El Port de Barcelona va tancar el 2025 amb una xifra de negoci històricament elevada: 206 milions d’euros. Segons ha informat la infraestructura barcelonina, han abastat el seu rècord d’ingressos després de créixer un 3% respecte de l’any anterior -uns 6 milions d’euros més-, gràcies al bon comportament del trànsit de contenidors d’importació i exportació, al gas natural i al creixement de la rebuda de passatgers. Així ho han detallat en roda de premsa el president de la institució, José Alberto Carbonell; el director general, Àlex Garcia i la subdirectora general i responsable econòmica, Míriam Alaminos. L’organisme, val a dir, presenta un retrocés del 6% interanual en el seu benefici, que es queda en 47 milions d’euros; una retallada que les autoritats portuàries atribueixen a la inversió que han dedicat a la nova terminal de cafè BIT, la joint venture entre SGS i Masiques, d’uns 10 milions d’euros. Sense aquesta despesa addicional, el guany net hauria ascendit al 57 milions d’euros, un 14% més que el curs anterior. Sobre aquests resultats, el deute s’ha situat a final de curs en 88 milions d’euros, 18 milions menys que 12 mesos abans.
Amb aquests comptes, Carbonell ha destacat el cicle inversor en què es troba immers el Port, amb set projectes licitats el 2025 per valor de 332,5 milions d’euros, cinc dels quals ja han estat adjudicats. El 2026, per la seva banda, preveuen iniciar nou projectes més relacionats amb la infraestructura, l’accessibilitat viària i la relació entre la infraestructura i la ciutat, per un valor total pròxim als 339 milions d’euros. El president ha destacat la remodelació del moll de Ponent Nord o els accessos a la nova Terminal G de creuers, entre altres propostes.
Creix el “valor afegit”
El Port de Barcelona ha operat el 2025 enmig d’una mala maror en el comerç internacional que ha afectat tots els sectors, arran de la guerra aranzelària llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. En el balanç total, el trànsit total ha romàs estable, amb 69,5 milions de tones, només 0,2 tones menys que el 2024. El rendiment respon, segons ha detallat Garcia, a l’augment de la mida mitjana dels vaixells que atraquen a la infraestructura barcelonina, que és “cada any més gran”. Val a dir que s’ha notat un retrocés en el trànsit de contenidors, que s’ha quedat en 3,7 milions de TEUs -la unitat operativa en què es mesuren els recipients-, un 4,2% menys en termes interanuals. Tot i això, segons ha celebrat el director general, creix el pas de contenidors de “més valor afegit”, els d’importacions i exportacions, que han crescut un 4 i un 3%, respectivament.
Més encara s’ha disparat el trànsit de líquids a granel, amb un 21,7% més, en bona manera a causa de l’augment de la influència dels hidrocarburs, amb el trànsit de gasolina i les importacions de gas natural liquat al centre de l’operativa. Els sòlids a granel, per la seva banda, cauen un 15%, fins als 4,1 milions de tones. En aquest àmbit, s’ha notat especialment el pas enrere del comerç de soja, producte del qual el principal venedor a l’Estat espanyol són els Estats Units, ara amb les fronteres comercials molt més elevades. Finalment, al trànsit de vehicles rodats va augmentar lleugerament, un 0,6% any a any, impulsat per la importació de vehicles, que creix un 44% en ple auge dels cotxes elèctrics xinesos. Fora de les operacions de mercaderies, el trànsit de passatgers va augmentar un 7,3%, fins als 5,8 milions de persones, 2,3 milions dels quals van ser creueristes.
El “dany reputacional” de Rodalies
El bon rendiment del 2025 no s’ha pogut replicar en els primers compassos del nou curs a causa del col·lapse de la mobilitat a Catalunya, arran de l’accident ferroviari mortal de Gelida del passat 20 de gener. Carbonell no ha pogut precisar quan es recuperarà la freqüència de trens necessària per garantir la circulació de mercaderies fins a la infraestructura, i ho ha deixat en mans d’Adif. Tot i això, el president assegura que esperen que el túnel de Rubí torni a estar operatiu a partir d’aquest dijous, malgrat que fons de la gestora d’infraestructures espanyola ho han deixat en l’aire en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies. Segons les autoritats portuàries, el caos ferroviari de les darreres setmanes no ha tingut un impacte econòmic especialment rellevant sobre les exportacions del país -cal recordar que la quota del tren en el trànsit de mercaderies a Catalunya és d’un 5%, pràcticament testimonial-, si bé alerta del “dany reputacional” que suposa per al país. En aquest sentit, ha reclamat un “pla de contingència” per evitar que es torni a donar una situació com aquesta.
