Els nous jardins de Clara Campoamor fa setmanes que llueixen en ple barri de les Corts i l’executiu de Jaume Collboni treu pit d’una renovació urbanística “pionera” que s’ha finançat amb capital públic i també privat. Un exemple de “col·laboració publicoprivada”, diu l’Ajuntament, que ja examina com portar aquesta fórmula a altres espais de la ciutat. És més, el districte de les Corts confirma a aquest diari que s’estan estudiant altres projectes “per a la millora d’espais compartits” que també “suposarien una inversió publicoprivada”. Malgrat que encara no es poden anunciar, perquè cal acabar de tancar serrells contractuals amb les empreses, la fórmula publicoprivada per finançar zones verdes ha arribat per quedar-s’hi.
Fonts de l’àrea d’economia, que lidera el tercer tinent d’alcaldia Jordi Valls, recorden al TOT Barcelona que les urbanitzacions de l’espai públic es financen majoritàriament amb inversions públiques. Ara bé, l’executiu socialista reconeix que “és cert que l’Ajuntament valora positivament i veu interessant, en el futur, poder estendre o repetir aquesta fórmula publicoprivada quan hi hagi un interès compartit amb qui fa un ús intensiu d’aquest espai”. El govern, això sí, matisa que les millores sempre han de revertir “en el conjunt de la ciutadania”. Més enllà de Clara Campoamor, l’Ajuntament també ha anunciat recentment altres reformes com la dels jardins de Sant Joan de Déu, finançats majoritàriament pel centre comercial l’Illa Diagonal.
En tot cas, la reforma dels jardins de Clara Campoamor té un element diferenciador. La meitat de les obres han estat finançades per dues immobiliàries internacionals, Merlin Properties i Colonial. Entre totes dues han injectat 819.500 euros. El conveni manté que l’Ajuntament n’havia d’injectar uns altres 610.000, a repartir entre el districte i Parcs i Jardins. En tot cas, la inversió pública final ha ascendit als 810.000 euros, el 49% del total.
Fonts del districte, en mans del PSC, titllen d’èxit la reforma i detallen que la iniciativa de renovar els jardins no és seva sinó de les dues immobiliàries, totes dues amb propietats adjacents als jardins. Qui es desmarca de l’operació són els Comuns, que eren responsables de Parcs i Jardins en el moment de signar el conveni. Els d’Ada Colau mantenen que l’àrea d’Emergència Climàtica “no va portar res del projecte” i que l’exregidor Eloi Badia es va limitar a signar com a president de Parcs i Jardins. Segons es detalla en el conveni, aquest departament col·labora de la reforma amb una inversió de 260.000 euros.
Un model més propi dels EUA i el nord d’Europa
Els experts detallen que aquesta manera de finançar les àrees verdes és més pròpia de països amb tendències polítiques neoliberals, com els Estats Units o el nord d’Europa. “Barcelona no és una ciutat amb un context neoliberal tan desenvolupat, però darrerament sí que veiem un canvi: fins ara hi havia una lectura del verd com a inversió per a l’espai públic i ara passem a una altra escala, que és l’apropiació del poder privat en la inversió verda i la seva utilització en el màrqueting”, detalla la investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) Isabelle Anguelovski.
El model, relativament nou a Barcelona, està força estès en aquestes altres zones. L’ambientòloga emmarca molts casos de col·laboració publicoprivada a Europa en “els plans d’austeritat” de les últimes dècades. “Al Regne Unit hi ha hagut moltes retallades en el manteniment dels espais verds, i moltes zones, com poden ser alguns parcs de Bristol, s’han construït amb el finançament d’immobiliàries, que alhora negocien permisos o espais per als seus edificis. Altres casos els trobem als EUA; a Boston hi ha una llei local que et permet construir a la costa si crees parcs d’accés públic. És una zona amb desenes de construccions de luxe amb parcs al costat, que al final els acaben gaudint els seus residents”, remarca Anguelovski.
Sigui com sigui, la fórmula publicoprivada ja no és exclusiva d’aquestes regions. Mercedes Blanco, portaveu del comitè de direcció de Finques Blanco i CEO de Vecinos Felices Administración de Fincas y Alquileres, assenyala al TOT que el sector immobiliari “s’ha adonat que invertir en la millora d’espais públics pot contribuir a la revalorització de les zones on té interessos”. “Tot i que a Barcelona potser encara són exemples puntuals, el model comença a estendre’s, sobretot a mesura que les empreses veuen els beneficis a llarg termini. No només s’augmenta el valor de les seves propietats, sinó que també pot generar més demanda en els mercats residencials i comercials”, comenta Blanco, que també veu en aquest tipus de moviment una manera d'”atraure noves empreses, serveis i comerços que busquen establir-se en zones de major atractiu”.
L’analista immobiliària afegeix un altre factor, vinculat al prestigi d’aquestes empreses. “El fet de ser partícips d’aquests projectes també aporta prestigi i responsabilitat social corporativa, aspectes valorats en un sector competitiu com l’immobiliari”, comenta. Una línia empresarial que Anguelovski defineix com a greenwashing: “Et vens com una empresa ecologista i ètica, però després n’aprofitaràs la plusvàlua dels teus productes”.
Experts i activistes pro habitatge avisen dels riscos
Activistes i experts en habitatge mantenen que la participació d’immobiliàries en reformes verdes té un punt innovador, com a mínim a Barcelona. L’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) Jaime Palomera comenta al TOT que “cada cop és més habitual” que els fons de capital privat entrin en nous models de negoci més enllà de l’immobiliari, com per exemple passa amb les residències de gent gran o les clíniques de fertilitat, però reconeix la “novetat” que suposa l’entrada d’aquestes empreses en la reforma de parcs i jardins. Palomera reitera, en tot cas, que caldrà estar vigilants “per si a llarg termini hi ha contrapartides“.
En aquesta mateixa línia tancava la seva explicació Anguelovski, citant un exemple recent a Dublín, concretament al barri de The Liberties: “Han tancat al públic general una zona verda, construïda fa tres o quatre anys per una immobiliària. Havia de ser pública, però anys més tard s’ha permès que es tranqui”. Sobre això, l’Ajuntament de Barcelona insisteix al TOT Barcelona que els acords amb Merlin Properties i Colonial es limiten a la reforma dels jardins de Clara Campoamor i que no hi ha cap contrapartida a canvi.
