Una de les primeres decisions del nou comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat publicar un estudi sobre les “conseqüències econòmiques d’un estat propi a Catalunya”, que es va fer el 2012 però mai va veure la llum. Va servir de base per dos informes que es publicarien el 2014. Una de les qüestions més interessants és que el document fixa en dos terços el llindar mínim que, en opinió dels tècnics, es necessitaria per forçar una negociació amb l’estat espanyol tutelada per Brusel·les.
En el document de debat de la Taula de Política Econòmica, el gabinet d’estudis analitzava “els costos i els beneficis de la transició, els riscos i les oportunitats” que es podria trobar el Govern en funció de l’escenari que es presentés –des d’una independència total fins a una hisenda pròpia i plena competència en infraestructures–. El millor escenari sempre era aquell on hi ha una majoria social àmplia que ajudi a “acotar les incerteses”, però també recalcava que hi havia riscos econòmics “significatius” a curt termini.
Anticipa les plebiscitàries del 2015
“En tots els escenaris el Govern català fa el primer pas intentant negociar” un referèndum pactat legal, anticipa el document. Si no hi hagués resposta, la Generalitat “podrà capitalitzar aquest rebuig per ampliar la base social en favor de l’estat propi i al temps tractar d’aconseguir la complicitat d’altres països”. El següent pas seria convocar unes eleccions plebiscitàries (com les que se celebrarien el 2015) amb una coalició política que tingués com a únic punt la creació d’un estat propi a dins de la UE. Cal recordar que tot això és de l’any 2012.
“Un resultat electoral netament favorable es podria interpretar amb valor referendari i el Parlament de Catalunya podria demanar empara a les institucions europees per obrir un procés constituent democràtic, pacífic i negociat”, diu el text. I és en aquest context on l’estudi inèdit de la Cambra parla de percentatges: “Si el suport parlamentari a la sobirania del poble català fos indiscutible (a partir de dues terceres parts dels escons hi hauria poc dubte) Brussel·les emplaçaria l’Estat espanyol a negociar“.
