L’atur femení es va situar en mínims històrics l’any 2024. Segons l’estudi Les dones al mercat de treball elaborat pel Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i el Servei d’Igualtat i Diversitat de Barcelona Activa, la taxa d’atur de les dones a la ciutat era del 5,6% a l’últim trimestre de l’any passat, 0,4 punts inferior a la del 2023 i molt per sota de la de Catalunya (9,0%) i Espanya (11,9%) i en línia amb la mitjana de la Unió Europea (6%). Tot i aquestes dades positives, l’atur femení encara supera el masculí, ja que representat el 55% del total, 10 punts per sobre. La diferència encara és més gran en l’atur de llarga durada —més de 12 mesos—, en el qual les donen representen el 59,7% de tots els aturats. La taxa d’activitat (76,8%) i ocupació (72,5%) femenines també registren bones dades, malgrat ser lleugerament inferiors al rècord assolit l’any 2023.
“El 8-M és una bona oportunitat per fer seguiment de les dades del mercat de treball de les dones a la ciutat, i en tenim de bones, que demostren que les polítiques en aquest àmbit estan començant a donar resultats”, explica la regidora de Promoció Econòmica i Treball i i presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil. “No van tan ràpid com voldríem, però donen bons resultats. Tenim una dada d’atur molt bona, que és la més baixa de la sèrie històrica i que ens situa, com a ciutat, en millors posicions no només que la resta de Catalunya o d’Espanya, sinó també a escala europea”. La dada que més preocupa l’Ajuntament de Barcelona és la de l’atur de llarga durada, que té “una cara eminentment femenina”, ja que les dones “continuen tenint més problemes a l’hora de sortir de les situacions d’atur”.
L’estudi també constata que els llocs de feina amb major presència de dones són els que tenen més risc de patir precarietat laboral, com les activitats a les llars (83,3%) i activitats sanitàries i de serveis socials (74,5%). Són sectors de mà d’obra intensiva, amb salaris més baixos i amb menys reconeixement social, recorda el consistori. “Formen part del fenomen que es coneix com a terra enganxós, i es caracteritzen també per les limitades possibilitats de promoció laboral”. A l’altra banda hi ha la construcció, el transport, l’energia elèctrica, gas i aigua i les indústries manufactureres, que són sectors altament masculinitzats. A la branca de la informació i les comunicacions, un sector en alça amb salaris més elevats i millors condicions laborals, les dones suposen el 35,5% de la força de treball, dues dècimes per sobre que el 2023.
La bretxa salarial es redueix, però no prou
La bretxa salarial entre barcelonins i barcelonines és transversal a gairebé totes les franges d’edat, nacionalitats, grups professionals, sectors i tipus de contracte i jornada. De mitjana, l’any 2023 les dones treballadores de Barcelona tenien un salari mitjà de 32.377 euros bruts anuals, un 15,7% inferior al salari mitjà masculí, que es va situar en 38.407 euros bruts anuals. Això suposa una reducció d’1,4 punts respecte l’any anterior, quan la bretxa era del 17,1%. Aquest canvi es deu principalment a l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que té un major impacte en les dones perquè treballen en sectors més precaritzats. En els últims deus anys, la bretxa salarial entre homes i dones a Barcelona s’ha reduït 10 punts, segons dades de l’Ajuntament. Una dada preocupant és que la bretxa més alta es dona en el grup professional de llicenciats, enginyers i alta direcció (23,4%) i mostra un any més les dificultats que tenen les dones per trencar el sostre de vidre.
