Una caseta de color rogenc castigada pels anys a la vora del mar permet fer un viatge en el temps a través de les reivindicacions del moviment veïnal de la Barceloneta. A tocar de la plaça del Mar, el fris que presideix la porta del número 41 del carrer dels Pescadors alberga dues generacions d’activistes que, malgrat la mobilització, no han aconseguit els seus objectius. La finca de dues plantes té penjada del balcó principal una pancarta del col·lectiu No a la Copa Amèrica, que ha protagonitzat en els darrers mesos diverses protestes per la celebració de la cita esportiva a la capital catalana. Just a sota, s’hi troba una placa on es pot llegir el leitmotiv icònic encunyat per la història dirigent veïnal Emília Llorca: “El barri és els seus veïns“.
A la mateixa altura, però un carrer més enllà, al número 40 del de Felícia Fuster i Viladecans, s’erigeix una antiga casa unifamiliar molt similar que ha estat reconvertida en habitatge turístic. L’allotjament de luxe s’ofereix per un preu que no baixa dels 760 euros la nit i, precisament, està llogat per a les dates que coincideixen amb el toc d’inici de l’esdeveniment nàutic, que arrencarà el pròxim 22 d’agost i s’allargarà fins al 20 d’octubre. Aquestes dues realitats conviuen en aquests moments a la Barceloneta, un dels punts de la ciutat on el turisme massiu ha fet més estralls en les últimes dues dècades i una zona que ara viu a l’expectativa davant la imminent celebració de la Copa Amèrica de Vela, una cita que ha promès deixar un llegat en forma de millores per al barri mariner.
Dèficits històrics convenientment desencallats
Amb l’amenaça que aquesta inversió acabi convertint-se en un brindis al sol, el veïnat roman expectant; tant pel que fa als possibles greuges com quant a les promeses de les autoritats. En les estimacions del president de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, l’esdeveniment “no farà tant, ni tan poc” per a la població del districte. Les administracions, per una banda, ja hi han activat diverses millores -per exemple la renovació d’una xarxa elèctrica antiquada, gens preparada per a l’augment de residents que ha viscut la zona d’ençà de la seva primera planificació-; si bé són projectes que els veïns “fa 10 anys que reclamen”. Resignat, l’activista veïnal reconeix que “fot” que les demandes de la població no hagin activat el consistori a favor dels seus interessos; però que sí ho hagi fet, en canvi, l’exposició de la Barceloneta vinculada a la cita esportiva. “Però si tinc gana i em dones menjar, jo menjo encara que sigui perquè tu t’hi facis la foto”, ironitza.
La porta no queda tancada, però, a continuar pressionant el govern municipal, atès que, fins i tot si es cobreix el “dèficit d’inversions” que patia el barri, el canvi demogràfic i el pas del temps introdueixen nous ítems al memorial de l’AV. “La llista de demandes no és la mateixa que fa 10 anys”, insisteix el representant, tot recordant, entre altres, les mancances en atenció primària, que a priori haurien de veure’s resoltes amb la construcció del nou CAP al mateix carrer dels Pescadors. Així, i arran de les decisions que pugui prendre l’Ajuntament, des de l’entitat reclamen més participació veïnal en el full de ruta que pugui acompanyar la Copa Amèrica: “No volem ser espectadors, sinó actors”. Per la seva banda, des del Sindicat de Llogateres reben amb escepticisme les “promeses pel que fa a projectes aturats” que el veïnat feia anys que reclamava. “Si el barri els va demanar en el moment, és que ja els necessitava”; critica la militant Maria Pueyo, una de les més vinculades a No a la Copa Amèrica dins l’entitat. Més enllà de la desconfiança per l’execució, Pueyo qüestiona les motivacions del consistori: “abans, si et milloraven el barri, deies mira què bé; ara fa por”; atesos els efectes gentrificadors d’una intervenció com aquesta sense regulacions associades. Aquests avenços, acusa, “les gaudiran més els turistes que els veïns“.
“Cronificació del model” d’habitatge
En general, el veïnat resta importància a l’efecte que tindrà l’esdeveniment sobre una oferta de lloguer ja força tensa. No tant, però, perquè l’esdeveniment en concret no amenaci el teixit residencial com perquè, tal com alerta el Sindicat de Llogateres, s’emmarca en un “model de ciutat” que ja ho fa de seu. Així ho han manifestat a aquest mitjà diversos residents de la zona, que lamenten tant la gran quantitat d’habitatges buits que té el barri com l’especulació salvatge que sembla haver-se apoderat del mercat, sobretot en l’última dècada. “Aquí falten pisos i els pocs que tenim se’ls queden els millors postors. La Copa Amèrica només serà una gota més en un got que ja està massa ple“, reflexiona Martínez, que recorda que aquesta part del front litoral barceloní va ser un dels que va liderar l’ofensiva contra els pisos turístics il·legals ara fa 10 anys, quan només en aquesta zona s’hi van detectar fins a 2.500. El darrer recompte realitzat l’estiu passat es va saldar amb un miler d’habitatges irregulars.
