El passeig de Gràcia muda la pell entre tancaments i obres

La crisi derivada de la covid-19 fa abaixar la persiana a diverses botigues de l’artèria del luxe a Barcelona i provoca mudances, renovació i fins i tot obertures

Lottusse, Miu Miu, Lacoste, Deisgual, Bimba y Lola, Nespresso, Brioni… són alguns dels negocis que han abaixat la persiana al Passeig de Gràcia aquest any passat. La pandèmia per coronavirus ja passa factura a la milla d’or de la capital catalana. El món del luxe no és aliè a la crisi econòmica que la covid-19 ha provocat. La manca de turistes internacionals fa patir l’eix més prime de Barcelona i les seves botigues.

Tancaments

La filial més juvenil de Prada, Miu Miu, a la cantonada del carrer Consell de Cent n’és un clar exemple. La marca viu bàsicament del client asiàtic i els seus clients s’han esvaït i no se’ls espera en un període curt de temps, de manera que la marca italiana ha decidit fer retallades. El mateix ha passat amb la marca de roba d’home Brioni, que estava instal·lada als baixos del Mandarin Oriental. Sense la clientela de l’hotel, el negoci esllangueix.

El professor de finances de la UPF Barcelona School of Management, Andrei Boar, argumenta que el perfil de client d’aquests establiments és el turista estranger, que ara ha desaparegut, per tant té tot el sentit del món que aquesta botiga tanqui, sobretot tenint en compte el cost d’obrir. “Després de la covid-19, aquests locals es tornaran a omplir, sens dubte”, vaticina Boar.

La botiga de Miu Miu, a la cantonada de Consell de Cent amb passeig de Gràcia, ja buida / A.A.

Al Passeig de Gràcia hi ha 184 locals repartits en 132 edificis, la gran majoria de propietat privada i un 69% compten amb un únic propietari. El preu del lloguer d’un metre quadrat a la milla d’or barcelonina ronda els 35,5 euros al mes i el preu de compra s’enfila a entre 25.000 i 30.000 euros per metre quadrat. Uns preus que no tothom es pot permetre de pagar durant un període molt llarg de temps sense ingressos.

La firma francesa Lacoste també ha dit prou, així com la joieria Freywille, el restaurant Bakery n time o la botiga Señor, que ara és una galeria d’art. Timberland, la coneguda marca de sabates nord-americana, també ha tancat la botiga al 64 del Passeig de Gràcia, i ara ha esdevingut una botiga d’Orogold, que ja comptava amb un local just davant. En aquest sentit, Boar explica que les grans marques de luxe amb poques vendes tenen un gran benefici i poden resistir, però a certa “classe mitjana” de marques els costa molt més aguantar.

Trasllats

L’any passat també va penjar el cartell de “es lloga” el local on hi havia la marca mallorquina de sabates Lottusse, que ja comptava amb una altra botiga a la Rambla de Catalunya. Així mateix, Bimba y Lola i Nespresso van marxar del Bulevard Rosa i ara ambdues s’han traslladat a la Rambla de Catalunya. Certes marques amb diverses botigues a Barcelona han optat per tancar els seus locals del Passeig de Gràcia, segurament ofegats pels alts preus de lloguer.

L'establiment icònic de Nespresso al passeig de Gràcia, també afectat per la crisi / A.A.
L’establiment icònic de Nespresso al passeig de Gràcia, també afectat per la crisi / A.A.

Una altra casa que es reubicarà serà Tiffanny. La marca de joies, que recentment ha passat a formar part del grup més gran del món de luxe, LVMH, fins ara es podia trobar als baixos del Mandarin Oriental. La joieria es trasllada a l’antiga sucursal de Caixabank que hi havia al nombre 61 de l’eix barceloní.

Una estratègia similar és la que segueix la marca d’alta costura Armani, que fins ara tenia un local a la cantonada amb el carrer de Casp. La firma italiana serà el nou llogater de l’espai de 360 metres quadrats a tocar de la Casa Batlló que fins ara ocupava la marca catalana Desigual, el local situat al número 47 a la cantonada amb el carrer d’Aragó.

Nike també s’ha traslladat del local que tenia al Passeig de Gràcia a una nova flagship Store a tocar de la Borsa i en aliança amb WeWork, la multinacional de coworkings.

Accelerant decisions

El president de l’associació Passeig de Gràcia, Lluís Sans, valora la situació de tancaments treient ferro a l’assumpte: “No estem preocupats, tanquen unes botigues i en venen unes altres, potser hi ha hagut una mica més de canvis per la pandèmia? Potser.

El portaveu de l’eix comercial del luxe accepta que “s’ha accelerat la rotació” i que “la pandèmia ha precipitat decisions, qui tanca potser ho estava rumiant abans”. “No tenim por que els locals quedin buits, ho estaran mentre es tanca un acord amb el següent llogater”, afirma amb l’esperança que quan la pandèmia sigui història l’activitat es reactivarà al Passeig de Gràcia i tot serà “com abans”.

