OPINIÓ | Els ‘riders’: vella història, nous mètodes

La diputada al Congrés Marta Rosique i el regidor barceloní Max Zañartu, tots dos per Jovent Republicà, analitzen el fenomen dels repartidors

Durant bona part del confinament, vèiem des de la finestra com repartidors amb bicicleta -també anomenats riders- pedalaven amunt i avall. Segons alguns mitjans, cada cop n’eren més, i no només els feien dur els productes alimentaris habituals, sinó tota mena de mercaderies. També en estat d’alarma, vam veure com una de les empreses que emplea aquests riders -Glovo-, rebaixava sense cap motiu la tarifa base dels seus treballadors a la meitat.

El salari base d’un empleat no es pot rebaixar de la nit al dia. El problema dels riders, és que el seu estatus d’autònoms -més aviat de falsos autònoms-, dona via lliure a l’empresari a renegociar unilateralment qualsevol de les condicions de treball, deixant-los en una situació d’indefensió total. Aquesta història no és, ni de bon tros, nova. Però el problema és que ara, mitjançant un mòbil, l’empresari pot disposar d’un autònom en qüestió de segons. Mentrestant els riders es veuen obligats a competir entre si per rebre comandes, i qui més treballa i menys es queixa, més en rep.

Tot i les múltiples sentències judicials i dictàmens d’inspecció de treball, encara no hi ha hagut sentència ferma al Tribunal Suprem sobre la laboralitat dels riders. Mentrestant, aquestes empreses uberitzades principalment de menjar a domicili -Glovo i Deliveroo, però també Amazon Flex- segueixen contractant els riders com a autònoms, emparant-se en allò que elles consideren que és un buit legal.

Si volem evitar que els drets laborals dels riders depenguin del criteri del Tribunal Suprem, cal regular-ho per llei. De fet, el govern espanyol en el seu pacte de govern va prometre que ho regularia, però encara ho estem esperant. Paradoxalment, abans de tallar d’arrel aquesta situació de precarietat, han apostat primer per impulsar una FP sobre repartiment a domicili.

Mentrestant a Catalunya, tot i tenir competències molt limitades en matèria de treball, la Generalitat ja ha multat empreses com Glovo, Deliveroo o Amazon amb un total de més de 5 milions d’euros. Aquestes multes (normalment acompanyades de l’alta dels treballadors autònoms dins del Règim General de la Seguretat Social com a treballadors assalariats), no haurien estat possibles sense Inspecció de Treball (on la Generalitat sí que té competències), i especialment sense l’autoorganització dels riders en plataformes de treballadors.

Ara més que mai cal garantir seguretat a tots els treballadors i evitar que la precarietat s’enquisti en aquells sectors més perjudicats. Al cap i a la fi, ens trobem amb una història vella però amb uns nous mètodes: en lloc de veure treballadors desocupats esperant a primera hora del matí per veure quina feineta els ofereix el patró, ara esperen amb una bici i un mòbil a veure quina comanda els ofereix l’aplicació de torn. És per això que l’autoanomenat govern més progressista de la història ha d’abordar aquest tema sense demora. És inconcebible que al llarg dels darrers anys s’hagi consolidat un model de negoci basat en els falsos autònoms, on la principal disrupció que es produeix és la vulneració de l’estatut dels treballadors i dels seus punts més essencials.

Nou comentari