La UGT demana a la Fira que elabori un codi de bones pràctiques arran del cas Sónar

El secretari general del sindicat alerta en una entrevista que la planta de Nissan a Barcelona “està en perill”

La UGT demana a la Fira de Barcelona que obligui les empreses que se subcontracta a firmar un codi de bones pràctiques en què asseguri que no discriminarà el seu personal. El sindicat ja va estar darrere d’una denúncia que va originar una multa de la Inspecció de Treball a empreses del MWC per feines d’hostessa que requerien una alçada o una talla. “La Fira no pot ser un lloc de precarietat laboral ni de discriminació”, ha dit el secretari general de l’organització a Catalunya, Camil Ros, en una entrevista amb l’ACN. D’altra banda, Ros ha criticat l’onada d’ERO, “la majoria sense causa” i s’ha mostrat preocupat pel futur de la planta de Nissan a Barcelona, que sense un increment de producció, “està en perill”.

Després de veure reiteradament anuncis de feines que buscaven noies de més d’1,75 metres i d’una talla 36 per treballar al congrés de telefonia mòbil, la UGT va presentar una denúncia al Departament de Treball, que ha acabat amb una sanció de 53.000 euros a diverses empreses. “Fins ara el sindicalisme només actuava on tenia gent organitzada, però veient aquesta precarietat i explotació vam decidir actuar d’ofici”, explica Ros. En lloc de posar denuncies per casos individuals, el líder sindicalista demana un acord per garantir “bones pràctiques” que inclogui “tot allò que subcontracta” la Fira, una institució que té una gestió privada però és de propietat pública, recorda.

La vaga del Sónar

Aquesta proposta, assegura, també podria incloure una resposta a vagues com l’aturada dels muntadors d’escenaris durant el Sònar. En aquesta ocasió, la Fira va optar per contractar una altra empresa per evitar la suspensió el festival de música electrònica, un fet que els riggers van portar al jutjat en considerar que s’havia vulnerat el dret de vaga. “Si es converteix en un precedent tenim un problema, esperem que sigui l’excepció que confirmi la regla”, ha reflexionat.

El dirigent sindicalista ha posat d’exemple els serveis de contractació pública de la Generalitat on fa anys que no hi ha vagues perquè els concursos es basen en un acord que respecta la qualitat laboral i no són subhastes. En aquest sentit, ha demanat a Aena que “canviï la política de contractació”. “Si hi ha acord en la matèria, s’acaba la conflictivitat en sectors de seguretat, handling o companyies aèries”, ha assegurat, i precisament, fent referència a l’aturada d’aquest cap de setmana convocada pel personal de terra d’Iberia.

El conflicte laboral, en el qual la UGT ha estat negociant com a representant sindical, es troba un punt “difícil” per la desconfiança generada en un conflicte que fa més d’un any que s’arrossega. “Esperem poder trobar un acord però hem signat dues convocatòries de vaga amb el compromís d’arribar a concretar acords i després Iberia no ho fa. Volem més garanties perquè ja ens l’han colat dues o tres vegades“, ha afegit. En aquest sentit ha dit entendre que les persones afectades es molestin per la convocatòria de vagues però ha afirmat que és “problema de les direccions” per no haver complert els acords assolits. “No som una organització sindical que, per defecte, convoqui vagues, més aviat al contrari perquè quan les fem és perquè estem en situacions límit”, ha insistit.

El Prat necessita inversió

A més d’un canvi en la política d’adjudicació de serveis, l’aeroport del Prat necessita inversió “en tots els sentits”, diu. “Tenim un problema global, són situacions que es repeteixen any rere any”, ha assenyalat. “La gent ja ha agafat com a normalitat que si agafes un vol de Vueling aniràs tard a l’estiu, a Vueling algú li ha de dir com es fan les coses”, ha criticat.

Moltes de les mobilitzacions convocades aquest any han sigut per protestar per l’onada d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que, per Ros, s’utilitzen la majoria de vegades sense causa. En el cas de la Caixa, que ha formalitzat l’acomiadament de 2.023 persones el 31 de juliol, Ros ha assegurat que la reducció de plantilla respon a una decisió estratègic. Per això ha demanat que es creï un organisme que situï si veritablement l’empresa en qüestió està en crisi.

La retallada de Nissan

Una altra companyia que centra mirades després d’haver plantejat un ERO a 600 treballadors és Nissan Motor Ibèrica. Segons Ros, és necessari incrementar la producció a la planta de Zona Franca (Barcelona) perquè sinó, la fàbrica estarà en “perill” de tancar. Per molt que la Generalitat accedeixi a les demandes d’invertir en una planta de pintura, “si no hi ha cotxes en el futur, malament”, ha advertit. “Nissan ha de portar més vehicles per produir”, ha reiterat.

El cas de Nissan preocupa especialment els sindicats perquè és una gran companyia de l’automoció, un sector “tractor de l’economia” i que genera molts llocs de treball indirectes, de la mateixa manera que l’agroalimentari, el químic o l’energètic. En aquestes empreses, a més, les condicions laborals són més bones que en la resta de les ocupacions.

La dignitat dels repartidors

Una situació que contrasta amb les companyies de l’anomenada “nova econòmica digital” liderada per les empreses de repartiment a domicili Glovo o Deliveroo i que Ros considera “explotadors”. En el conflicte entre els repartidors i les empreses, UGT té clar que s’ha d’impedir que es faci una legislació “a mida” que blindi que els ‘riders’ són “autònoms” sense relació laboral amb les companyies. Per Ros, un autònom és algú que crea una activitat econòmica, “una autoempresa”. Una condició que no s’aplica en el cas dels ‘riders’ que “es veuen obligats” a treballar per Glovo o Deliveroo seguint un ritme determinat per “poder tenir un salari digne”.

“No arriben ni a falsos autònoms perquè directament estan explotats”, ha afirmat. Per això, diu, “no es pot permetre a sobre els fem una legislació laboral a mida perquè segueixin explotant”. “Si el creixement econòmic el basem en la precarietat anem malament”, ha avisat abans d’afegir que, des de la UGT, apostaran per generar un conveni a tot aquest col·lectiu. 

Nou comentari