L’estalvi “embassat”, la recuperació del turisme i la gestió dels fons europeus seran les principals palanques de recuperació el 2021, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. La corporació preveu un flux d’estalvi cap al consum privat de 3.500 milions d’euros el 2021. A aquest fet s’hi suma la recuperació del 50% de la despesa turística estrangera respecte a 2019, amb un impuls a l’economia de 7.000 milions, i la previsible arribada de 3.000 milions dels fons europeus. Aquests tres elements podrien generar un impuls fiscal sobre la demanda interna de 13.500 milions d’euros, equivalent a sis punts del PIB català.
Així mateix, la inversió en indústria i en el sector TIC continuarà sent “clau” per crear llocs de treball de qualitat. La crisi derivada de la pandèmia ha provocat una reducció del PIB català de l’11,5% el 2020, la caiguda més intensa dels principals països europeus i superior al descens registrat a tot l’Estat. Tot i això, Catalunya registrarà un dels creixements més intensos entre 2021 i 2022 de la mà del consum privat i els fons Next Generation. La recuperació variarà sensiblement depenent de la intensitat amb què les llars facin ús de la borsa d’estalvi acumulada durant la pandèmia, la recuperació dels fluxos de turisme internacional i l’arribada i la gestió dels fons europeus, segon recull la Memòria Econòmica 2020 de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Estalvi acumulat
L’estalvi acumulat a Catalunya ha assolit el 2020 un “màxim històric” de 22.000 milions d’euros, 11.000 milions més respecte al 2019. Aquest estalvi baixarà gradualment en els pròxims anys i la corporació estima un flux d’estalvi de 3.500 milions d’euros cap al consum privat durant el 2021. Així mateix, la Cambra de Comerç preveu una recuperació del 50% de la despesa turística estrangera aquest any en comparació amb les xifres de 2019. Això suposarà un impuls extra de l’economia catalana de 7.000 milions d’euros respecte a 2020.
La Memòria Econòmica també contempla l’arribada dels primers fons Next Generation a partir de juliol, amb un import de 19.000 milions d’euros a tot l’Estat. Fent una estimació prudent de repartiment per població, aquest fet suposaria que podrien arribar a Catalunya uns 3.000 milions d’euros addicionals el 2021. En total, la suma de l’estalvi “embassat”, la recuperació del 50% de la despesa turística internacional i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra sobre la demanda interna de 13.500 milions d’euros el 2021, equivalent a sis punts del PIB català. En cas de complir-se aquestes previsions, el creixement per al 2021 podria ser superior al 6% estimat inicialment.
Impacte desigual
La crisi econòmica ha tingut un impacte “molt desigual”, en funció dels sectors, els col·lectius, la mida de les empreses i els territoris. Els efectes s’han concentrat particularment en l’hostaleria, l’oci, el comerç i el transport, en àrees geogràfiques amb més turisme estranger, en empreses més petites i sobre treballadors joves, dones i amb contractes temporals o rendes baixes.
Els sectors de comerç, transport, oci i hostaleria han registrat un descens superior al 25% i han concentrat el 50% de tota l’activitat perduda el 2020. La indústria, la construcció i les activitats econòmiques i professionals també han patit una caiguda de l’activitat, i només la sanitat, l’educació i l’administració pública han augmentat l’activitat, en un 3%. El sector industrial s’ha recuperat més ràpidament de la mà de les exportacions. De fet, les exportacions de béns del primer trimestre de 2021 han superat el màxim registrat en el segon trimestre de 2019 i han assolit “màxims històrics”.
Inversió estrangera
En els últims quatre anys, el 37% de la inversió estrangera a Catalunya ha estat destinada a la indústria manufacturera. Per la seva banda, la inversió estrangera en TIC s’ha multiplicat per 3,5 tot i la pandèmia. “Aquest dos tipus d’inversió són claus per crear una economia productiva que ofereixi llocs de treball de qualitat en el futur”, ha assegurat la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda.
La Generalitat ha tancat el 2020 amb un dèficit del 0,35% del PIB, la xifra més baixa des de 2007. Aquest fet es deu als fons extraordinaris rebuts de l’Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema autonòmic, que es liquida amb anys de retard i que estima bestretes sobre un supòsit de creixement econòmic que aquest any no ha estat real. “Podem veure increments del dèficit de Generalitat molt importants si no varia el model de finançament”, ha alertat Poveda.
La Llei de Cambres
En el marc de l’acte de presentació de la Memòria Econòmica, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha reclamat l’aprovació de la Llei de Cambres. En aquest sentit s’ha pronunciat també el president del Consell de Cambres de Barcelona, Jaume Fàbrega, que ha reclamat directament al president del Govern, Pere Aragonès, l’aprovació d’aquesta llei.
“No podem suportar des del punt de vista institucional més endarreriments per comptar amb un marc legal que estimuli i reforci la bona feina que fem a favor de les empreses”, ha assegurat. Fàbrega ha afirmat que les Cambres de Comerç no poden perllongar “aquest període de provisionalitat” i ha reclamat l’aprovació d’aquesta norma com una via per impulsar la col·laboració público – privada.
“Cal un senyal clara que el nou Govern ens té a l’agenda dels canvis legislatius que necessitem i que compta amb nosaltres per vehicular el suport públic a les empreses”, ha conclòs.
