El Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament de Barcelona per cobrar l’Impost de Béns Immobles (IBI) a una congregació de l’església catòlica que llogava un edifici de la seva propietat a una societat mercantil.
Aquesta és la primera vegada que la justícia es pronuncia a favor de la recaptació d’impostos municipals a l’església pel fet de rebre rendiments econòmics del seu patrimoni.
Des de l’Institut Municipal d’Hisenda es va notificar a la congregació que havia de pagar un total de 22.368’04 euros en concepte d’IBI de l’any 2019 corresponent a l’immoble de la seva titularitat del qual percebia rendiments derivats del lloguer. Contra aquesta liquidació, la congregació va interposar un recurs administració, desestimat el 5 de juliol de 2021 per la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona. La desestimació del recurs administratiu va permetre a l’entitat religiosa recórrer davant la justícia Contenciós Administrativa, que va emetre aquesta sentència pionera el dia 22 del mateix mes.
Pel que fa als arguments jurídics, el consistori defensa que la congregació està donada d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per estar exercint una activitat per la qual percep un rendiment econòmic i, per aquest motiu, ha de pagar l’IBI.
La congregació religiosa va al·legar que en destinar-se aquest local a activitat docent, quedava inclòs en els motius d’exempció de l’IBI recollits en la Llei que regula el règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i en el Concordat entre Espanya i la Santa Seu de 1979.
El Jutjat Contenciós Administratiu que ha resolt el cas considera que això no és correcte perquè qui exerceix l’activitat docent és una societat mercantil i la congregació el que fa és llogar l’espai. Per tant, la congregació està duent a terme una activitat econòmica, no educativa, i ha de pagar l’IBI del local.
El consistori entén que si estigués exempta de pagament de l’IBI l’activitat econòmica de lloguer d’immobles feta per una entitat no mercantil podria suposar una competència deslleial respecte a les societats mercantils, que en tot cas estan subjectes al pagament de l’impost. Es tractaria d’un ajut d’Estat il·legal, prohibit pel Dret de la Unió Europea, com ha reconegut el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en diverses ocasions.
