L’increment de la taxa turística que aplica la Generalitat i que havia demanat, entre altres, l’Ajuntament de Barcelona, haurà d’esperar. El Govern tenia previst aplicar-la l’1 de maig via decret, però finalment ha fet marxa enrere i la tramitarà com a projecte de llei. Aquest fet permetrà que hi hagi un debat parlamentari -la fórmula del decret és més breu, però també més inflexible- i allargarà el tràmit pràcticament mig any. L’executiu de Salvador Illa recula setmanes després de l’avís del Consell de Garanties Estatutàries, que veia injustificat el tràmit d’urgència i sense un debat ampli al Parlament. El Govern també havia rebut pressions tant del sector turístic com dels grups que van signar l’acord, els Comuns però sobretot ERC, que amenaçava de tombar el decret si no podia incorporar-hi esmenes.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va comunicar els canvis dimarts insistint que la regulació de fiscalitat turística “té un consens suficient i necessari en l’arc parlamentari”, però admetent que un ajornament “introdueix seguretat jurídica” a la norma. Amb el canvi, la mateixa consellera ha aclarit que el nou impost, que el document original preveia duplicar fins als 7 euros a Barcelona -en la part alta de la forquilla- i els 6 a la resta del país, entrarà en vigor “en la primera liquidació de la taxa turística” després de l’aprovació parlamentària. D’aquesta forma, i seguint el calendari que s’obre amb el nou tràmit legal, la nova taxa no arribarà a temps per aplicar-se l’estiu vinent.
El nou calendari, d’uns sis mesos aproximadament, obre una nova finestra per a la negociació entre l’executiu, l’oposició i el sector turístic, molt crític amb els canvis fiscals. De fet, ERC ja ha avançat que presentarà un projecte de llei alternatiu que incorpora les dues principals reclamacions de l’empresariat: separar la taxa de Barcelona de la resta de territoris i diferenciar-la en funció de si és temporada alta o baixa. “Volem diferenciar la realitat de Barcelona d’altres municipis que no tenen l’arribada de turisme massiu i on, a més, varia molt en funció de la temporada de l’any”, expliquen des d’ERC al Tot Barcelona. Els republicans defensen que el projecte ha de registrar l’”excepcionalitat” de la capital, que viu constantment “en temporada alta”, sense afectar la realitat d’altres territoris.
L’empresariat entoma la marxa enrere del Govern com una treva. El president de la Comissió de Turisme i Serveis de Foment, Miquel Gotanegra, no amaga la satisfacció pel que entén com una “rectificació” sobre una decisió “precipitada”. “El turisme és un dels sectors econòmics estratègics del país i no se’l pot tractar d’aquesta manera, amb un decret que no permet dir la seva ni als partits polítics ni al mateix sector”, argumenta l’empresari. Gotanegra es posiciona a favor dels canvis que proposen els republicans, amb qui s’han reunit. “L’únic que importava en el decret era duplicar taxa, però no es pot aplicar homogèniament a tot arreu. Hem d’entendre que no és el mateix un lloc on realment hi ha molt de turisme -el cas de Barcelona- que la Catalunya interior, on el turisme és vital per a l’economia i el territori”, defensa el portaveu de la patronal.
Una altra entitat crítica amb l’impost, si més no, amb la forma en què es pretén aplicar la pujada, és l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). Considera que multiplicar la taxa lluny de la capital “paralitzarà els mateixos catalans”. La directora general, Marian Muro, aposta més aviat per “fomentar la descentralització” amb impostos “que no penalitzin les estades llargues”. Apartur demana una taxa relativa i no absoluta, en format de percentatge, per “fer més equitatiu” la taxa que paga un apartament i un hotel.
Els experts en turisme veuen “lògica” la petició del teixit empresarial, que encapçala la lluita per separar Barcelona de la resta del país. “No és el mateix una ciutat que rep turisme sobretot internacional, tot l’any, que altres zones que tenen turistes locals i on no es perceben tant les externalitats negatives. Duplicar la taxa en zones que no tenen problemes sembla excessiu”, apunta l’investigador del grup NOUTUR de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pablo Díaz, en conversa amb aquest diari. Ara bé, el sector també demana distingir la taxa en funció de si és temporada alta o baixa, un aspecte que l’investigador veu coherent només fora de la capital.
Canvi del destí dels diners recaptats
El decret inicial, que ara s’haurà de transformar obligatòriament abans de ser aprovat, també canviava el destí dels diners recaptats per la taxa. Poc menys d’una tercera part està previst que vagi a parar als municipis, un percentatge similar a l’òrgan nacional amb competències sobre el turisme, i la gran novetat: el 25% restant es destinarà a polítiques d’habitatge. Fins ara aquest impost es feia servir per pal·liar externalitats negatives inherents al turisme i per al foment de Catalunya -i Barcelona- com a destinació turística. I l’empresariat no ho veu clar: Foment i Apartur demanen acotar el retorn al turisme i el Gremi d’Hotels de Barcelona ha demanat revertir els recursos “en la previsió de situacions de sequera o per optimitzar la mobilitat de les persones i la connectivitat de Catalunya amb el món”, en al·lusió a l’ampliació de l’aeroport.
On van a parar els diners recaptats pot ser el desllorigador del projecte de llei. De fet, Díaz creu que el sector “difícilment acceptarà un augment de la taxa si aquesta no repercuteix en ells”. El professor veu la desviació de fons a l’habitatge un aspecte “sobretot polític” i que té sentit “perquè la percepció de la ciutadania és que el turisme és un dels causants de la crisi de l’habitatge”. Ara bé, l’investigador creu que falten estudis que aterrin aquesta qüestió a Barcelona i posa l’exemple de Màlaga, on sí que se n’han fet. “Allà s’ha conclòs que sí que hi ha una relació, més alta o més baixa en funció del barri”, exposa.
Com quedarà l’impost turístic?
La taxa turística que preveia l’acord entre el PSC i els Comuns -validat també per ERC, amb els matisos comentats- preveia multiplicar per dos la taxa. Barcelona és l’única ciutat que té permís per aplicar un impost propi, que se suma a la taxa de la Generalitat. Actualment, la tarifa nacional contempla una forquilla d’entre 1 i 3,5 euros i el recàrrec municipal s’enfila als 4 euros. La nova tarifa catalana es preveu d’entre 2 i 7 euros i el recàrrec -que la llei permetria doblar- s’enfilaria als 8 euros. És a dir, que els canvis permeten aplicar un global de fins a 15 euros per persona i nit a la part alta de la forquilla, que afecta els establiments de luxe.
A la resta de Catalunya, el decret original preveia tarifes d’entre els 1,20 i els 6 euros. També obre la porta als municipis a aplicar un recàrrec de fins a 4 euros, una mesura de gràcia que ara només té la capital del país. En total, l’import màxim que es podria aplicar puja als 10 euros per persona i nit. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va defensar en el moment d’anunciar-se l’acord que “el turisme no ha parat de créixer” i que els nous imports equiparen Catalunya a “tot Europa”. Un aspecte que matisa Díaz: “És un missatge a la ciutadania que el pateix, però no sempre funciona”. A Venècia, per exemple, explica l’investigador, s’aplica un peatge pel cap de setmana per evitar aglomeracions, però els problemes “no han deixat de créixer”. “No serà suficient, potser venen turistes de més poder adquisitiu, però no en deixaran de venir”, conclou l’expert.
