La percepció entre els moviments veïnals de l’entorn del Poblenou és que el govern municipal els ha desarmat, irònicament, amb l’eina que ells havien estat reclamant durant mesos. Aquest dimarts, l’Ajuntament va anunciar una suspensió de planejaments i llicències sobre una part del 22@ amb la intenció de garantir-hi l’augment de l’habitatge protegit. Tanmateix, les entitats creuen que la durada de la moratòria és massa curta i el territori on s’aplicarà, massa petit. “Acostuma a passar, que ens donen el que demanàvem, però ho fan malament per protegir-se”, expressa el portaveu de la Taula Eix Pere IV, Albert Valencia.
Segons va anunciar el govern municipal després d’acordar-ho juntament amb el grup d’ERC, el pla preveu una congelació de solars en desús de quatre mesos que “només” afectarà “sobre el 21,55% de la superfície del 22@”, deia el comunicat del consistori. Es tracta de les últimes parcel·les privades que hi queden sense cap tràmit iniciat.
El portaveu de l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou, Jaume Badenes, ho cataloga de “nyap”. Valencia, per la seva part, ressalta que aquesta moratòria és benèvol “amb tots els solars que estan estancats des del 2008, o anys posteriors, però on s’hi va fer una mínima gestió inicial”. Segons els càlculs de la Taula Eix Pere IV, hi ha al voltant d’una quarta part de tot el districte 22@ que “ha quedat en guaret amb el pas dels anys” i que, encara i així, s’ha lliurat de la suspensió de planejaments derivats i llicències.
Paradoxalment, qui ha vist amb bons ulls la tramitació de la moratòria és el president de l’Associació Empresarial 22@ Network, Xavier Monzó. “És necessària, i això ho sabíem. Voldríem que fos d’un mes, sí, però sabem que no és possible. Ara bé, la moratòria no frena les llicències en curs, i aquesta ha estat la clau”, ha apuntat el representant de les empreses al districte tecnològic. De fet, Monzó assegura que el sector privat havia tingut clar des del primer moment en què es va iniciar el repensament del 22@ que hi estarien d’acord sempre i quan no s’aturés l’arribada de companyies. “Si haguessin entrat en suspensió de llicències que ja estiguessin iniciades, llavors sí que s’haurien alterat els fonaments del projecte”, rebla l’empresari.
Abocats al xoc
Però l’abast de la mesura a nivell territorial no és l’únic dels problemes que coincideixen a assenyalar des d’entitats com la Taula Eix Pere IV o l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou –parts implicades en el projecte per repensar el projecte del districte tecnològic. En tots dos casos també esmenten que el termini de quatre mesos els deixa amb poc marge de maniobra per resoldre les grans diferències que tenen les entitats veïnals amb la resta d’actors implicats. En aquest sentit, recorden que en l’acord que van presentar el novembre de 2018 anomenat Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible ja van donar un “sí crític”. Era el resultat d’un debat impulsat per Barcelona en Comú que, a més, va incloure un procés participatiu amb el veïnat de la zona.
Des de l’AVV del Poblenou, Jaume Badenes considera que “si ja va ser complicat arribar a aquell acord d’intencions”, ara, encara s’accentuaran més aquestes distàncies “quan s’hagin de concretar xifres que tindran un impacte durant dècades”. Ho diu perquè està previst que, quan finalitzin aquests quatre mesos, al juny, es tiri endavant l’aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Amb aquest escenari, la negociació entre agents contraposats necessita paciència en lloc de presses, ve a dir Badenes. “Cal temps i voluntat. La voluntat hi és, el temps no”, insisteix l’activista veïnal. Per tant, “la sensació és que hi ha la intenció que fem una pífia o que, directament, el debat no arribi a bon port”, remata.
La urgència els ha sobrevingut, ja que ells es van assabentar del nou termini el mateix dimarts i l’anunci formal el van rebre l’endemà, en una reunió amb la resta d’actors implicats en el futur del 22@. El mateix govern va reconèixer que qui havia posat la condició dels quatre mesos per aprovar el tràmit, i no un termini més llarg per completar el procés de negociació, havia estat Esquerra Republicana –a través de la regidora Maria Buhigas. “Li demanarem explicacions”, promet Badenes.
El representant del teixit empresarial, en canvi, considera que passar dels acords pel futur del 22@ a la concreció final “és un feina molt tècnica” i que, per tant, no hauria de portar grans maldecaps. “Si el govern diu que en quatre mesos es pot fer, hem de confiar en que la feina estarà feta”, expressa Xavier Monzó. Entre els aspectes pendents de resoldre, el més destacat és la voluntat d’augmentar l’obligació de reservar el 10% de les construccions a habitatge protegit fins a un 30%. L’empresari, però, es mostra optimista amb el nou rumb que han marcat els partits polítics majoritaris al consistori –BComú, PSC i ERC– i reivindica que, després d’uns anys en què ells han carregat l’impuls del creixement econòmic al districte tecnològic, assegura, “ara sembla que torna la idea del 22@ com un projecte de ciutat”.
