Era un secret de domini públic que l’alcalde Jaume Collboni ha materialitzat aquest dilluns en un acte unitari amb les principals entitats del sector comercial. Barcelona optarà a ser la primera capital europea del petit comerç. La Fundació Barcelona Comerç havia remat de valent a les institucions europees per impulsar una capitalitat semblant a la de la cultura o l’esport i, un cop el Parlament Europeu ha validat la iniciativa, l’Ajuntament ha fet el pas de presentar-se oficialment com a ciutat. L’alcalde ha valorat el consens que genera aquesta iniciativa i ha fet valdre que “Barcelona reivindica els eixos comercials i els comerços per la vitalitat i dinamisme, la cohesió que generen i el compromís social del sector”.
“Tenim una bona candidatura, que a més la reforça el fet que tingui consens polític, consens amb les administracions i consens amb el sector comercial”, ha afegit poc després la cinquena tinenta d’alcaldia, Raquel Gil. La regidora creu que, si Barcelona aconsegueix l’objectiu, la capitalitat “ajudarà a fer-ho més ràpid i a desenvolupar-ho d’una manera més potent”. “I si no –ha afegit– haurem de continuar treballant com a ciutat perquè els reptes del comerç existeixen, la xarxa també de treball existeix i el que volem també és que hi hagi aquesta visibilitat a través d’aquesta capitalitat del model”.
Optimisme entre els membres de la candidatura
Gil s’ha mostrat prudent, però poques veus s’atreveixen a qüestionar la valia de la candidatura de Barcelona. Els comerciants de la ciutat són els que més han remat perquè existeixi la capitalitat i han consensuat amb els tècnics europeus com hauria de ser. Van aconseguir l’aprovació del Parlament Europeu per unanimitat i ara és la Comissió Europea qui acaba de donar forma a la nova capitalitat, que comptarà d’entrada amb un milió d’euros en una primera prova pilot. El bagatge del seu teixit comercial converteix la capital catalana en la principal favorita.
El sector comercial confia en el camí que s’ha fet fins ara i esperen que la capitalitat ajudi al creixement d’un sector castigat per la manca de relleu generacional i l’auge del comerç digital. Malgrat totes aquestes adversitats, el comerç continua sent el 13,2% del PIB de la ciutat i genera més de 152.000 llocs de treball. En aquest sentit, els comerciants insisteixen que iniciatives com aquesta han d’ajudar a modernitzar les botigues des de la base, començant per una digitalització més que necessària.