Una de les botigues de Mango al passeig de Gràcia, amb la persiana abaixada / A.A.
Una de les botigues de Mango al passeig de Gràcia, aprofitant per fer-hi obres / A.A.

Sans nega que hàgin rebut cap sol·licitud de baixa de l’associació, si bé alguns membres han demanat congelar les quotes durant alguns mesos en què hi ha restriccions i no poden abonar la mensualitat per formar part de l’associació.

Inversió en crisi

En plena pandèmia i sense gaire clientela, algunes empreses estan apostant per fer un rentat de cara als seus locals. Així, el gegant nord-americà Michael Kors, la marca catalana de fast-fashion Mango i la belga G-Star estan aprofitant les restriccions per fer obres als seus respectius locals de la milla d’or barcelonina. “Quan hi ha poca afluència de clients és el moment ideal per a fer obres a la bogita, moltes empreses estan optant per aquesta opció actualment”, diu Sans.

En temps de belluga, campi qui puga. En situacions de crisi, és el moment de fer inversions. D’una banda Boar explica que les marques fortes es poden permetre comprar locals o traslladar-se, ara que les més dèbils pateixen. I de l’altra, també és el moment ideal per a fer obres: “Aprofiten l’aturada com una inversió i millora que quan tornin a obrir recuperaran”.

En aquest sentit, el que està clar, és que al Passeig de Gràcia hi ha instal·lades botigues amb empreses multinacionals al darrere que tenen uns comptes financers molt robustos i això els fa resistir molt millor la crisi: “Tothom està patint, però les grans empreses aguanten millor”.

Ara bé, aquestes gans empreses estan aprofitant per “racionalitzar” les duplicitats: “Potser aquestes decisions s’haguessin pres igualment, però la crisi les ha accelerat“. En són exemple la marca mallorquina de sabates Camper, que va decidir tancar la botiga que tenia al capdamunt del Passeig de Gràcia; o també fet el gegant Inditex amb Oysho, ja que tenia dues botigues al mateix eix i ara es queda amb la que es troba entre Tommy Hilfiger i Guess al nombre 13 del carrer.

Les empreses que comptaven amb duplicitats, han optat per concentrar tota la clientela en una botiga: Lottusse, Camper, Desigual o Oysho tenien clients tot i comptar amb botigues a pocs carrers de distància. Ara aquesta situació no es compleix i s’ha precipitat el tancament. “S’estan concentrant en una sola botiga”, aclareix Boar.

Hi ha dos tipus de botiga: la de luxe enfocada a un públic merament estranger; les botigues menys exclusives, enfocades a un públic més massiu que continua sortint, però que ha vist disminuida la seva afluència per les restriccions. En aquest cas molts cops surt més a compte tancar, pagar el lloguer, fer un ERTO i no pas mantenir obert. “Racionalitzar i preguntar-se: era necessari tenir tantes botigues?”, es demana Boar.

“Les marques intermiges són les que clarament estan patint més, no tenen les fortaleses de les grans i els marges són més reduïts”, afegeix l’expert de la UPF-BSM.

Esperança a l’horitzó

Entre tanta desolació, hi ha brots verds. La firma de rellotges de luxe Audemars Piguet i la marca Moncler han obert cadascuna una botiga recentment i Balenciaga ocuparà el local de l’antic restaurant Samoa, a la cantonada amb el carrer de Rosselló.

Sobre les estrenes de nous negocis al Passeig, Sans només subratlla que “quan hi ha tancaments, sempre hi ha obertures, normalment no es queda un local buit”. Sans explica que actualment és “més difícil comercialitzar locals perquè els responsables d’expansió de les marques no poden viatjar i les decisions són més lentes”.

“Els mals que estem patint són conjunturals, quan la pandèmia passi, el Passeig de Gràcia tornarà a ser el carrer més internacional i comercial de Barcelona. Estem passant un sotrac”, afirma. Boar diu que s’espera un efecte ampolla de cava: “No podem gastar ni anar enlloc. Quan ho puguem fer, hi haurà una explosió de despesa. Fins i tot crec que el turisme s’encarirà, hi haurà tanta demanda que s’hauran d’apujar preus”. Ara gairebé fa un any que va començar la pandèmia i Sans analitza la situació per a l’eix comercial: “Tot el centre de Barcelona està colpit, el 57% del nostre client no és resident a la ciutat, són turistes o visitants. L’arribada de turistes ha caigut un 90% i el visitant, amb el tancament municipal i de dissabtes, fa que sigui difícil desplaçar-se a comprar”.

Sans afirma que el Passeig de Gràcia compta amb una clientela molt més local que no pas, per exemple, les Rambles: “Tenim molt client barceloní, el Passeig de Gràcia està resistint molt millor que altres parts de Ciutat Vella, però pitjor que altres barris. La carretera de Sants o Major de Sarrià està resistint millor que el Passeig de Gràcia, perquè tenen només client local, que es queda al barri”. Ara, Sans vol remarcar que “els barcelonins mai no han donat l’esquena al Passeig de Gràcia, així com les Rambles ara estan mig buides, el Passeig de Gràcia no està buit i això l’està salvant”, conclou Sans

Nou comentari