La pesca és un dels sectors primaris més exposats a adversitats i a temporades de baixos ingressos. Però afrontar una llarga pandèmia és un cop fort per les famílies dedicades al peix i al marisc a Barcelona, sobretot al barri de la Barceloneta. La facturació ha caigut molt pel tancament temporal de la restauració i el degoteig de comerços d’alimentació que abaixen la persiana per sempre. I els hàbits de compra de les llars han canviat. Per sobreviure, han hagut de fer-se a la mar amb estratègies noves.
El patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, situa en dos milions d’euros les pèrdues generades des de l’inici de l’epidèmia. Suposa al voltant del 30% de la facturació anual. “La Covid-19 ha fet que perdem clients: hi ha peixateries que han tancat, restaurants que han abaixat la persiana i altres comerços que han decidit comprar peix congelat per reduir costos”. Tot i això, afirma que les èpoques sense poder sortir a pescar els havien entrenat: “Segurament som el sector que estava més preparat per una situació així, ja que moltes vegades estem tot un mes sense cobrar”.
La pèrdua de clients els ha portat a canviar l’estratègia de pesca: “Tenim la flota treballant de nou al 100% però hem reduït les expedicions destinades a la cerca d’espècies objectives, com la gamba, perquè són cares i molts restaurants que n’oferien han tancat”. “Ens hem adaptat per buscar peixos més econòmics i destinar menys temps a les espècies que costen més diners”, explica el president de la confraria. “A més, l’exportació també s’ha complicat a causa de les restriccions de cada regió”, afegeix.
Una altra conseqüències del coronavirus ha estat l’anul·lació de totes les activitats relacionades amb el pescaturisme. “Suposava una part petita de la nostra facturació però és molt important a nivell cultural”, explica el José Manuel Juárez. La pesca ha acompanyat Barcelona des de la seva fundació fa dos mil anys, però al segle XXI ha quedat arraconada en l’imaginari de la ciutat. Les expedicions per a profans en la matèria –no necessàriament turistes, també locals– eren una forma de reivindicar-se i acostar-se a les noves generacions. I, de pas, obtenir ingressos complementaris durant les vedes ecològiques.
En l’actualitat, només hi ha dues famílies que es dediquen plenament al pescaturisme: “Tenim una parella jove i una noia que ha estudiat biologia”. Si abans de la pandèmia tenien més de 2.000 clients entre turistes, escoles i activitats culturals, explica Juárez, “aquest any no s’ha arribat ni a les 800 persones”. “Per nosaltres és molt important difondre el sector de la pesca perquè a més de ser una activitat cultural, ens ha ajudat a rejovenir el sector”, apunta el president de la confraria.
Com tants altres sectors econòmics, els pescadors també reclamen rebre les ajudes per la reducció temporal de feina: “Encara hi ha gent que no ha cobrat cap ingrés provinent de l’ERTO”.
Un tsunami per la restauració
El principal client de moltes famílies que es dediquen a la compra i venda de peix és la restauració. El tancament de molts restaurants i hotels han fet que els majoristes del sector hagin vist com un tsunami s’emportava totes les expectatives d’enguany.
“El coronavirus ens ha fet sofrir molt, hem estat amb una sensació d’angoixa constant i amb molta incertesa tant pels treballadors com per l’empresa”, afirma el Francisco Olmo, propietari i administrador de Caser Peix, dedicada a la venda a l’engròs. “Ara mateix, el que pitjor portem és la pèrdua de clients provinents de la restauració”, diu l’empresari, que també reclama a les administracions “més ajudes i una solució efectiva” per apuntalar la supervivència dels negocis.
L’e-commerce, el més beneficiat
Les peixateries també han hagut de canviar les seves estratègies. La pandèmia ha beneficiat aquells comerços que havien digitalitzat el seu negoci amb anterioritat i ha forçat a posar-se les piles a corre-cuita als que encara ho havien de fer.
El portal Peix a Casa comercialitza peix i marisc fresc a través d’una pàgina web. “Durant la primera onada del coronavirus les empreses d’alimentació que funcionàvem com un e-commerce ens vam veure desbordats en comandes, però un cop finalitzat el confinament alguns dels consumidors han tornat a comprar als seus establiments habituals”, afirma Javier Martín, CEO de l’empresa Hucamar SeaFood i del portal Peix a Casa. Afegeix que “la venda online és un complement als punts físics de venda de peix i marisc” i que “no s’entendria un negoci sense l’altre”. “No s’han d’interpretar els ecommerce com un element de destrucció sinó de creació d’oportunitats”, sosté.
La pesca és un dels sectors primaris més exposats a adversitats. Hi ha anys en els que els treballadors d’aquest sector estan un mes o més sense cobrar, però justament per això també es consideren els més preparats per afrontar la pandèmia. Tot i això, el peix fresc no és un producte a l’abast de tothom i una de les principals pors dels venedors és que els hàbits de consum canviïn a causa de la crisi econòmica i la gent redueixi encara més la cistella de la compra.
