La polèmica pel fet que Alstom no podia participar en la licitació per construir 39 trens per a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) està en via de resoldre’s. La multinacional francesa ha estat exclosa de la llista negra de Nacions Unides (ONU) que, anteriorment, indicava que tenia negocis als territoris ocupats de Palestina, de manera que ara hauria de poder participar en el concurs, amb un contracte valorat en uns 385 milions d’euros, al qual es poden presentar ofertes fins a finals d’any. La gerència municipal de l’Ajuntament de Barcelona va emetre una instrucció per la qual el consistori vetava totes aquelles companyies assenyalades per Nacions Unides. L’Ajuntament s’emparava en un informe del 2023 que ha resultat estar desfasat. La setmana passada, Nacions Unides en va emetre un de nou, que reconeix que la multinacional francesa està neta. El maig, el plenari municipal va aprovar, amb els vots a favor de PSC, Barcelona en Comú i ERC, trencar relacions amb Israel i l’agermanament amb Tel-Aviv, i evitar contractar empreses que es lucrin del genocidi.
Molt probablement, el veto municipal que afectava Alstom quedarà en un no res i podrà presentar la seva oferta. De moment, tot i el canvi evident de la situació, després que Nacions Unides hagi tret l’empresa ferroviària de la seva llista negra, l’Ajuntament ha evitat pronunciar-se obertament sobre el cas i manté un discurs molt semblant al de fa dues setmanes. TMB i el consistori es limiten a dir que la licitació segueix endavant i que el termini de presentació d’ofertes està obert fins al desembre, apunten des del servei de premsa municipal. I afegeixen que estan a l’espera que Tribunal Català de Contractes del Sector Públic resolgui el recurs existent. Aquest recurs fa referència a la impugnació que va presentar Alstom per no poder participar en la licitació i que TMB va demanar que es desestimés. El 2019, Alstom ja va guanyar el concurs més important fins llavors de la història del metro per construir 42 trens per 268 milions.
Fonts pròximes a TMB i a Alstom asseguren al TOT Barcelona que, després de l’exclusió de l’empresa de la llista de Nacions Unides, la impugnació es podria retirar, amb la qual cosa no faria falta que el tribunal es pronunciés. L’executiu de Collboni i TMB fan esment també de la clàusula dels plecs que parla del compliment dels drets humans per part de les empreses que hi optin. Amb la sortida del llistat de l’ONU, Alstom ja no l’incompliria. En aquest sentit, veus del comitè d’empresa de la companyia confirmen al TOT que l’empresa “ara sí que podrà optar a la licitació”. “Amb això se soluciona el conflicte, això sí, no vol dir que guanyem el contracte”, subratllen des de la plantilla. Ara bé, els sindicats celebren la feina de difusió del conflicte, que han arribat a portar fins al Parlament en diverses reunions amb grups polítics.
ERC defensa que es permeti participar Alstom
Un dels partits municipals que va aprovar el trencament de relacions amb Israel i vetar les empreses amb negocis als territoris ocupats de Palestina va ser ERC. A diferència del govern de la ciutat, els republicans consideren que “Alstom ha de tenir ara llum verda per presentar-se a la licitació de TMB”, valora la regidora d’ERC Rosa Suriñach al TOT. Es tracta d’una companyia que dona feina a més de 1.000 persones a la fàbrica que té a Catalunya, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). A parer de l’edil, “que Alstom ja no estigui a la llista d’empreses còmplices amb els assentaments israelians en el territori ocupat de Palestina, que publica l’oficina de l’alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, és una bona notícia”. Fa unes setmanes, sindicats d’Alstom es van reunir amb ERC i el govern de Collboni, entre altres grups, i els van expressar que l’empresa no tenia cap negoci en aquells territoris i van alertar del risc que podia suposar l’exclusió de l’empresa de la licitació en l’ocupació del sector ferroviari a Catalunya.
Els republicans demanen també que els estats membres de l’ONU “posin més esforç i recursos a garantir un bon seguiment i estudi de cadascuna de les empreses que hi apareixen, per tal d’agilitzar noves actualitzacions”.
Polèmica amb l’AMB i el Govern
Segons ha pogut saber aquest mitjà de fonts municipals i metropolitanes, el veto a Alstom va generar polèmica entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat. TMB, una empresa pública presidida per la primera tinenta d’alcaldia del consistori barceloní, Laia Bonet, va haver d’incloure la clàusula de la gerència municipal del juny passat en el plec de la licitació perquè rep finançament de l’Ajuntament a través de l’Autoritat del Transport Municipal (ATM). El descontentament per part de l’AMB va ser perquè TMB és una empresa metropolitana i no municipal, i del Govern català, pel fet que Alstom participa també en licitacions de la Generalitat i des de l’executiu de Salvador Illa no s’ha pres cap decisió semblant a la municipal sobre les empreses amb vincles amb Israel.
