Un cartell penjat del taulell del servei d’Aerobús evidenciava que aquest dilluns no era una jornada normal a la terminal de busos de l’aeroport del Prat. “Hi ha vaga de bus, estem en serveis mínims“, s’afanyava a dir una de les operadores a totes les persones que al migdia s’acostaven a la parada per adquirir el seu bitllet en direcció Barcelona. La resposta generava desconcert entre els usuaris afectats, majoritàriament turistes, que buscaven en els seus mòbils alternatives per arribar fins al centre de la ciutat. Altres optaven per esperar l’arribada del següent vehicle operatiu, que avui funcionava amb una freqüència de 40 minuts en comptes dels entre 10 i 5 minuts habituals i que només arribava fins a la plaça d’Espanya i no fins a la plaça de Catalunya com la resta de dies. Mentre es formaven cues importants a la parada de l’aeròdrom barceloní, alguns passatgers debatien sobre les demandes del sector -que sol·licita una jubilació anticipada a 60 anys pel risc que els sindicats han detectat que suposa tant per als conductors com els usuaris- amb els operaris que estaven complint amb aquests serveis mínims decretats. “Sembla que avui només treballi jo”, assegurava bromejant un altre dels empleats del servei.
La situació viscuda a l’aeroport del Prat amb llargues cues i desconcert entre els usuaris s’ha repetit durant la jornada plujosa d’aquest dilluns en diversos punts tant del territori català com d’arreu de l’Estat. Segons les dades preliminars, la vaga del sector del transport de passatgers per carretera convocada per CCOO i la UGT ha tingut un seguiment del 90% a la demarcació barcelonina, mantenint en tot moment aquests serveis mínims del 40% en hora punta i del 20% en els serveis de la resta del dia decretats pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. “Ha estat un èxit rotund. Hem donat un cop sobre la taula i sembla que els treballadors estan disposats a arribar fins al final”, assenyala en declaracions al TOT Barcelona Luis Mojal, responsable del sector del transport per carretera de CCOO Catalunya. Aquesta primera jornada de vaga per exigir la prejubilació dels conductors -una mesura que afecta tant els autobusos urbans operats per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) com els interurbans operats per altres empreses com Moventis- és només l’inici d’un calendari de mobilitzacions que preveu fins a sis aturades generals durant els pròxims dos mesos i que podria desembocar en una vaga indefinida si no s’arriba a un acord abans del 23 de desembre.
Els fruits d’una dècada d’enquistament
El pols entre treballadors i administració es remunta fins al 2011, quan es va traslladar una primera petició a la Seguretat Social per aconseguir aquesta jubilació anticipada. Aquesta demanda es basava a consensuar uns coeficients reductors que contemplessin la perillositat i penositat de la professió, uns supòsits que permetrien que, com ja passa amb els maquinistes, pilots d’avió o agents de l’autoritat, els conductors de bus es poguessin retirar uns anys abans sense que això suposi una penalització a l’hora d’accedir a les pensions. La proposta va quedar aleshores en punt mort i la taula de diàleg entre sindicats i patronals no ha aconseguit en més d’una dècada reactivar la situació. Amb aquest escenari de bloqueig, el sector va decidir fa unes setmanes prendre cartes en l’assumpte i convocar noves mobilitzacions arreu de l’Estat de la mà dels dos sindicats majoritaris i amb el suport, entre altres, del Comitè d’Empresa de TMB.
Les jornades de vaga iniciades aquest dilluns a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona havien de ser compartides amb el sector dels transports de mercaderies, però, un acord in extremis entre representants dels treballadors i la patronal per aplicar aquests coeficients, va aconseguir desconvocar la protesta. De fet, la intenció dels conductors de transports de viatgers per carretera era la de poder també evitar aquesta mobilització i fins a la tarda d’aquest diumenge hi va haver converses en aquest sentit. “Vam refermar el nostre compromís amb la negociació fins a l’últim moment i amb la cerca d’acords que apropin postures. Tot i els esforços realitzats, no va ser possible assolir un acord en aquesta ocasió”, lamenta Miguel Ángel Arias, secretari d’organització de la secció sindical de bus de la UGT a TMB. Així doncs, a primera hora d’aquest matí arrencava la jornada de vaga amb serveis mínims i, cap a les deu, prop de 5.000 conductors iniciaven una marxa passada per aigua des de la plaça d’Ildefons Cerdà per la Gran Via de les Corts Catalanes que culminava unes hores després a la seu de Foment del Treball, a la Via Laietana.
Posar preu al “desgast”
La demostració de força d’aquest dilluns ha estat només un avís per a navegants. Si les negociacions entre sindicats i patronals segueixen entroncades, l’escenari promet anar a pitjor a mesura que s’acosti aquest 23 de desembre, la data límit que els treballadors s’han marcat abans de convocar una vaga indefinida. De moment, ja hi ha programats tres dies d’aturades per al novembre -els dies 11, 18 i 29– i tres dies més per al desembre –5, 9 i 23– que amenacen d’arribar a les festes de Nadal amb una mobilitat de mínims tant a la capital catalana com en la resta del territori català. “Arrosseguem aquest problema des del 2011… Han tingut temps de sobres per posar-hi remei. No entenem per què hi ha tantes reticències a l’acord, però la nostra intenció és que arribi com més aviat millor“, remarca Jesús Linares, secretari d’Acció Sindical del Sindicat Independent de Transports (SIT) i president del Comitè d’Empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
La previsió és que abans del dia 5 de novembre tingui lloc una trobada entre representants dels treballadors i de les patronals per abordar la problemàtica. En aquesta reunió es tornaran a calibrar les posicions i es provarà d’aconseguir els suports necessaris per impulsar els informes tècnics contrastats que permetrien establir les condicions d’accés als coeficients reductors, un requisit indispensable per poder tirar endavant aquesta prejubilació a 60 anys en comptes dels 67 que marca la normativa. “Som optimistes, però no depèn de nosaltres. Hi ha prou temps per poder arribar a un acord si hi ha voluntat“, apunta Mojal.
El responsable del sector del transport per carretera de CCOO Catalunya insisteix que les mobilitzacions iniciades aquest dilluns són la conseqüència d’una situació que fa massa temps que està enquistada i lamenta que indicadors com el repunt en la sinistralitat facin evident que cada cop és més necessària aquesta jubilació anticipada. “La mesura és important perquè constata que els treballadors del nostre sector pateixen un desgast que els va afectant la salut. Tenim un alt absentisme laboral, hem detectat casos d’ictus […] Tot és fruit de l’estrès que arrosseguem del dia a dia i d’unes jornades i horaris que tampoc acompanyen. És veritat que la prejubilació té un cost per a les empreses, però no ens estan regalant res“, conclou.
