Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol on el cost de la vida és més car. L’augment progressiu del preu de l’habitatge, unit a una crisi inflacionista especialment tensa a la capital del país, l’ha elevat al primer lloc en la taula dels mercats locals on les despeses bàsiques s’emporten un percentatge més elevat del sou mitjà dels seus ciutadans. Segons un estudi de la comparadora financera Hellosafe amb dades de la Seguretat Social, la base de dades de preus Numbeo i el portal immobiliari Idealista, el cost de la vida a Barcelona suposa el 82% del salari mitjà de la ciutat.
Segons l’informe, amb un salari mitjà de ciutat de 2.131 euros mensuals, el cost total de la vida s’enfila fins als 1.737,65 euros, amb diferència el més alt de tot l’Estat. Només tres ciutats -i demarcacions-, confirmen des de Hellosafe, superen el 80% en aquest índex: A banda de Barcelona, Màlaga (81%) i les Balears (80%). Com indica el mateix portal, no és només l’habitatge el sector que impulsa els costos bàsics barcelonins. La demanda residencial s’afegeix al “preu de serveis com educació, salut i transport”, molt més opressiu sobre les rendes locals que en “altres ciutats” de l’Estat.
Capitals molt per darrere de Barcelona
Si bé a les grans i regions ciutats de l’Estat el percentatge de cost de la vida sobre renda roman molt elevat, les principals competidores de Barcelona es mantenen substancialment per sota d’aquesta magnitud. Segons concreta Hellosafe, Madrid, sense anar més lluny, redueix aquesta relació fins al 73%; amb un cost total entre consum i habitatge de poc menys de 1.570 euros mensuals per un salari mitjà de prop de 2.150 euros. Més elevats són els costos totals a la regió de Biscaia, especialment a Bilbao, amb uns 1.623 euros que suposen una dedicació del 71% del salari dels ciutadans de la demarcació.
Tensió sobre el salari mínim
Més enllà de la influència de les ciutats, la comparadora financera estudia també la relació entre cost de la vida i salaris mínims interprofessionals al conjunt de l’Estat. Al mercat espanyol, l’SMI de 1.080 euros se situa més de 400 per sobre d’un cost de la vida -sense comptar despeses residencials- de 656 euros. A alguns països de la UE, com constata l’estudi, aquesta relació és negativa -el salari mínim és inferior a la despesa mensual mitjana-. És el cas de veïns comunitaris com Letònia o Estònia, on el cost mitjà suposa pels volts del 110% de l’SMI. A altres economies més destacades, com ara la República Txeca o Croàcia, aquesta relació s’eleva per sobre del 90%.
