La cansaladeria Puig, un negoci emblemàtic de Sant Andreu, es traspassa. Ho ha confirmat al TOT Barcelona el seu propietari Pròsper Puig, que també és el president de la Fundació Barcelona Comerç. Puig ha decidit jubilar-se. Però la botiga no tanca i continuarà funcionant com a cansaladeria. “L’activitat es preservarà”. El traspàs encara no està signat i Puig no ha volgut dir quin se’n farà càrrec. Però tot apunta que la qualitat del producte està més que garantida.
La preservació de l’activitat és un dels elements que Puig s’havia marcat a l’hora de traspassar el comerç. Els altres dos són garantir la continuïtat de la majoria dels treballadors i el tercer que la botiga continuï arrelada i integrada al barri de Sant Andreu de Palomar. Situada al carrer Gran de Sant Andreu, 147, la cansaladeria Puig és tot un referent del sector a Barcelona i forma part del catàleg d’establiments emblemàtics que l’Ajuntament de Barcelona va elaborar el 2016 [veure aquí]. És un “establiment històric amb valor patrimonial (E2)”.
Cansaladeria Puig, des del 1957
La família Puig està al capdavant de la botiga des del 1957. Primer se’n va ocupar el seu pare, Pròsper Puig Bombardó, i des del 2002 l’actual president de Barcelona Comerç. El local és propietat de la nissaga des del 1966, recorda el web dels establiments emblemàtics. Amb el traspàs, Puig mantindrà la propietat de la botiga. Tampoc no deixa, de moment, la presidència de Barcelona Comerç. L’entitat té diversos fronts oberts i un dels més importants és aconseguir que Barcelona esdevingui la capitalitat europea del comerç de proximitat.
L’activitat de xarcuteria i cansaladeria es remunta a finals del segle XIX. Puig n’ha investigat els orígens i diu que el 1897 el local pertanyia a Emili Bové. El web dels establiments emblemàtics també cita Bové com el titular d’una tupineria. Puig afegeix que a l’anuari del comerç del 1902 es diu que Emili Bové tenia una “salchichería”, però el nom que apareix del propietari és Emilio Bover.
Un casquet de projectil a la façana
El 1909, Bové va ampliar l’edifici i va redecorar el comerç amb l’estil modernista predominant de l’època, “seguint les directrius de l’arquitecte Joaquim Rivera Cuadreny”. Un altre encert de Bové va ser conservar el casquet de projectil que encara es pot veure a la façana de l’edifici pertanyent a la revolta de la Jamància del 1843, un aixecament popular que va tenir lloc a Barcelona contra el règim liberal de l’època.
Arquitectònicament, l’establiment destaca, a l’exterior, per les seves “estructures de fusta i vidre, decorades a la zona de sòcol amb la talla d’uns relleus que presenten motius florals”, i els muntants corbs d’estètica modernista. A l’interior, es conserva una gran porta vidriera que separa la zona de vendes de la rebotiga. De “traça modernista”, “conté uns vidres treballats a l’àcid tot presentant motius florals”, explica el web de la ruta dels establiments emblemàtics.
