclama que l’Ajuntament negociï amb l’Estat el traspàs del Centre de la Vila i, fins i tot, ha posat sobre la taula la compra de l’immoble. En temps d’Ada Colau com a alcaldessa, el govern i ERC van acordar destinar-hi cinc milions i el febrer va tornar a plantejar la qüestió en comissió. En el vídeo publicat a Instagram per part d’Elisenda Alamany, alcaldable republicana, es pot veure l’estat d’abandonament del Centre de la Vila, amb nombrosos locals tancats. Per a Alamany, l’equipament és un “centre comercial fantasma” que amb la subhasta pot passar a mans del fons inversor que pagui més.
“Acusacions greus de corrupció”
Barcelona en Comú és un altre partit que s’oposa a la subhasta del Centre de la Vila i en aquesta línia van presentar també en comissió municipal una proposició al febrer. El regidor Marc Serra sosté que “les acusacions greus de corrupció que s’estan jutjant aquests dies i que afecten diversos exdirectius de Mercasa evidencien que durant molts anys la prioritat d’aquesta empresa de l’Estat ha estat una que no té res a veure amb la promoció del comerç”. A més, Serra veu “inadmissible” que després de tants anys de “gestió pèssima” del Centre de la Vila que “ha provocat el tancament de la majoria de les botigues i la degradació del conjunt, ara se’ns plantegi que la solució passa per una subhasta del patrimoni públic”. La formació que ara a l’Ajuntament presideix Gemma Tarafa exigeix a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que “defensi els interessos de la ciutat”. “Volem un compromís clar del govern que treballarà perquè el Centre de la Vila pugui recuperar la seva activitat comercial com a mercat i allotjar serveis i equipaments municipals que necessita el barri de la Vila Olímpica”.
Lluny de decaure el debat polític, dijous 19 de març Junts per Barcelona presentarà un prec en el plenari del districte de Sant Martí perquè, en el termini màxim d’un mes, es convoqui una reunió amb les entitats i el veïnat de la Vila Olímpica, “amb l’objectiu d’establir les dinàmiques de treball i constituir una Taula de Diàleg per recollir el posicionament i les sensibilitats del veïnat respecte al Centre de la Vila”, diu el text de la consellera-portaveu a Sant Martí, Maria Arenillas. La intenció és que es pugui incorporar aquesta visió en la interlocució amb el govern de l’Estat i “reforçar la posició municipal en les gestions orientades a la suspensió de la subhasta i a la negociació perquè el Centre de la Vila passi a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona”.
L’Ajuntament rebutja la compra pels costos elevats
De moment, però, l’executiu de Collboni no es planteja comprar el Centre de la Vila pels costos elevats. El tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls, diu que es tracta de “recursos públics” i “dels impostos dels barcelonins”. Fa quatre anys, la compra i la posterior remodelació s’enfilava fins als 80 milions d’euros. Ara, l’Ajuntament encara considera excessiu una taxació de 25,7 milions, un preu al qual caldria afegir 20 o 25 milions per a la reforma. En qualsevol cas, el govern municipal continuarà negociant amb Mercasa, però veu difícil que l’Estat cedeixi el Centre de la Vila a l’Ajuntament, va dir en comissió al febrer. Si a la subhasta, el Centre de la Vila no es ven pels 25,7 milions demanats, el preu pot baixar fins als 21,9 milions, primer, i si no fins als 18,5 milions.
El president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, pensa que el fet que el Centre de la Vila se subhasti “és una vergonya” i adverteix que no paren de tancar locals comercials. “Recentment, ha abaixat la persiana l’outlet d’esports. Crec que poden quedar oberts una vintena de comerços”. A parer de Giró, una solució podria ser que l’edifici continués sent propietat de Mercasa i l’Ajuntament n’assumís la gestió i la inversió per recuperar l’oferta comercial a través de l’Institut de Mercats. Giró també creu que l’Ajuntament pot usar les instal·lacions del Centre de la Vila per ubicar-hi serveis municipals, entre els quals n’hi pot haver vinculats a la gent gran i d’assistència. “La mitjana d’edat del veïnat oscil·la entre els 65 i els 67 anys”.
Corrupció en transaccions internacionals
A les 17 persones jutjades en el cas Mercasa se’ls atribueixen delictes de corrupció en transaccions internacionals, falsedat documental continuada, malversació de diners públics, blanqueig de capitals i organització criminal pels quals la Fiscalia demana fins a vuit anys de presó. Segons l’escrit de qualificació de la Fiscalia i de la interlocutòria d’obertura del judici oral dictada pel magistrat José de la Mata, es va muntar un entramat a través del Consorci Incatema Consulting per poder obtenir contractes públics a Angola entre el 2006 i el 2016 i que s’haurien aconseguit a través comissions il·lícites. Tal com va relatar El Món, el modus operandi s’hauria repetit a la República Dominicana, Panamà -casos arxivats- i l’Argentina.
Destapat per Macarena Olona
El cas de Mercasa va ser destapat per Macarena Olona, advocada de l’Estat exportaveu de Vox al Congrés i candidata de la formació d’ultradreta a Andalusia. Olona, que ha participat com a testimoni en el judici, va ser nomenada secretària general de Mercasa, el 27 de juny de 2017, i va acomiadar fins a deu directius, nomenats tant pels governs del PP com del PSOE i relacionats amb les presumptes comissions milionàries.
Mercasa és una empresa estatal creada l’any 1966 sota el paraigua dels anomenats Plans de Desenvolupament Econòmic del franquisme. La seva tasca era la construcció i gestió de mercats, així com el control de la comercialització dels productes alimentaris. Una estructura bàsica per garantir l’arribada dels aliments, sobretot frescos, arreu de l’Estat i establir una logística entre productors, magatzems i distribuïdors. Actualment, gestiona el 70% de les verdures i hortalisses que es distribueixen a l’Estat i el 50% de la carn fresca, i registra 100.000 operacions diàries. La propietat de Mercasa és de l’Estat, a través de la Societat Espanyola de Propietats Industrials (SEPI), que en té un 50% de les accions, i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA).
