A causa dels efectes del canvi climàtic es generaran més episodis de sequera en el futur. Per fer‐hi front, calen noves inversions, cal guanyar eficiència en la gestió de l’aigua i cal atrevir‐se a plantejar nous debats com l’ampliació d’usos de l’aigua regenerada, aconseguir més recursos a través de la construcció de nous embassaments o resoldre la interconnexió de xarxes. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la jornada Escassetat hídrica: preparats pel present? promoguda pel Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports.
En la presentació de la jornada, Rubén Ruiz, membre de la Junta del Col·legi, ha lamentat la manca de debat sobre els recursos hídrics en els darrers anys. “No pot ser que el debat sobre els efectes de la sequera sempre tingui lloc quan ja estem en escenari d’alerta i queda poc marge per actuar”. Ruiz ha defensat la necessitat de reflexionar de manera desacomplexada i sense apriorismes sobre com augmentar els recursos hídrics de Catalunya, “afrontant tots els debats tècnics que faci falta sobre reutilització, regeneració o dessalinització, entre d’altres”.
Diversificar els recursos d’abastament
El cap de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Molist, ha fet un balanç de la situació actual “lluny de l’excepcionalitat de 2008” amb unes condicions pluviomètriques similars a l’anterior crisi gràcies a disposar de recursos que no es tenien l’any 2008. Des de l’inici de l’actual període de sequera s’han produït 60 hm3 d’aigua dessalinitzada i 60hm3 d’aigua reutilitzada. Molist ha apostat per diversificar el màxim possible els recursos d’abastament, augmentant recursos per a la reutilització, millora dels aqüífers i optimització de recs, però també en la dessalinització “com a backup del sistema”.
El professor investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA‐CSIC) Jesús Carrera ha avalat la necessitat de “fer un esforç gran en la construcció d’infraestructures” amb un objectiu molt concret: la recàrrega dels aqüífers. Carrera ha argumentat que aquesta inversió permetria guanyar “resiliència davant les sequeres, recuperar els rius i reconnectar‐los als aqüífers i millorar la qualitat de l’aigua”. L’investigador ha insistit també en què en el futur “la falta de pluja és estructural, però amb el canvi climàtic anirem a pitjor. Els extrems augmentaran: hi haurà més períodes de sequera i episodis de grans tempestes”.
Un sistema “fràgil”
Per la seva banda, la coordinadora d’inversions de Transport d’Aigües de Barcelona, Núria Roigé, ha explicat que “tenim un sistema fràgil que entra de manera recurrent en escassetat perquè la capacitat d’emmagatzematge és molt similar a la mitjana de la demanda anual”. “Per això entrem en dèficit quan encadenem períodes secs a la primavera i tardor”, ha reblat Roigé, que també ha posat l’accent en el potencial de l’aigua regenerada, que pot proporcionar grans quantitats d’aigua a sectors com l’agrícola o l’industrial i que, fins i tot, pot ser una solució per a l’abastament.