El president del grup municipal de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbís, pensa que és un cas molt polèmic que ha posat de manifest una molt mala gestió per part dels responsables socialistes a l’Ajuntament i de TMB. “No ho han fet bé. Tenien la responsabilitat de saber que l’ONU renovava el llistat d’empreses i, per tant, podien haver ajustat els calendaris del que havia de ser un contracte tan important. Ho dèiem al plenari el passat divendres. Creiem que la política de boicots no porta enlloc i genera arbitrarietats que acaben perjudicant la indústria del país i, sobretot, centenars de llocs de treball a Catalunya”.
“Un nyap i una irresponsabilitat majúscula”, diu el PP
Des del PP, el president a l’Ajuntament, Daniel Sirera, sosté que el fet que Collboni hagi inclòs Alstom o eDreams en “una llista negra” és un autèntic nyap i una irresponsabilitat majúscula. Per a Sirera, és una “barreja de sectarisme, incompetència i frivolitat política”. El PP demana una rectificació immediata i que demani disculpes públiques. “No es pot assenyalar companyies internacionals sense contrastar la informació, i menys encara quan la mateixa ONU n’ha retirat recentment diverses de la seva llista”. Segons Sirera, el missatge que envia Collboni és “letal”, ja que “posa en risc llocs de treball i transmet que Barcelona és una ciutat hostil a l’economia productiva”, i considera que “no pot utilitzar l’Ajuntament com a altaveu de l’assenyalament ideològic contra empreses que generen riquesa i ocupació a la nostra ciutat”.
Alstom, una vigilància problemàtica
La d’Alstom ha estat una inclusió amb arestes a la llista negra de l’oficina de drets humans de les Nacions Unides. En primera instància, el 2020, la multinacional hi constava com a companyia matriu de Citadis Israel, la filial que gestionava el manteniment del tramvia de Jerusalem. Prèviament, havia format part del consorci encarregat de fabricar els combois de la línia, que “servia els assentaments il·legals a Jerusalem Est”, segons el moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). Alstom hauria sortit d’aquest acord l’any 2020, després de la publicació de la primera versió de la llista.
A l’actualització del 2023, de fet, consta com a matriu de Bombardier Transportation Israel Ltd., l’operadora local que va adquirir amb la compra del negoci ferroviari del gegant canadenc Bombardier, culminada el gener del 2021 per uns 4.400 milions d’euros. Bombardier estava també implicada en la construcció del tren lleuger de Jerusalem. Tot i això, la companyia ha assegurat que fa anys que no té cap negoci actiu a la regió, i ha arribat a demanar en fins a tres ocasions la seva retirada de la llista. La darrera, el juliol d’enguany, just després del gir de l’Ajuntament de Barcelona.
La competència, a l’ull de la diana
El nou informe de les Nacions Unides és molt més extens que l’anterior. El del 2023 recollia 97 empreses implicades en els assentaments il·legals; mentre que la versió actual eleva els noms en vermell fins als 158. Entre les assenyalades hi ha un altre gran nom del sector ferroviari de l’estat: la basca Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), participada pel govern basc. CAF, que concentra la seva producció a Euskadi, podia haver estat una de les clares competidores d’Alstom pel contracte del metro barceloní. De fet, ja va proveir TMB amb una desena de combois l’any 2020.
En el cas de CAF, l’acusació és directa, i no apareix com a matriu de cap companyia amb negocis al territori ocupat; en concret per la seva participació en el desenvolupament del nou tramvia de Jerusalem. El document de l’ACNUDH identifica en l’activitat de l’empresa tres violacions de la vigilància de drets humans: el proveïment d’equipament i materials per a l’expansió dels assentaments il·legals; la provisió de serveis i utilitats per al manteniment dels assentaments ja existents i l’ús de recursos naturals que pertanyen al poble palestí, especialment el territori i l’aigua, per a fins econòmics.
ACS, inclosa a la llista negra de l’ONU
Altres empreses implicades en l’expansionisme israelià que les Nacions Unides han afegit al seu llistat són ACS, la constructora de Florentino Pérez; o l’enginyera pública Ineco, totes dues implicades en diversos projectes d’obres públiques, alguns a Barcelona. Sense anar més lluny, la filial d’ACS, Dragados, és l’empresa encarregada de l’extensió de la línia 9 de metro, juntament amb Acciona Construcción, en mans dels Entrecanales. En ambdós casos, les companyies s’han afanyat a negar cap cooperació amb els assentaments il·legals, si bé en endavant la normativa els expulsaria de qualsevol licitació de l’Ajuntament.
