Els hotels ajornen la reobertura davant d’un estiu “extremadament difícil” pel turisme

Els comerciants i restauradors pateixen per un mes d'agost sense públic estranger ni local

El sector turístic es prepara per a l’obertura de fronteres aquest 21 de juny. Tot i això, un bon nombre de negocis encara no han tornat a la feina perquè preveuen molt pocs clients en aquest final de juny. És el cas de molts establiments hotelers, que es mostren prudents davant la falta de demanda i esperaran a l’1 de juliol per tornar a l’activitat. Segons la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), al voltant del 90% dels negocis vinculats a l’agrupació encara estan tancats. El seu gerent, Daniel Brasé, creu que l’estiu serà “extremadament difícil”.

Un dels exemples és el Cotton House, situat al centre de Barcelona i amb un perfil de client internacional, bàsicament estatunidenc. Tot i que els hotels podien tornar a l’activitat amb l’entrada a la fase 1, aquest establiment ha esperat a l’1 de juliol per tornar a obrir les portes. “No hem pogut obrir abans perquè les fronteres europees estaven tancades”, ha reconegut la directora de l’hotel, Natalia de la Fuente. Una gran part de la clientela de l’hotel és estrangera, sobretot procedent dels Estats Units o Àsia. Aquest estiu, en canvi, preveuen tenir bàsicament visitants europeus.

De cara a la primera setmana de juliol, han començat a tenir les primeres reserves, a un ritme de cinc al dia sobre un total de 82 habitacions. Bàsicament es tracta de turistes procedents de països com Bèlgica o Suïssa. “Aquests mesos tindrem poca demanda, però confiem que a partir de setembre i octubre l’activitat pugui recuperar-se”, ha manifestat de la Fuente. La directora del Cotton House confia bàsicament en el visitant de negocis, que podria tornar a impulsar l’activitat a finals d’any.

Per la seva banda, el restaurant del Cotton House ha substituït el client americà pel públic local de Barcelona i ha celebrat els primers dies des de l’obertura amb sensacions “sorprenentment bones”. El F&B manager de l’hotel, Quirze Codina, preveu tenir un “bon” final del mes de juny i un “bon” mes de juliol. “La mateixa estacionalitat de Barcelona farà minvar l’activitat a l’agost i, a partir d’aquí, tot serà una sorpresa”, ha reconegut.

Dades que no conviden a l’optimisme

Segons dades facilitades per la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), tan sols un 10% dels establiments han decidit obrir les portes arran de l’obertura de fronteres. Brasé apunta que una bona part reprendrà l’activitat a partir de l’1 de juliol, tot i que l’experiència d’aquests últims dies no el convida a ser massa optimista. “Durant els caps de setmana, l’ocupació amb prou feines arriba al 40%, mentre que la resta de dies no passa del 10%”, assegura. De fet, Brasé comenta que els únics allotjaments que han decidit obrir aquests dies han estat aquells que ja tenen una clientela gairebé fixa o els que es dedicaven a oferir suport als sanitaris.

Les seves declaracions van en línia amb el que va comentar aquest divendres el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, que va apuntar que el sector turístic ara tan sols està centrat en “aguantar el cop”. En una entrevista a Rac1, el directiu va recordar que molts dels establiments que obren ho fan assumint pèrdues per intentar donar “una imatge de normalitat” i va pronosticar que només el 30% de la planta hotelera de Barcelona arribarà a obrir.

De la mateixa forma s’expressa el president de l’Associació d’Apartament Turístics (Apartur), Enrique, Alcántara, qui explica que el 40% dels apartaments que fins ara anaven destinats al turisme han passat al lloguer tradicional. Per Alcántara, la crisi del coronavirus ha suposat un cop “extremadament dur” pel sector i apunta que els mesos de juliol i agost no aconseguiran salvar els mobles de la temporada. Brasé, per la seva part, ja vaticina que l’estiu del 2021 també serà difícil per l’hostaleria. D’altra banda, el president d’Apartur destaca que la incertesa encara és molt alta i demana a l’administració que almenys permeti allargar els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). “La preocupació més important és com salvem els 5.000 llocs de treball vinculats als apartaments turístics”, diu.

El comerç tampoc se salva

Per altra banda, els comerciants i restauradors pateixen per un mes d’agost sense visitants estrangers ni públic local. Les últimes mesures proposades per la Generalitat –deixar de posar límits a l’interior dels espais tancats sempre que es pogués respectar una distància de 2,5 metres quadrats- han estat ben rebudes per associacions com Comertia o Barcelona Comerç. Malgrat tot, el descens que s’entreveu pel que fa a l’arribada de turistes no passa desapercebut. “No crec que tinguem turistes i, si la gent de Barcelona marxa de vacances, ens quedem sense ningú”, lamenta la gerent de la papereria Raima, Núria Raja.

La dependència del turisme en alguns establiments està dificultant la recuperació de l’activitat. Segons la gerent de la papereria Raima, Núria Raja, la falta de visitants ha deixat desemparades a les botigues de la zona, que reclamen la implicació de les administracions per evitar el tancament dels comerços. Raja ha demanat moratòries en els lloguer i allargar els ERTO. “La facturació està sent molt baixa, amb risc que moltes botigues tanquin”, ha advertit.

Segells de seguretat per generar confiança

Per tal d’atraure més clients i intentar salvar la temporada, diverses entitats han impulsat iniciatives que garanteixin la seguretat dels compradors. És el cas de l’Associació Passeig de Gràcia, que ha creat un decàleg de mesures sanitàries adaptat als diferents comerços amb la col·laboració del cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antoni Trilla.

Tots els espais que compleixin aquest decàleg –inclou mesures de neteja, desinfecció de les peces de roba emprovades o control de l’aforament- lluiran la insígnia ‘Covid Free’ en diferents punts del local. Segons el president de l’associació, Lluís Sans, “la seguretat sanitària s’ha convertit en un dels criteris que més marcaran l’elecció dels llocs on comprar, per això es destinen esforços a implantar protocols interns i complir amb els més alts estàndards de seguretat”.

Nou comentari