L’Ajuntament de Barcelona engega la tramitació dels pressupostos municipals per al 2026. I ho fa amb una aposta molt forta en l’àmbit de l’habitatge, una àrea que amb la reordenació del govern municipal de la primavera passada va passar a mans del tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls. Segons ha detallat aquest dijous Valls, es destinaran prop de 240 milions a la construcció i ampliació del parc públic de pisos socials i a la rehabilitació. També es preveuen noves compres d’immobles residencials i ajuts al lloguer i a la rehabilitació. Els recursos destinats a habitatge s’incrementen un 33% respecte a l’any passat. El consistori espera a arribar fins als 10.000 pisos construïts a finals de mandat. L’habitatge es converteix en la tercera inversió més important del consistori. La intenció del govern és que els pressupostos i les ordenances fiscals es duguin a aprovació inicial la setmana vinent en comissió.
Tal com ha avançat el TOT Barcelona, el consistori ha posat sobre la taula uns comptes expansius, els més alts de la història, que superen per primer cop els 4.000 milions d’euros. Finalment, s’enfilaran fins als 4.180,8 milions, un 8,5% més que l’any passat. En concret, es disposarà d’uns 326 milions més respecte al 2025 “sense necessitat d’incrementar els impostos a famílies i pimes”, diu l’Ajuntament en la seva proposta de pressupostos. De fet, aquesta congelació és el primer element que el govern de Jaume Collboni posarà sobre la taula per negociar els comptes amb l’oposició.
Més de 861 milions d’inversions
El volum inversor municipal vol arribar fins als 861,8 milions per dur a terme grans obres, equipaments o actuacions urbanes. Del total de les inversions, 753 milions corresponen al mateix Ajuntament, mentre que altres 56 sortiran de l’Institut Municipal i de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), 41,2 milions seran de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i 11,6 arribaran per part d’altres entitats.
Les ordenances fiscals volen posar el focus en el recàrrec de la taxa turística
D’altra banda, Valls ha informat que el govern municipal negociarà els pressupostos i les ordenances fiscals de la mà, tot i que ambdues coses es votaran individualment. Pel que fa als impostos i taxes, el PSC vol apujar el recàrrec municipal de la taxa turística el 2026 dels quatre als cinc euros. La idea és d’ERC i preveu passar dels quatre als vuit euros entre el 2025 i el 2029 per persona i nit en tots els allotjaments turístics de Barcelona. Aquest augment depèn que el Parlament de Catalunya aprovi la modificació de la taxa turística. Valls ha volgut deixar clar que si la cambra catalana no fa els deures, el recàrrec no es podrà incrementar. Si tot va com està planificat, la previsió és que el recàrrec pugui entrar en vigor entre maig i juny, amb una recaptació prevista d’entre sis i set milions.
Més de 430 milions en seguretat
Un altre focus en el qual els comptes municipals posen l’èmfasi és garantir la prestació de serveis públics i les polítiques socials, amb una despesa total de 994,9 milions. La seguretat serà un altre àmbit important, amb una despesa de 430,6 milions d’euros. Es preveuen incorporar 1.000 nous agents de la Guàrdia Urbana, instal·lar 1.000 càmeres a la ciutat i la construcció de la nova comissaria de la policia local a Sarrià-Sant Gervasi.
266,9 milions destinats al transport públic
L’aposta pel transport públic suposarà una inversió de 266,9 milions per part del consistori. D’altra banda, Valls ha remarcat que l’Ajuntament continuarà fent la seva aportació per garantir la bonificació dels abonaments del transport públic el 2026. També s’incorporarà una partida per la connexió del tramvia per la Diagonal, amb l’objectiu de licitar les obres aquest mandat. Aquesta obra s’ha de debatre i votar a la comissió d’Urbanisme del 21 d’octubre. Valls no ha concretat la inversió prevista per al tramvia el 2026. El total plantejat és de 114 milions fins al 2030.
Algunes inversions concretes seran les del Teatre Arnau (onze milions fins a finals de mandat), el Castell dels Tres Dragons de la Ciutadella (vuit milions fins al 2027), el Pla Endreça (39,5 milions), el passeig de la Mar Bella (17,8 milions fins a finals de mandat), els plans de remodelació integral dels districtes per a l’any vinent, amb un total de 45,7 milions, i el Pla de Barris, amb 200 milions per a tot el mandat.
L’objectiu de l’alcalde, aprovar els primers pressupostos del mandat
L’objectiu del govern de Jaume Collboni és clar. A menys de dos anys per eleccions, l’alcalde vol tancar un acord de pressupostos, que serien els primers del mandat aprovats per la via ordinària, i evitar haver de recórrer de nou a la qüestió de confiança, una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. En qualsevol cas, els comptes presentats per l’executiu socialista tiraran endavant d’una manera o una altra. Valls ha reconegut que si cal utilitzar de nou la qüestió de confiança es farà, tot i que ara mateix no s’està en aquest escenari.
Fins ara, els dos anteriors pressupostos d’aquest mandat que va començar a mitjans del 2023, han estat tombats per l’oposició. Només hi ha donat suport ERC. I el PSC ha hagut de recórrer a la qüestió de confiança l’any 2024, i a la pròrroga pressupostària el 2025. De fet, a principis d’aquest any, Collboni tenia tancat un pacte amb els republicans i negociava un acord amb els Comuns, però el govern va acabar trencant les negociacions amb Barcelona en Comú per les exigències cada cop més elevades d’aquests, va explicar al gener Valls.