Tanmateix, l’aparició d’anuncis en diverses plataformes immobiliàries on s’ofereix el lloguer per temporada d’habitatges amb “vistes a la Copa Amèrica” sota uns preus que arriben fins als 25.000 euros, sí que ha aixecat les alarmes en una part de la població, que veu en aquest ascens fulgurant, però temporal de les tarifes un perill a més llarg termini. Fora de casos extrems, però, tant veïns com sindicat detecten cada cop més ofertes “fora de les possibilitats dels veïns treballadors”; amb preus d’entre 4.000 i 10.000 euros al mes. El prospectiu benefici arran d’aquest model d’especulació -esperonat en bona part pels forats de la llei de l’habitatge, que, en absència del decret català, no estén la regulació de preus als contractes temporals- ha activat, segons el Sindicat, una estratègia batussera per part de les immobiliàries que operen a la Barceloneta, amb “trucades agressives i cartes diàries als propietaris particulars qüestionant si volen vendre els seus pisos”. A mesura que s’apropi l’esdeveniment, Pueyo alerta que aquest moviment per concentrar propietats immobiliàries a un sector de negoci especialment beneficiat per les absències reguladores “s’estén a tots els barris de la costa: el Poblenou, Ciutat Vella…”, per garantir l’accés dels visitants a acomodació, especialment en moments d’alta densitat turística.
L’abast dels efectes perniciosos de la Copa Amèrica sobre el barri, malgrat l’amenaça, roman una incògnita. Des de l’Associació de Veïns, de fet, dubten que la mena de demanda que arriba per a la competició es pugui sostenir a llarg termini; rebaixant efectivament els preus desorbitats que es poden trobar a hores d’ara a les aplicacions immobiliàries. “Els propietaris dels pisos no continuaran demanant aquests preus quan acabi l’esdeveniment i ja no hi hagi oferta. Ara bé, hem de vigilar que el topall no quedi per damunt de l’actual un cop finalitzi tot plegat”, remarca Martínez; tot augurant un cert retorn cap a la relativa normalitat del teixit residencial de la Barceloneta, amb la ja endèmica tensió d’oferta. El sindicat, però, no veu tan clar el caràcter parentètic de la competició; tant al barri lliça com als fronterers. El front marítim barceloní, avisa Pueyo, es troba en risc que “el model que s’implementa arribi per quedar-s’hi; que no es faci res per revertir-lo“; especialment atès l’augment de l’oferta de contractes temporals que les principals empreses del sector preveuen com a mecanisme per esquivar els límits establerts per la llei espanyola. Si l’esquema es cronifica, continua la militant, “és un perill per al barri”; tot negant les millores que el sector turístic i hoteler associen a la mena de visitants -“d’alt valor afegit”, a parer seu- que acompanyen la competició. “Els pisos turístics de borratxera seran substituïts per altres d’alt standing”, sense guanys per al veïnat.
Un comerç devorat per la gentrificació
Només cal fer una volta pels carrers de la Barceloneta per adonar-se que aquest indret fa temps que va deixar de ser el barri mariner per excel·lència de la ciutat. Més enllà de la desaparició pràcticament de la indústria de la pesca, un dels pals de paller que ha centrat la lluita veïnal de l’última dècada en aquesta zona és la pèrdua del comerç de proximitat. La proliferació de franquícies i d’establiments destinats al turisme ha llastat el teixit d’un barri que va perdent la seva identitat a passes agegantades mentre no deixen d’obrir locals de menjar ràpid, supermercats 24 hores o associacions cannàbiques. Potser un dels fets més simptomàtics d’aquest canvi de model comercial és que s’ha convertit pràcticament en una missió impossible trobar restaurants on et serveixin zarzuela de peix, un plat tradicional molt arrelat en aquesta zona de la capital catalana.
“Ja va passar amb els merenderos quan l’alcalde Pasqual Maragall els va voler eliminar. Aquests negocis donaven feina a molta gent del barri i no es va pensar a donar una sortida a aquestes famílies que en depenien”, recorda Martínez, que considera que s’hauria de protegir aquest teixit comercial històric, així com promocionar un model econòmic més centrat en la producció i que no estigui tan centrat en el sector serveis. Per la seva banda, Pueyo coincideix en la diagnosi i apunta que la Barceloneta és un exemple perfecte dels efectes que provoca la gentrificació. “No és causalitat, però sí correlació: ara mateix al barri no queden sabateries; la darrera papereria va tancar la tardor passada. És un barri on el comerç local està desapareixent”, lamenta.
A l’espera de comprovar quin és l’efecte concret que té a la zona la celebració de la Copa Amèrica, una de les conseqüències sobre el barri ja confirmades és el bloqueig de dos espais històrics -per motius de seguretat i per la col·locació de barres de cerveses- que no podran ser seu de la Festa Major de la Barceloneta que se celebrarà a finals de setembre, just després de la Mercè. En concret, la plaça del Mar i el Port Vell no podran albergar l’escenari principal de la festivitat ni les paradetes i la típica fira d’atraccions, respectivament. Una pèrdua d’espai públic condicionada per la cita esportiva que ha aixecat polseguera, però que podria prendre encara més força si els efectes de l’esdeveniment superen negativament les expectatives del veïnat.
