L’alça dels lloguers amenaça de buidar la rambla Catalunya de botigues

Moltes empreses s’instal·len a les zones ‘prime’ de Barcelona per una qüestió de màrqueting, però no poden compensar la despesa amb vendes

L’alça de preus dels lloguers dels locals a rambla Catalunya amenaça de buidar el conegut carrer barceloní de comerços. “Les rendes del mercat són tan elevades que després les botigues tenen moltes dificultats per compensar-ho només amb les seves vendes”, alerta Miquel Laborde, un dels dos fundadors de la consultora immobiliària Laborde Marcet. Moltes grans marques aposten per instal·lar-se a rambla Catalunya per una qüestió de prestigi i volen estar “sí o sí” en aquest carrer, però triguen pocs mesos a adonar-se que la ubicació no dóna la rendibilitat esperada i acaben marxant.

En canvi, els restaurants afronten la situació amb més bones perspectives. “La restauració aguanta molt millor malgrat que hi hagi tanta competència, ja que a les botigues els ha perjudicat molt més la irrupció del comerç electrònic en general i d’Amazon en particular”, afegeix. La recomanació de Laborde Marcet és que les botigues deixin de ser simples “punts de venda” per convertir-se en establiments on els clients puguin “viure experiències úniques”, però aquesta transformació requereix molta inversió i només algunes marques s’ho poden permetre.

Molts disponibilitat de locals

Un dels indicadors que utilitza la consultora per mesurar l’atracció comercial de rambla Catalunya és la disponibilitat de locals. “En condicions normals n’hi ha tres o quatre, però l’any passat es va arribar a un màxim de 19 locals disponibles, és una rotació que no havíem vist mai”, avisa. Que un local estigui disponible no vol dir que estigui buit, matisa, ja que moltes empreses opten per aguantar tan com puguin per formalitzar un traspàs i “obtenir un cert retorn de la inversió que van fer”. 

[r:1]

Gerard Marcet, l’altre soci de la firma, considera que “els preus estan madurs” i no preveu noves alces encara que el carrer manté el seu atractiu comercial. “Hi ha certes empreses estrangeres que fan ofertes per sobre de mercat i mantenen els seu interès per instal·lar-se a rambla Catalunya, tot i que la nostra recomanació als propietaris és que apostin per companyies que potser poden pagar una mica menys però que tenen millors perspectives a mig termini”, diu.

Passeig de Gràcia i Portal de l’Àngel, grans aparadors

Els altres dos grans eixos comercials prime de Barcelona, el passeig de Gràcia i Portal de l’Àngel, viuen una situació diferent tot i ser les més cares de la ciutat per posar-hi una botiga. “Són carrers on s’hi ha de ser”, explica Laborde. Multinacionals com Louis Vuitton, Muji, Apple o Adidas saben que per tenir exposició i atreure clients, tan locals com turistes, han d’obrir una botiga en un d’aquests carrers. En el seu cas, la bona localització els garanteix una facturació més elevada, però que tampoc ha de compensar “necessàriament” la inversió que hi fan.

“Tan passeig de Gràcia com Portal de l’Àngel van camí de convertir-se en eixos plens de botigues insígnia i grans marques” que fan servir els seus establiments com una estratègia de màrqueting més. Per aquest motiu la disponibilitat de locals és pràcticament nul·la malgrat que les rendes siguin molt més altes que als carrers adjacents.

Un any d’expansió per la firma

La consultora Laborde Marcet va tancar 2018 amb una facturació de 3 milions d’euros, un 3% més que l’any anterior. La companyia va intermediar en 73 operacions per un valor de 220 milions d’euros, un 32,% més que fa només tres anys. La major part de la seva facturació prové de les transaccions d’edificis sencers, que amb 8 operacions van suposar el 39% dels seus ingressos. La resta procedeix de les operacions de compravenda (22) i de lloguer (43) de locals comercials a zones prime de Barcelona i Madrid.

A la capital catalana han assessorat grans empreses com McDonald’s, KFC, Casa Ametller o Taco Alto per obrir nous establiments a la ciutat. “La competència al sector és màxima”, explica Miquel Laborde, que es mostra satisfet per l’evolució de la companyia “en un context de certa descompensació entre l’oferta i la demanda i un context polític i econòmic que a vegades dificulta l’atracció d’inversions”.

Més informació

Nou comentari