La limitació dels creuers continua sent un front obert amb posicions contraposades. El Port de Barcelona no es planteja reduir el nombre de creuers que arriba a la capital catalana perquè considera que no té suficient marge de maniobra per fer-ho. Al seu torn, l’Ajuntament insisteix que es poden aplicar certes mesures per estabilitzar el nombre creueristes i no créixer fins a assolir la xifra dels quatre milions de visitants. Aquest és l’escenari amb el qual s’ha celebrat la primera reunió formal del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, un òrgan que integrarà diferents administracions i que treballarà a priori per reduir els impactes negatius dels creuers i incrementar el seu retorn social i econòmic a la ciutat.
La constitució d’aquest Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers parteix de l‘acord assolit l’any 2018 entre el Port i l’Ajuntament, que limitava a set les terminals de les instal·lacions, agrupant tota l’activitat de creuers a la zona del moll adossat i alliberant d’aquesta manera el Port Vell. L’objectiu principal d’aquest pacte era allunyar les emissions del centre de la ciutat i, al mateix temps, potenciar l’aposta per transformar el recinte portuari en la base d’operacions de les companyies i no en una escala més del recorregut dels creuers.
És en aquest punt on comencen les divergències. El Port agafa aquest acord del 2018 com a base consolidada a partir de la qual aplicar les mesures corresponents per minimitzar aquest impacte negatiu. Per contra, el consistori proposa introduir diverses modificacions a aquest acord inicial, com poden ser no construir la setena terminal, el concurs de la qual es troba actualment paralitzat per decret judicial, i no renovar a partir del 2024 la llicència anual de la terminal C, deixant-la vacant i destinant-la a altres usos.
Mans lligades: el posicionament del Port
Fonts portuàries apunten que el Port té un marge de maniobra força reduït pel que fa a la limitació dels creuers que entren a les instal·lacions perquè dues de les tres terminals que es van treure al mercat ja han estat adjudicades a MSC i Carnival. Aquestes concessions impliquen que les empreses beneficiàries han adquirit uns drets per explotar aquests espais a canvi d’una important inversió, que en el cas concret de MSC se situa al voltant dels 70 milions d’euros. En cas de no poder desenvolupar la seva activitat tal com figura en el contracte, la companyia podria exigir una compensació econòmica en forma d’indemnització, un escenari que a priori cap de les administracions implicades contempla perquè seria difícilment assumible per part de les arques públiques.
Així doncs, el Port no es planteja limitar el nombre de creuers que entren a la ciutat, però sí que aposta per canviar la modalitat de viatges i el perfil de creueristes que visita la capital catalana. En aquesta transició, precisament, hi juguen un paper clau les terminals ja adjudicades, que pretenen convertir Barcelona en l’origen i destí final d’aquests grans creuers, en comptes de ser una escala més del recorregut. Aquest canvi de model pretén evitar el conegut com a efectes de les quatre hores, que consisteix en el desembarcament momentani de riuades de turistes provinents d’aquestes embarcacions per passar només un dia a la ciutat i després tornar al vaixell per continuar amb el trajecte cap a altres ports.
La proposta de l’Ajuntament: estabilitzar els creueristes en 3 milions
Per la seva banda, l’executiu proposa aplicar dues mesures per poder estabilitzar el nombre de creueristes en els tres milions. Així ho ha assegurat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia i Infraestructures, Janet Sanz, després de la reunió que ha posat sobre la taula la possibilitat de no construir la setena terminal de creuers i de no renovar la llicència anual per a la terminal C. Sanz ha recordat que fa unes setmanes el Port va retirar la licitació de la futura terminal G al Moll Adossat després que unes navilieres impugnessin judicialment el concurs perquè creien que les clàusules de licitació afavorien Royal Caribbean. Per això, considera que anul·lar totalment el concurs és viable, segons els serveis jurídics municipals, i econòmicament sense cap cost per a l’Autoritat Portuària.
Pel que fa a l’altra proposta, la de la Terminal C, és una terminal amb llicència fins al 2030, però que s’ha de renovar anualment. Per això, el consistori proposa que pel 2024 no es renovi i es deixi sense ús per a creuers i es busqui un altre destí a les instal·lacions. Cal recordar que, actualment, Barcelona té cinc terminals en funcionament, i una sisena que s’està construint, cosa que ja permetria incrementar la capacitat de 3,3 milions de creueristes a 4 milions.
Sancions per contaminació al Port
En paral·lel, el recinte portuari barceloní està treballant per enllestir abans de l’estiu una ordenança que permeti sancionar les embarcacions que contaminin dins de les instal·lacions. El nou reglament sancionador, però, no tindrà pràcticament impacte per als creuers. De fet, fonts portuàries apunten que actualment no tenen identificat cap vaixell turístic que faci escala a la ciutat al qual se li puguin aplicar aquestes multes. Les sancions, doncs, estan enfocades en controlar l’activitat d’aquelles embarcacions de més de 30 anys, que són una de les principals fonts de contaminació del port.
