Tres mesos després que el Saló de Cent coronés Jaume Collboni com a nou alcalde de Barcelona, res no ha canviat pel que fa a la composició de l’executiu inicial, amb una minoria històrica de 10 regidors. I els cent dies no han servit per esclarir quines aliances marcaran el mandat del nou govern. Durant les primeres setmanes, Collboni ha revertit l’urbanisme tàctic del carrer de Pelai, ha refet ponts amb Tel-Aviv i ha reforçat a la Guarida Urbana en el marc del Pla Endreça. Tres mesures que bé podria signar Xavier Trias. Però el nou alcalde també ha fet pressió perquè la Generalitat creï habitatge públic per a Barcelona i ha optat per seguir amb la reforma de la ronda de Sant Antoni –en campanya va prometre revertir-la–. Accions, aquestes dues, que contenen els d’Ada Colau.
Fins ara, Collboni no s’ha mullat i ha intentat estirar l’aposta de l’aritmètica variable. Però amb només deu regidors serà complicat aprovar les mesures clau de la legislatura. Amb aquest context sobre la taula, Collboni ha aprofitat la trobada d’aquest dimarts al Cercle d’Economia per marcar les bases econòmiques que regiran el seu mandat. Conscient de qui hi tenia davant, Collboni ha aprofitat el fòrum per acostar postures amb els empresaris, remarcant que vol reprendre el diàleg institucional que “no havia existit fins ara a Barcelona”.
Reprendre el “diàleg” inexistent
Amb Xavier Trias assegut a primera fila –a qui Collboni ha agraït la presència–, l’alcalde de Barcelona ha parlat de diàleg i d’entesa, ha recordat la trobada amb Felip VI i ha anunciat que convocarà els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals Pimec i Foment el pròxim 22 de novembre per “canalitzar” la participació dels agents socials en els reptes que té la ciutat. Amb aquest anunci, Collboni ha deixat clar que el nou govern vol governar amb “capacitat de diàleg”, insinuant, sense citar Colau, que la manca d’acord d’anteriors mandats ha provocat “polaritzacions estèrils” i debats “que crispen l’opinió pública”. “La capacitat d’acord no és un signe de feblesa, sinó al contrari, és signe de fortalesa”, ha dit mirant els empresaris.
Collboni, que per primer cop s’enfrontava al Cercle d’Economia com a alcalde, també ha remarcat que vol negociar amb la resta d’institucions “encara que no pensin igual”. En aquest sentit, Collboni ha demanat “ambicionar per tenir poder econòmic”, citant exemples com la Copa Amèrica, la Capitalitat de l’Arquitectura i les diferents fires que aterren a la ciutat. Collboni ha demanat a les altres administracions diàleg per “donar confiança als operadors econòmics” i que “tornin les empreses que van marxar”.
Adeu a la reserva del 30% obligatòria destinada a habitatge protegit
Collboni ha fet una defensa inequívoca de la llei estatal del lloguer, segurament el punt que menys ha convençut als empresaris presentes a la sala. “Si no fem res, els preus continuaran pujant”, els ha dit per intentar convèncer, explicant-los que “un jove amb un sou estable avui ha de marxar de Barcelona”. “Per a mi, és el primer problema de Barcelona”, ha insistit.
En aquest sentit, Collboni ha recordat la cessió de 27 solars a la Generalitat –que en té les competències– perquè faci habitatge protegit i ha exposat la darrera novetat en matèria d’habitatge: el PSC i ‘TriasxBCN’ han pactat, en el marc de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat i Habitatge d’aquest dimarts, iniciar la modificació de la normativa urbanística que obliga els promotors a reservar un 30% per a habitatge protegit. Una flexibilització que Collboni ha defensat assegurant que cal “afavorir i estimular la inversió privada” per aturar el problema d’oferta que hi ha Barcelona.
Els empresaris apressen per ampliar l’aeroport
Collboni tenia davant seu un públic ferm en la defensa de l’ampliació de l’aeroport. I no hi ha hagut sorpresa d’última hora. Collboni ha recalcat un cop més el compromís del PSC amb la infraestructura, detallant que el seu model econòmic implica crear “una econòmica diversificada i connectada amb el món”. Una idea, per cert, que ha repetit dos cops seguits. “Això implica tenir connexions directes i transcontinentals, sobretot amb Àsia i els Estats Units”, ha dit per tranquil·litzar l’ambient.
En tot cas, ha avisat que el debat sobre l’aeroport s’està enfocant malament. “Qui defensi un altre model que impliqui estar menys connectats i no ser competitius que ens l’expliqui i fem el debat, però fem-ne la prèvia”, ha insistit poc abans de preguntar-se quin model econòmic necessita Barcelona. Collboni també ha deixat clar que mai ha tingut “turismofòbia”, però ha recalcat que Barcelona “no és una ciutat turística”, sinó una ciutat “amb turistes”. En aquest sentit, també ha recalcat que els pisos “han de ser per viure” i no per al turisme, si bé ha descartat endurir encara més la regulació turística.
Sense pressa per teixir aliances
Collboni no ha deixat pràcticament cap punt econòmic sense tocar i el dibuix d’aquest dimarts serà el punt de partida de qualsevol negociació sobre els pressupostos, el primer gran pacte a què s’enfronta el nou alcalde. I els empresaris ho tenen clar: “Si pactes amb Colau anirem malament, si ho fas amb Trias anirem bé”, li ha dit un d’ells, sense ganes de dissimular, durant el torn de preguntes. I amb la resposta, Collboni ha aconseguit generar el run run.
“Jo soc progressista i vull articular una majoria progressista”, ha comentat en un inici. “Però també he dit que amb l’altre gran partit de Barcelona, Junts, tenim coincidències programàtiques que espero que es puguin concretar en acords, siguin programàtics o puntuals”, ha remarcat. “Collboni no tanca la porta a ningú. Soc absolutament conscient que caldrà articular majories i la decisió no s’ha de demorar gaire, però tampoc hi ha pressa”.
