La Copa Amèrica de Vela està absent dels nodes socials de la Barceloneta. Minuts abans d’un migdia laborable qualsevol d’aquest octubre, les taules del Bar Electricitat, local que és sinònim d’història veïnal al barri mariner, bullen amb debats i esmorzars; però entre els consumidors no s’observa cap de les reconeixibles equipacions dels regatistes. Mes i mig després del desembarcament, a bombo i plateret, dels velers al front marítim, el veïnat encara no n’ha tingut gaire notícia: el centenari negoci està ple dels mateixos parroquians que el copen en qualsevol jornada. “Aquí? Res de res; aquests marxen tots a Cadaqués”, ironitza el cambrer que comanda l’espai des de darrere la barra. El fracàs d’assistència de l’esdeveniment, així com el focus en un públic de luxe, han fet bones les alertes que moviments i associacions elevaven d’ençà dels primers acords. “Es van anunciar unes xifres molt grans, que ja fa un any no ens crèiem”, declara al TOT Barcelona Manel Martínez, portaveu de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. Els celebrats 1.200 milions, però, no s’han quedat a les cases dels rics: l’estampa davant la platja demostra que, com ja alertaven els experts en la cursa, no són enlloc.
El buit deixat per la competició, especialment després d’unes previsions que la situaven —en paraules de l’exalcaldessa Ada Colau, especialment bescantada aquestes setmanes entre els veïns— com el tercer esdeveniment esportiu més important del planeta, ha suposat una important erosió per al teixit de negoci local. Com apunten fonts del món comercial i restaurador del barri, les previsions esteses per l’organització i les administracions van animar molts locals a fer “sobreesforços” econòmics per cobrir la suposada demanda. Des d’acceleracions de comandes a contractacions de temporada, els petits empresaris de la Barceloneta, segons aquestes mateixes veus expliquen a TOT Barcelona, han fet una inversió que no ha tingut cap mena de retorn. “Aquí hi havia de venir nosequanta gent, i el fet és que unes expectatives tan elevades no s’han complert gens ni mica”, lamenta en conversa amb aquest diari Montse Valladares, botiguera del barri i membre de l’Associació de Comerciants (ACIB Barceloneta).
De fet, no només no s’han complert les previsions de públic, sinó que la temporada estival inclús ha estat més fluixa que altres anys, tal com descriuen des del món comercial —especialment el restaurador—. Moltes empreses del districte, etziba la Montse, “han fet inversions en gènere que finalment han perdut” —és a dir, s’han proveït d’aliments i begudes per sobre dels nivells normals per a l’estiu, a l’espera d’una gran afluència de visitants, i s’han trobat finalment amb el mateix públic que altres cursos, si no menys—. Martínez recorda un cas similar: una petita botiga d’alimentació del barri que ha fet una contractació temporal per cobrir una nova demanda vinculada a la regata que no ha existit. “Em deia que fins i tot li ha abaixat la caixa, el pitjor estiu de la seva vida”, lamenta el representant veïnal. Com aquest cas, constaten veïns i comerciants, n’hi ha hagut un bon grapat: negocis que “no és que no hagin guanyat, és que han tingut pèrdues”.
Si bé encara no s’ha fet cap proposta concreta des de les entitats, Valladares reflexiona sobre una possible “compensació” als negocis que, sobre les xifres i estimacions publicades per l’estructura empresarial de la Copa Amèrica, han fet inversions que finalment no han estat productives. “Especialment —accelera— a escala Ajuntament, que són els que ens han venut que vindria molta gent, i al final no ha passat”. La comerciant, val a dir, no es tanca necessàriament al retorn de la regata o esdeveniments similars; si bé exigeix que s’ofereixin a la ciutadania “previsions més reals, millor estudiades”. “Ens havien dit que vindria un esdeveniment supermultitudinari, amb gent de molts diners, i al final ha passat el mateix de sempre”, postil·la. En aquest sentit, la Plataforma No a la Copa Amèrica ja ha traslladat a diversos partits la necessitat d’auditar les xifres de la Copa, així com la inversió pública que s’hi ha dedicat; fins i tot via Sindicatura de Comptes. Es tracta d’una proposta que va agafant embranzida entre el veïnat. El mateix Martínez, de fet, hi dona un suport explícit: “Els diners de tothom s’ha de saber d’on surten”. L’activista veïnal recomana a les administracions, però, transparència en aquest sentit; atès que “la gent perdona que els governants s’equivoquin, però no que no hi expliquin les coses”.
