El paper ha pujat de preu. És un altre efecte directe de l’encariment de les matèries primeres arreu del món els darrers mesos. El cost del transport es dispara i l’energia està pels núvols. I les editorials no són les úniques en patir-ne les conseqüències: les petites impremtes de Barcelona també han sofert la pujada de costos. “El preu del paper s’ha incrementat en un 25%, i el del cartó, en un 40%”, explica Jordi Planes, propietari de la impremta digital Barcino.
L’escassetat, això no obstant, està controlada, segons el secretari general del Gremi d’Arts Gràfiques, Ricard Sánchez-Llovet. Espera que “es normalitzi el creixement econòmic” per valorar la dimensió del problema: “No cal ser alarmista ni negar que si la situació es consolida, farà mal”, adverteix. Planes, per la seva banda, té clar que el preu del paper no baixarà: “Un 10% ja és una taxa ecològica, i probablement s’anirà incrementant amb el temps”. I la seva clientela, assenyala, ho nota.
Catalunya és el territori que acull més empreses d’arts gràfiques, per sobre de Madrid. En acabar 2020, comptava amb unes 3.200 empreses del sector, que conformaven el 21,30% de les 15.170 que hi ha en total a Espanya, segons l’INE. D’aquestes, 1.320 es dediquen a la fabricació d’articles de paper i cartó.
Segons el Gremi d’Arts Gràfiques, el mercat és molt asimètric per l’hegemonia de les concentracions empresarials: “Es tracta d’un sector amb molta petita i mitjana empresa, però el 90% de la producció la fa un grup molt reduït”.
Deslocalització de la producció
A l’encariment del paper se suma la falta de subministrament. La producció està totalment deslocalitzada. Barcino té molts clients de França perquè el paper és encara més car al país veí. No obstant això, la majoria d’editorials imprimeixen fora del país: habitualment ho fan a la Xina. I és que el mercat oriental és punter en treballar a baix cost.
Qui produeix aquí, assumeix més costos. “Una editorial amb la qual col·laboro envia els llibres a imprimir a Croàcia perquè li surt tres vegades més barat”, assegura Ángel Fernández, propietari de la impremta artesanal Acontrafibra. Les eines digitals ho permeten. “Tanmateix –incideix–, el que aquí li hagués dut dues setmanes, va trigar un mes i mig en arribar”.
Les impremtes artesanals escassegen
“El sector està molt castigat per aquesta voràgine de cada vegada més quantitat i més barat, però hi ha límits perquè arriba un punt que no surten els números”, assenyala aquest ferm defensor de l’ofici. Les impremtes artesanals, a més a més de patir la conjuntura pandèmica i l’encariment dels preus, sobreviuen amb l’afegit que cada cop més clients opten pels preus econòmics de la impressió digital. En aquest sentit, Jordi Planes opina que ell cobreix un nínxol perquè atén “tiratges cada cop més petits i més personalitzats”.
Tot i que les noves generacions mostren més interès pel treball manual característic dels orígens d’aquest ofici, Fernández admet que ara per ara “tenir una impremta és una ruïna”. El també professor de Tipografia a la UOC, va estudiar Arts Gràfiques i Comunicació Audiovisual però va descobrir la seva passió quan va treballar com a aprenent en una antiga impremta de Badalona. Així va començar el seu periple pel món de la impressió i des d’aleshores està rodejat de màquines centenàries.
Amb Acontrafibra no li arriba per viure, així que en l’actualitat treballa en un Departament de comunicació. Però es nega a tancar el taller: “És el meu espai zen, el meu projecte personal… Ho tinc com un hobby”. Com passa amb moltes impremtes de la Ciutat Comtal que han anat tancant, cobreix els costos però no obté beneficis.
La Impremta Baltasar 1861, la més antiga de Catalunya, ha trobat l’equilibri en la combinació de la part més innovadora del digital i la preservació dels seus orígens: “Ens hem anat adaptant sense perdre el nostre carisma d’impremta antiga”. Jordi Bosch Baltasar és la cinquena generació en heretar aquesta impremta del barri de Sant Andreu que ha viscut guerres i revolucions. Interlínies, lingots, famílies tipogràfiques i premses abarroten el seu taller.
Tot i les circumstàncies, transmet un missatge d’esperança. “No van abolir l’esclavitud i nosaltres ja érem aquí –recorda–, i aquí seguirem”. A més a més, assenyala, “hi ha productes com ara una invitació de casament, que és trist enviar per correu”.
La pandèmia accelera la digitalització
Les restriccions de viatges, la distància de seguretat i altres mesures que s’han implantat a causa de la Covid-19 han posat de moda els QR. Això s’ha traduït en una reducció massiva d’impressió i en l’abandonament d’algunes línies de negoci. “Ha disminuït molt el consum de cartes de restaurant, i tampoc es fan targetes de contacte”, exemplifica el propietari de Barcino. Aquestes últimes ara s’envien molt més per correu, lamenta.
