“Si no hi ha turistes ni veïns comprant, no té sentit obrir més dies, prou feina tenim a vendre de dilluns a dissabte”. La frase, senzilla i directa, la pronuncia Teresa Llordés, presidenta de Barna Centre i propietària de diversos negocis al bell mig del barri Gòtic, i, a més d’un lament, és un bon exemple de la tempesta que els comerciants albiren des de fa mesos i que ara sembla més a prop que mai. La situació és tan greu que fins i tot han deixat de banda l’etern debat sobre la liberalització dels horaris d’obertura, un estira-i-arronsa entre els eixos comercials més turístics i els de barri que en l’etapa post-pandèmia ha perdut sentit perquè el que està en joc és la mateixa supervivència de les botigues.
“El problema és que ara no compensa ni obrir els dissabtes perquè pràcticament no es ven res”, argumenta el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell. L’associació d’eixos comercials de barri sempre ha estat en contra de liberalitzar encara més l’obertura de botigues, però en aquest moment de crisi encara ho veuen més contraproduent. “Obrir els diumenges fragmentaria encara més la venda a costa de la conciliació familiar i molts petits comerços s’haurien d’espavilar per poder obrir perquè no poden afrontar noves contractacions”, alerta Vendrell. El temor dels comerciants és que, si es permet obrir els diumenges, les vendes es centrifugaran dels barris cap a les grans cadenes i els centres comercials.
Les grans empreses, sempre a favor
I són precisament les grans empreses les que més pressionen per aconseguir relaxar els horaris. L’associació estatal que aglutina multinacionals com Ikea, Carrefour i gegants de la distribució com El Corte Inglés fa setmanes que reclama poder obrir més diumenges amb l’argument que aquest 2020 els comerços hauran estat tancats un de cada tres dies per culpa del confinament i que és l’única manera de recuperar el temps perdut. “Hem de prendre mesures excepcionals per recuperar l’activitat”, va demanar fa uns dies el president d’Anged, Alfonso Merry del Val, conscient de la major capacitat de les grans empreses per suportar jornades més llargues i més dies d’obertura.
Amb un argument similar, Barcelona pel Canvi va intentar sense èxit tornar a posar la qüestió dels horaris a sobre la taula durant l’última comissió municipal d’Economia. La formació de Manuel Valls pretenia “flexibilitzar el calendari i els horaris per recuperar les hores perdudes durant el confinament”, però no va aconseguir el suport necessari perquè tirés endavant –JxCat, el PP i Cs hi van votar a favor–. Amb tot, la situació de partida tampoc és tan restrictiva: a Catalunya els comerços poden obrir una mitjana de més de 12 hores al dia, amb l’excepció dels diumenges i els festius, que són el veritable punt de disputa perquè ara només es permet obrir 8 diumenges i festius l’any més dos festius addicionals que trien els ajuntaments.
Un estiu en blanc
Ara mateix, el principal temor dels petits comerços és patir un “estiu en blanc”, tal com explica al TOT Barcelona el president de l’Associació Comerciants Poble-sec i Paral.lel, Manel Tort. “Venim d’uns mesos molt complicats i entenem que la gent té ganes de sortir de Barcelona, però la situació serà crítica si no aconseguim salvar l’estiu”. Moltes botigues havien decidit obrir a l’agost per intentar compensar les pèrdues sofertes durant el confinament, però amb el turisme sota mínims i gran part dels barcelonins planificant les vacances lluny de la ciutat, els seus plans poden quedar en un no res. “Entre els que marxen fora i els que han perdut la feina, serà complicat remuntar abans de que s’acabi l’estiu”, afegeix.
“Fa més d’un mes que les botigues estan obertes i es nota que encara hi ha por i desconfiança, i més ara que arriben notícies de nous rebrots a tot el món”, afegeix SalVa Vendrell. “La gent s’ho pensa dues i tres vegades abans de fer segons quines despeses importants”. Al centre de la ciutat, molts comerços han optat per no obrir. Mentre molts restaurants ja estan a ple rendiment, els petits comerços han adoptat una actitud més prudent. “Estan a l’espera de veure què passa amb els ERTO [que finalment s’ampliaran amb condicions fins al setembre] i com es presenta la temporada turística”, diu Teresa Llordés, presidenta de l’eix Barna Centre. El primer cap de setmana de juliol serà clau per prendre el pols a la campanya d’estiu.
El centre, en perill
“La recuperació del centre de Barcelona serà molt més lenta que als barris”, adverteix en una conversa amb aquest diari Núria Paricio, la directora general de Barcelona Oberta, l’associació que agrupa els eixos comercials de les zones més turístiques de la ciutat. “Si no aconseguim que els barcelonins tornin a baixar al centre, la zona podria quedar deserta de botigues”. Les imatges de nens i nenes jugant a pilota i anant amb bicicleta pels carrers del Gòtic i del Raval han evocat molts rècords d’èpoques passades als barcelonins, però els veïns que queden al centre no són suficients per aguantar un teixit associatiu variat i de proximitat.
Segons els càlculs de Barcelona Oberta, aproximadament el 60% dels clients dels seus eixos comercials són de fora de la ciutat. Aquesta xifra inclou tant turistes estrangers com visitants de la resta de Catalunya que baixen només a passar el dia. Però tants anys enfocats al turisme –que demanda una tipologia de producte molt concreta–, ha canviat la fisonomia dels carrers del centre. Al Gòtic, per exemple, fa anys que cada vegada hi ha més persianes abaixades i la pandèmia pot acabar de rematar els pocs negocis de proximitat que queden. “El barri corre el perill de deixar-se anar i convertir-se en un monocultiu que, quan no hi ha viatgers estrangers, deixa els carrers buits i sense vida”, lamenta la presidenta de Barna Centre, Teresa Llordés.
“Aquesta situació serà inaguantable si no s’hi fa alguna cosa”, reclama Núria Paricio. “No es pot deixar morir el centre”. Els comerciants reclamen que l’Ajuntament, més enllà de posar en marxa ajuts econòmics per mantenir a flot els negocis, busqui maneres perquè “els barcelonins tornin al centre”. Molts negocis, sobretot restaurants, han intentat atreure més veïns, però és difícil capgirar la dinàmica de tants anys de preus impossibles fomentats per turistes que no miren la cartera i lloguers cada vegada més alts impulsats per l’enorme demanda del centre.