De l’empresa, “res de res”
Més enllà del vessant comercial, Martínez apunta que tampoc no s’ha pogut veure la dinamització econòmica i social del barri que es va prometre al veïnat des d’administracions i organització. Les entitats i el teixit associatiu de la Barceloneta esperava, arran de la regata, “una sèrie d’oportunitats”, des d’ajudes a les escoles a borses de treball per a residents en part de l’estructura de la Copa. Un reguitzell d’iniciatives que ni de bon tros s’ha acabat materialitzant. Si bé reconeixen un “cert moviment” per part del consistori, amb l’impuls, per exemple, de la regata popular, la part privada no ha acompanyat: “De la direcció de la Copa Amèrica, ni ase ni bèstia; l’empresa no ens ha aportat res”, sentencia el representant de l’AVV. En absència del capital darrere els vaixells, doncs, han estat els mateixos comerços i entitats les que han hagut de cobrir els esforços: “hem intentat tapar forats, reconduir la història”, reconeix.
La comerciant, per la seva banda, esperava que tant competició com consistori “contessin més amb la gent del territori”: per exemple, prioritzar la restauració dels barris del Front Marítim a l’hora d’instal·lar guinguetes d’alimentació i begudes a les fanzones. “Han de tenir més present la gent, si és que hi ha una altra Copa Amèrica a la ciutat”, comenta.
Efecte dissuasiu de les acreditacions
A mitjans d’agost, un dels temes de tertúlia a les taules del Bar Electricitat eren les limitacions de la mobilitat a la zona. Els parroquians no amagaven aleshores el seu neguit i resignació per aquesta mesura polèmica, davant la qual no tenien més remei que claudicar i acceptar el sistema d’acreditacions plantejat per l’administració municipal. En total, els propietaris de gairebé 11.000 vehicles van demanar permisos extraordinaris per poder moure’s pel seu propi barri durant els prop de tres mesos de regates. Els sol·licitants eren tant veïns com treballadors de la zona que hi havien d’accedir de manera recurrent o que disposen d’una plaça d’aparcament al barri en àrea verda o aparcament públic o privat. Fora d’aquestes excepcions, l’entrada a la Barceloneta estaria restringida, sobretot en els dies de competició.
“Tinc un client habitual que s’ha passat més d’un mes sense venir perquè pensava que tindria problemes per accedir al barri”, apunta el cambrer de l’establiment centenari. Més enllà de l’anècdota, aquest extrem dibuixa una realitat que ha estat molt lluny de les expectatives de blindatge del barri que havia promès el consistori. “Les acreditacions no han servit de res. Ningú controla que la tinguis”, certifica Martínez, que considera que els permisos almenys sí que han servit per tallar de soca-rel les ja tradicionals aglomeracions de vehicles que es repetien estiu rere estiu en alguns dels principals carrers de la Barceloneta. “No diem que el sistema s’hagi d’instaurar permanentment, però sí que es pot estudiar com a manera de controlar el trànsit”, insisteix.
Retallades que despersonalitzen la festa major
Quan són les dotze en punt del dimecres i amb les fanzones de la Copa Amèrica aparentment a ple funcionament, només una parella de turistes extraviats ocupava una de les taules instal·lades a la plaça del Mar. “Ara que arriba la final es veurà una mica de més gent, però res desorbitat. Els que poden seure en aquelles cadires no són ni un terç dels que venen al mercat de segona mà”, assegura Martínez. La cancel·lació d’aquesta iniciativa comercial és un dels danys col·laterals derivats de l’ocupació de dos dels punts neuràlgics del barri mariner, com són aquesta plaça i el Port Vell. Aquests dos indrets eren precisament els escenaris principals de la Festa Major de la Barceloneta i també albergaven paradetes de comerciants i la típica fira d’atraccions.
“En un barri tan petit i encaixonat pel mar, perdre dos espais com el front litoral i la plaça del Mar… No hem tingut l’oportunitat de fer-los servir i això ha tingut un impacte social molt gran”, lamenta el portaveu veïnal. Les raons oficials que no ha permès que les fanzones coexisteixin amb els actes tradicionals de la festivitat són les mesures de seguretat que s’han hagut d’adoptar per a la celebració de la cita esportiva, ja que amb la previsió d’aglomeracions -irònicament- i per garantir una possible evacuació de la zona s’ha de deixar alliberada una part d’aquests espais, mentre que la resta de la superfície està ocupada per les noves barres de cerveses instal·lades expressament per a la competició. “L’Ajuntament i el Port ens diuen que no és decisió seva, sinó que ve forçada per les autoritats policials”, assenyala Martínez.
Això explicaria per què el barri ha hagut de renunciar als dos escenaris principals de la seva festa major, però no perquè enguany la celebració s’ha reduït dels prop de 10 dies que s’allarga normalment a menys de la meitat. Més enllà del malestar que ha generat entre les famílies i els més petits, que s’han quedat sense bona part de la programació d’altres anys, aquesta mesura ha tingut impacte en els negocis locals, que veuen la festivitat com una oportunitat de fer barri i omplir la caixa. “Ni m’he assabentat aquest any de la festa major… Com no ha de voler quedar-se la Copa Amèrica si els hi entreguem la ciutat d’aquesta manera”, rebla el cambrer del Bar Electricitat, un bon baròmetre del batec d’un barri on la cita esportiva no ha caigut dempeus.
2 
