La cancel·lació de la 14a edició del Mobile World Congress (MWC) el 2020 a causa de la pandèmia va suposar la pèrdua estimada de 429 milions d’euros en impacte econòmic a Barcelona i l’Àrea Metropolitana i de més de 13.000 llocs de treball temporals. Però més enllà de les grans xifres, aquest congrés deixa a la ciutat i a tot el país uns intangibles que sovint queden emmascarats per les conferències de gegants de la tecnologia i la presentació de mòbils d’última generació, una valor afegit difícil de quantificar però que converteix aquest esdeveniment mundial en un win win per als participants i per a la societat que l’acull. Després de la incertesa per la Covid-19, aquest dilluns arrenca una edició que s’allargarà fins a l’1 de juliol. Els mòbils plegables, els telèfons intel·ligents amb diverses càmeres posteriors i bateries de llarga durada continuen sent les apostes principals dels fabricants. Però el MWC ofereix tot un món paral·lel que deixa una petjada rellevant.
Transferència de coneixement als ciutadans
“El congrés es converteix en un espai per posar en contacte el talent científic amb l’emprenedoria per crear startups i iniciatives basades en la tecnologia. Grans corporacions es posen en contacte amb petites startups de casa nostra, i això és també un win win, perquè les grans corporacions troben idees per innovar i les petites, recursos i xarxes de contactes per arribar al mercat”, detalla la directora de l’EMBA de la UPF-Barcelona School of Management, Susana Domingo, que afegeix que el MWC també fa una “transferència de coneixement cap als ciutadans amb les conferències que es fan aquests dies però també durant tot l’any en el marc del Mobile World Capital, de manera que contribueix al progrés social de la ciutat i a fer créixer el seu ecosistema”.
A l’hora de fer balanç de l’impacte d’un certamen mundial a la ciutat, questa experta posa en primer pla les aportacions més intangibles, en què “més enllà dels dispositius mòbils l’última generació es presenten moltes aplicacions que milloren la vida de les persones, sobretot en l’àmbit de la salut”. I alhora també reclama posar en valor el 4YFN (4 Years From Now) la plataforma que permet a startups, inversors i grans corporacions connectar-se i llançar noves empreses de forma conjunta, i que se celebra els mateixos dies que el MWC. De fet, remarca Domingo, “aquí les universitats, centres de recerca i startups catalanes, a més de les agències públiques que donen suport als emprenedors, poden exhibir a la societat i a les corporacions la feina que fan durant tot l’any. De fet, és un aparador mundial del progrés tecnològic que aporta Catalunya”. És, per tant, “una visualització que dona rèdits al llarg del temps més enllà de l’impacte també necessari i quantificable que té el congrés a la ciutat aquests dies en restauració, oci, hotels, transports o compres”, conclou la directora de l’EMBA de la UPF-BSM.
La salut dels ciutadans i el 6G
Justament, el desenvolupament d’aplicacions per a la vida real és també una part substancial del MWC, que passa més desapercebuda que les grans novetats en tecnologia que poden adquirir directament els usuaris. És el cas, de les aplicacions i l’ús de mòbils relacionats amb la salut, que amb l’arribada de la pandèmia han multiplicat el seu desenvolupament. Però no totes han fet fortuna. “Les aplicacions de rastreig de contactes orientades a contenir la pandèmia no han gaudit de gran popularitat a l’Estat, tot i que en països com la Xina, on la immensa majoria de les megalòpolis fan servir els mòbils més que nosaltres, aquestes aplicacions han estat un èxit”, explica Antoni Martínez Ballesté, professor col·laborador dels estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicacions de la UOC. També estaran presents en aquesta edició del MWC el 6G i la intel·ligència artificial (IA). El 6G s’està provant en l’actualitat en laboratoris tecnològics i encara no hi ha consens sobre estàndards, a diferència del 5G, que portarà canvis que veurem en el nostre entorn gràcies a edificis, carrers, carreteres o transport públic hipersensoritzats enviant dades massives en temps real amb la possibilitat de crear entorns contextuals que aprenguin i ajudin els humans en diferents àmbits. “Fent un símil, el 5G serien els vehicles elèctrics i el 6G serien elèctrics i totalment autònoms”, diu el professor de la UOC.
Per contra, prenen volada aplicacions relacionades amb la salut personal: “La gran majoria estan dirigides a mantenir hàbits de vida saludable pel que fa a l’alimentació, l’activitat física i també el benestar emocional. Però també hi ha una altra petita part que són les aplicacions dirigides a pacients d’una malaltia concreta o referides a una condició de salut concreta”, afegeix Carme Carrion, professora dels estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Unes aplicacions que també es podran veure al congrés, però que aquesta experta considera que no acabaran de fer forat si no estan realment integrades en el sistema de salut, serviran de poc. Cal que un pugui recollir els seus nivells de glucosa o d’activitat física o del paràmetre que es tracti, i que això ho pugui veure el seu metge o infermera d’atenció primària perquè tingui una utilitat real”.
La protecció del medi ambient al MWC
Al món ha prop de 700 milions de dispositius mòbils que actualment ja no es fan servir i que tampoc s’han reciclat per reutilitzar-los posteriorment. Si les companyies que fabriquen telèfons mòbils allarguessin la vida útil dels seus dispositius, la qual cosa generaria un 43% menys d’emissions de CO2. Com donar una resposta a aquests residus sense frenar els plans de negoci de les companyies? La sessió Green Agenda: We Act for Impact abordarà aquesta necessitat de transformació de la indústria cap a un futur més sostenible.
