El 85% de la població que viu a la capital catalana ha canviat d’habitatge des del 2018 o preveu fer-ho abans del 2028, xifra que s’amplia fins al 90% a la resta de l’àrea metropolitana. El principal motiu pel qual els barcelonins han canviat de pis en els darrers anys -o preveu fer-ho pròximament- és que l’habitatge s’ha encarit significativament. Aquest, juntament amb les noves modalitats familiars, les quals provoquen que cada cop més gent visqui sola o en nuclis familiars petits, agreuja la crisi de l’habitatge a la principal conurbació del país. Aquestes són algunes de les principals conclusions d’un estudi sobre l’habitatge promogut pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), el qual s’ha presentat aquest dilluns.
Tot i que l’estudi apunta cap a diversos factors, l’encariment del preu de l’habitatge és el principal motiu pel qual els habitants de la regió metropolitana de Barcelona han canviat o canviaran de pis. Malgrat la dificultat a l’hora d’identificar patrons en els preus, l’estudi deixa entreveure que hi ha una voluntat generalitzada de viure a prop de la capital i que, per fer-ho, prefereixen sacrificar alguns aspectes qualitatius com ara l’espai. En aquesta línia, cal tenir en compte també que els preus han mantingut una tendència a l’alça durant els darrers anys, sobretot des del 2013, on s’ha vist principalment afectada Barcelona. Mentre la demanda ha anat incrementant, però, l’oferta s’ha disminuït. Una situació, doncs, que ha desencadenat la crisi d’habitatge que colpeja la capital catalana, però també tot el país.
Un problema intergeneracional
El problema amb l’habitatge afecta a totes les generacions de catalans, tot i que amb algunes diferències. De la mateixa manera que tota la població viu de primera mà l’encariment de l’habitatge, els joves, com que solen ser el grup d’edat que canvia més freqüentment de pis, és un dels conjunts poblacionals més afectats per la crisi. En canvi, segons les conclusions de l’informe, entre les persones d’edat més avançada únicament una minoria es veurà afectada. Aquestes diferències generacionals podrien suposar una dissonància en la percepció del problema per part dels diferents grups d’edat, que augmenti encara més la diferència en importància que li donen al problema de l’habitatge les diferents generacions.
