Els canvis en el model de consum ha obligat els darrers anys el petit comerç a posar-se al dia. El repte de la digitalització és evident en determinats establiments que, de vegades, ni tan sols tenen un ordinador, i el creixement del comerç digital i del turisme massiu castiga les botigues de proximitat. És una realitat que pressiona el sector a Barcelona, però que és prou estesa arreu d’Europa. La jornada Reptes i bones pràctiques en els eixos comercials urbans: una mirada europea, organitzada aquest dimecres per les associacions Barcelona Comerç i Barcelona Oberta, ha posat en evidència que les problemàtiques i les necessitats són compartides.
La jornada ha unit tècnics i comercials de París, Liverpool, Amsterdam i Bari, ciutats amb similituds evidents a Barcelona i amb els mateixos debats. El comerç de París ha debatut, durant els Jocs Olímpics, si calia o no obrir els comerços els diumenges, un debat fa anys estès també a Barcelona; Liverpool lluita contra la proliferació massiva de botigues de souvenirs, la mateixa lluita que viu Ciutat Vella; Bari mira de combatre, entre altres aspectes, la manca de relleu generacional; i Amsterdam l’arribada d’un turista fanàtic del postureig que no visita a fons la ciutat.
Mantenir l’essència i el client local
“Avui es tracta de treure conclusions de què podem demanar a l’administració”, ha apuntat durant la presentació el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, encarregat d’obrir foc. Una petició que també han fet, cadascun d’ells amb matisos, els ponents de la jornada. “A Amsterdam, les marques grans intenten entrar a la zona i nosaltres fem el que podem per tenir influència a l’Ajuntament i que entengui que ha de tenir una política que mantingui locals que són més especials”, ha afegit, en aquest sentit, Lony Scharenborg, membre de la principal associació comercial del centre d’Amsterdam.
Scharenborg ha descrit l’arribada d’un turisme “que no ve a visitar els espais culturals de la ciutat” sinó que prefereix “visitar locals que són atractius per penjar fotos a les xarxes socials”. El turisme també genera debat a Liverpool, ha explicat Álvaro Costela, un andalús que ara lidera l’àrea de màrqueting de l’associació Liverpool ONE. La ciutat britànica té un milió i mig d’habitants i rep dos milions de turistes estrangers. El creixement també l’han notat a Bari, una ciutat costanera d’Itàlia que fa vint anys no tenia pràcticament turistes anuals. “La taxa turística ens genera tres milions d’euros, el turisme és un nou motor econòmic de la ciutat”, ha admès Roberto Covolo, director d’alcaldia de Bari.
Amb aquest context, la paraula “equilibri” ha centrat el debat. L’han anomenat tots, sempre en favor de mantenir una economia important en tots els països d’occident, però sense perdre alhora l’essència del comerç de proximitat. “Els ciutadans locals no volen venir al centre d’Amsterdam, no els agrada, i això no és bo pel petit comerç, perquè depèn dels veïns”, ha recordat Scharenborg. Aquesta realitat també ocupa les preocupacions de les principals associacions comercials de París. Per això l’associació de comerciants i artesans de la capital francesa ha engegat un programa per apropar els residents als equipaments culturals de la ciutat. “Hem detectat que veïns que tenen el Louvre al costat de casa, no hi van mai”, ha ressaltat Phillip Gaudry. Barcelona no s’escapa tampoc d’aquesta realitat. Segons dades de l’ICUB, només un de cada deu museus de la capital podria sobreviure sense les visites estrangeres.
L’amenaça del comerç digital
Més enllà d’aquest equilibri entre l’activitat econòmica que genera el turisme i la supervivència del comerç de proximitat, que necessita els veïns per sobreviure, Europa mira d’atacar altres realitats, com la digitalització dels locals o la competència del comerç digital. “A Bari hem iniciat una estratègia nova que es basa en un comerç de proximitat que no estigui únicament centrat en vendes, sinó que també esdevingui un punt de suport als veïns”, ha destacat, com a exemple, el representant de Bali. Al Regne Unit, una de quatre famílies viu amb algú amb discapacitat, ha apuntat Costela, que ha aconsellat “millorar l’accessibilitat” als locals perquè “anar a comprar no deixi de ser atractiu”. “Comprar en línia sempre serà més avorrit”, ha conclòs.
La manca de relleu generacional també ocupa el debat. A Barcelona, les principals associacions comercials demanen facilitats burocràtiques en un context en què s’està trencant la cadena familiar dels negocis. En aquest sentit, també demanen més formació, un aspecte que exigeix tant sí com no millorar la Formació Professional perquè els futurs botigues tinguin més recursos per conduir els negocis, cosa que faria “més atractiu” posar-se darrere d’un taulell.
La jornada comercial acaba amb una segona taula formativa moderada pel director de Barcelona Comerç, Alfons Barti, sobre els canvis de l’oferta i les perspectives del petit comerç català. Hi participen Irene Cullerés, de la Cambra de Comerç de Barcelona; Reyes de la Corte, presidenta de l’Eix Sants Les Corts; Carlota Ibáñez, tècnica de l’Eix Sants Les Corts; Oriol Cesena, coordinador acadèmic del postgrau de Dinamització d’espais comercials urbans a l’UdG; i Casandra Prieto, tècnica de l’Eix Sants Establiments Units.
