La rehabilitació d’edificis a Barcelona guanya protagonisme en el context de doble crisi actual, pel canvi climàtic i la pandèmia sanitària. Govern i oposició han fet visible el consens polític a l’Ajuntament sobre l’impuls d’aquest segment de la indústria de la construcció, a mode de revulsiu econòmic i vector de sostenibilitat. Però també ha posat sobre la taula el repte pressupostari que suposa i la necessitat d’implicar als propietaris dels pisos i al sector privat.
La comissió d’Urbanisme d’aquest dimarts ha aprovat per unanimitat dues mocions de JxCat i Manuel Valls (BpC) per afavorir la rehabilitació. JxCat ha proposat crear una oficina municipal de suport específica per a aquestes obres, dissenyada de la mà del sector. Valls ha demanat un pla integral per incentivar que s’instal·lin plaques fotovoltaiques al terrat i tecnologia aerotèrmica.
El govern municipal hi ha donat suport, però ha advertit que el repte és majúscul i “un pressupost municipal no el solucionarà”, pel que cal “corresponsabilitzar” al sector privat. El regidor de Transició Energètica, Eloi Badia (Bcomú), ha recordat que el parc d’habitatge de la ciutat està molt envellit: el 72% dels pisos són anteriors a 1979 i hi ha 64 milions de m2 residencials amb una antiguitat mitjana de 65 anys. “Necessitem milers i milers de milions d’euros, sinó és un brindis al sol”, ha advertit.
En aquest sentit ha desafiat a JxCat i Valls a pressionar al sector privat a aportar diners al rejoveniment dels edificis per assolir l’any 2050 un parc residencial “d’emissions nul·les” com marquen els acords internacionals contra el canvi climàtic. Ha recordat que la campanya olímpica Barcelona posa’t guapa “va aconseguir que per cada euro públic els propietaris en posessin 9” i ha avançat que els propers anys es debatrà com finançar un gran salt endavant en rehabilitació al Parlament català, al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea.
Jordi Martí (JxCat) ha advertit que “la rehabilitació està tocada de mort”, en paraules del propi sector, i ha recordat que el 70% dels pisos de Barcelona estan fora de la normativa vigent. Ha insistit que cada milió invertit en obra nova genera 12 llocs de treball, mentre que el mateix import en rehabilitació en crea 18. Valls ha reivindicat un green new deal europeu al voltant de la renovació d’edificis, fruit d’un pacte doble: entre administracions i amb el sector. També s’ha mostrat a favor de fer les obres de cop en illes de cases senceres, a fi de crear illes eficients, tot i que ha admès les dificultats que comporta.
Maria Buhigas ha defensat l’aposta d’ERC per incloure als pressupostos 2020 un fons de 50 milions d’euros destinat a subvencionar la rehabilitació energètica, pactat al gener però ara en risc per la modificació dels comptes. “El marc mental d’aquest país ha estat sempre encarat a l’obra nova i la rehabilitació quedava com la lletja, la tonta, la que ningú vol ballar amb ella!”, ha protestat. Celestino Corbacho (Cs) ha posat l’accent en que les rehabilitacions que es facin incorporin la mirada sostenible, mentre que Òscar Ramírez (PP) ha lamentat “falta de lideratge” municipal i “d’incentius” per fer “aflorar” aquesta economia verda.
