Han estat sis anys de treballs, reunions, d’anades i vingudes a Estrasburg i a Brussel·les; d’una lluita compartida per desenes d’associacions comerciants europees que el petit comerç de Barcelona ha liderat des del primer moment. Fent sempre passos de formiga, pensats i calculats, van aconseguir que el Parlament Europeu aprovés per unanimitat la creació de la Capitalitat Europea del Petit Comerç el gener passat. Tres anys després, Brussel·les ha confirmat el premi gros: Barcelona serà la primera capital europea del comerç de proximitat.
La capitalitat és un reconeixement a la perseverança i permetrà lluir un sector cada cop més castigat per la digitalització i la globalització. Barcelona tindrà tot un any per exportar el seu model de proximitat a la resta del continent. “La idea de crear-la ha estat dels comerciants de Barcelona, i aquesta ha estat la nostra primera victòria”, ha resumit aquest matí l’alcalde Jaume Collboni, hores abans de saber els resultats. L’alcalde ha descrit l’impuls d’aquest projecte comunitari com un acte de “militància europea” dels comerciants catalans en un moment en què els autoritarismes amenacen de desmantellar la unió per dins. “Som mereixedors d’aquest reconeixement”, sentenciava l’alcalde.
La resolució s’ha fet pública aquest dimecres al vespre amb un acte a l’hotel Cardo de Brussel·les, amb la presència d’una delegació de la Fundació Barcelona Comerç i la cinquena tinenta d’alcaldia i responsable municipal de comerç, Raquel Gil. “Gràcies als nostres comerciants que per ells avui podem ser aquí”, ha remarcat la regidora, en nom de Barcelona, des del faristol. Barcelona s’ha imposat a Utrecht (Països Baixos) i Saragossa (Espanya) en la categoria de ciutats amb més de 250.000 habitants. Makarska (Croacia), Silandro (Itàlia), Silla (Països Valencians) optaven a la categoria de ciutats petites i Braga i Caldas da Rainha (Portugal) i Fuenlabrada (Madrid), a les ciutats mitjanes.
La Comissió Europa va assumir el lideratge del projecte com a propi després que els europarlamentaris hi donessin llum verda i li ha assignat un pressupost de 3 milions d’euros, a fiançar a mitges entre el Parlament Europeu i la mateixa Comissió. Tant el govern europeu com els comerciants tenen al cap com seran les línies mestres d’una primera edució que actuarà com a prova pilot i amb voluntat de continuïtat. Altres capitalitats, com la capitalitat europea de l’esport i l’arquitectura o la capital mundial del llibre –aquesta última impulsada per la UNESCO–, són alguns exemples a seguir.
Exportar el model Barcelona
Al matí, Jaume Collboni ja preveia que la capitalitat ajudarà a exportar el “model Barcelona”. Un model, argumenta el cap de l’executiu, que aposta per la proximitat del comerç de barri, en comparació a altres grans urbs americanes o asiàtiques. La Fundació Barcelona Comerç també entén la capitalitat com una manera d’exportar el model, de “fer que el model social i l’estil de vida europeu es consolidin arreu del continent”. A Barcelona, el petit comerç representa el 13,2% del PIB de la ciutat i genera més de 152.000 llocs de treball, segons els darrers balanços fets per l’Ajuntament. És el sector amb més ocupació. El comerç al detall aporta 4.223 milions d’euros de valor afegit a Barcelona, mentre que el comerç a l’engròs n’aporta 7.331 milions.
Els comerciants entomen la capitalitat com un esdeveniment que travessa la frontera del simbolisme. En definitiva, el que ha aconseguit Barcelona és liderar una mena de gran think tank comercial que hauria d’ajudar a enfortir el sector. Es tracta d’unir els principals actors del sector a la ciutat per configurar entre tots una estratègia que mantingui vives les petites botigues. Una oportunitat, per exemple, de traçar un pla digitalitzador que el petit comerç demana a crits. El president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, ha recordat en nombroses ocasions que digitalitzar no és oferir el producte a internet, sinó tenir un ordinador o eines per fer una millor comptabilitat. “Hi ha botigues que ni en tenen”, argumenta. I és un element clau per fer rendibles els comerços de barri i allargar la vida d’aquest model.
En aquest sentit, arribar a Europa és conscienciar que el model de proximitat és el que distingeix aquest continent d’altres i que, per preservar-lo, calen uns mínims. S’ha d’aconseguir que sigui atractiu. Més enllà d’ajudar a la digitalització, el sector ha de trobar eines o fórmules noves de sostenibilitat i estalvi energètic i d’innovació tecnològica; plantejar millores en la gestió de l’espai comercial urbà i d’innovació urbanística; d’empresa, comunitat i competitivitat, de formació i inclusió social.
