La ‘marca Barcelona’ es diversifica poc a poc: un ciutat amb qualitat de vida i oci però també interessant per treballar-hi, estudiar-hi o invertir-hi. El govern municipal ha encarregat una nova edició de l’informe ‘Barcelona als Ulls del Món’ realitzat el 2011, per valorar l’evolució de la percepció internacional sobre la ciutat i treure pit de la “renovació” del relat exterior. L’estudi elaborat per la consultora Summa reflecteix que empresaris, turistes, periodistes estrangers, expats i experts en city branding veuen Barcelona més equilibrada que fa set anys i amb un perfil més professional. A més l’imaginari sobre Barcelona s’ha homogenitzat i ja no presenta tantes diferències segons la procedència.
“La percepció no és fàcil de modificar i triga, però s’ha produit un canvi important”, ha defensat el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, que ha presentat l’estudi aquest dimecres. “No és el número 1 en una cosa, però és bona en moltes coses”, ha defensat. Ha definit la ciutat com a “especialista en la diversitat” en contraposició al “monocultiu” i a la imatge únicament de destí turístic: “Hi ha coherència entre aquestes percepcions subjectives i les dades objectives que tenim, cada cop més som una ciutat de ciència, tecnologia, cultura… no només turística”. El proper 30 de gener, ha avançat Pisarello, el govern municipal presentarà les conclusions del procés participatiu que ha impulsat per reorientar la ‘marca Barcelona’.
Menys taurina i més business-friendly
Barcelona també apareix referenciada de forma més allunyada dels tòpics sobre el folcklore espanyol –toros, siesta…–, especialment entre els que l’han visitada. En canvi, guanya pes la vinculació de la ciutat amb la marca Catalunya sobretot com a àrea de negocis. La responsable d’investigació de Summa, Núria Vila, ha destacat que al 2011 Barcelona no era gaire percebuda com una ciutat de negocis “i ara ha entrat al radar” i és vista com “un bon lloc on reclutar talent local i on portar-ne d’internacional”, sobretot en àmbits com la creativitat o la innovació digital.
La petita delinqüència també reverbera a l’estranger
L’informe es fonamenta en entrevistes a més de 3.000 persones d’entre 18 i 65 anys d’Europa, Nord Amèrica, Xina i Japó i analitza també unes 240.000 converses de Twitter sobre les ciutats de Barcelona, Àmsterdam, Singapur i Miami, amb les que es vol comparar la ciutat catalana. Tant Vila com Pisarello han ressaltat que el 45% dels enquestats no trobaven cap aspecte negatiu destacable en ser preguntats específicament pels punts febles de la ciutat. Els que sí ho feien, esmentaven la inseguretat i petits delictes (13%), les aglomeracions turístiques (8%), el moment polític de Catalunya (8%), preus cars (7%) i el terrorisme (5%). “La petita inseguretat i la massificació són quelcom propi de les grans ciutats europees”, ha excusat Pisarello. Pel que fa al segment dels negocis, els entrevistats demanen millores en la burocràcia, més facilitats per l’aterratge dels expats i estímuls econòmics per consolidar les iniciatives que porten a terme.
