Els pescadors de la Barceloneta ja tenen calendari sobre la taula per una obra més que esperada: imprescindible per al supervivència d’aquest ofici en retrocés a la ciutat. La promesa d’una nova llotja, que s’arrossega des dels Jocs Olímpics, es materialitzarà el 2024 amb l’estrena d’un nou edifici panoràmic per realitzar-hi i admirar-hi la subhasta del peix.
La licitació de l’obra es publicarà properament i els treballs començarien a finals d’any, ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa el president del Port de Barcelona, Damià Calvet. La construcció té una durada prevista de 17 mesos, pel que la inauguració se situaria cap a l’estiu de 2024. La nova llotja serà al centre del moll i estarà format per 3 mòduls de dos pisos d’alçada, un total de 3.000 m2 que inclouen la fàbrica de gel ja existent.
Suposa una inversió d’uns 8 milions d’euros i el full de ruta anunciat preveu que vagi seguida de l’enderroc de l’actual espai de subhasta –ara molt precari, en un lateral– i la reurbanització de 24.000 m2 del moll per obrir-los al públic. Així, la ciutadania podrà arribar lliurement fins al peu de l’emblemàtica Torre del Rellotge, que serà visitable. A través d’aquest tour virtual en 3D es pot experimentar ja com seran les visites a la nova llotja i les vistes a l’entorn.
Tot i que implica allargar la durada de la transformació, les fases s’han previst encadenades i no simultànies perquè els pescadors no hagin de deixar de treballar en cap moment: “Sobretot no volíem parar l’activitat perquè vèiem que seria la nostra mort”, ha asseverat el patró major, José Manuel Juárez. “Sense pescadors en 10 anys es perdria l’encant de la Barceloneta!”, ha advertit.
Els últims 200
I és que la confraria de pescadors de Barcelona passa per “un moment baix”, ha reconegut el patró major. L’ofici és dur, les normatives ambientals europees són molt exigents, el consum de peix ha baixat… Tot plegat fa que la pesca ja no doni per mantenir actives tantes barques i treballadors com fa anys. Actualment queden 23 embarcacions, que donen feines a poc més de 200 persones.
“Som conscients que anem tard però qui promet s’obliga, i per tant fem la llotja”, ha admès Calvet. “És una confraria petita, modesta, que ha passat per millors moments… Però és la nostra, i per això l’estimem i l’hem de cuidar”, ha dit. Ha reivindicat la maritimitat oblidada de Barcelona i com el mar imprimeix caràcter a les localitats, per recordar de pas que ell ho coneix en primera persona com a “fill de pescadors” de Vilanova i la Geltrú.
Malgrat totes les adversitats, la confraria presumeix de complir –des de fa ja anys– uns estàndards de sostenibilitat molt elevats i ha promogut una marca pròpia (Peix de la Barceloneta) perquè els consumidors finals sàpiguen que estan menjant una sardina o una gamba made in Barcelona. L’obertura del moll confien que doni l’empenta definitiva al pescaturisme que han iniciat la darrera dècada, amb visites guiades per mostrar el seu dia a dia a una ciutat que es va obrir al mar el 1992 però va donar l’esquena a la pesca.
Restaurant sí, peixateries potser
El projecte arquitectònic el firmen Lucía i Carles Ferrater i inclou una gran passarel·la elevada, que resol al dualitat d’espai públic i privat en aquest moll singular. Des de la Torre del Rellotge sortirà una passera que envoltarà tota la llotja i permetrà als visitants veure què passa al seu interior, bàsicament la subhasta de peix blau i la de peix blanc. No obstant, el final del moll seguirà sent d’accés restringit perquè la normativa i les necessitats dels pescadors així ho exigeixen.
La planta superior de l’edifici, gràcies a aquesta rampa, podrà acollir usos públics. El Port ja hi ha reservat un espai per a un restaurant, que licitarà més endavant amb un sistema de puntuació que premiï la qualitat culinària, les activitats de divulgació dels productes del mar i la relació directa amb els pescadors. En canvi, Port i pescadors continuen lluitant per trobar encaix legal a l’ambició d’incloure peixateries a la llotja, el que permetria la venda directa del peix i marisc recent desembarcat. Sens dubte un gran ganxo turístic però sobretot un ingrés vital per la sostenibilitat econòmica de l’ofici i una sortida professional per a fills de pescadors que ja no poden viure de la mar.
Comunitat energètica
“El més positiu del retard”, ha ironitzat el patró major, és que l’actual consciència ambiental ha permès incloure al projecte una vessant de generació d’energia molt beneficiosa pels pescadors. La coberta de la nova llotja disposarà de plaques fotovoltaiques i podrà generar fins a 100 kW i evitar l’emissió de 54 tones co2, ha promès Calvet. Es destinaran al consum elèctric de la fàbrica de gel i dels nous edificis, el que abaratirà molt el subministrament a la confraria. Jurídicament els beneficiaris es constituiran com a comunitat energètica, la primera al Port.
