Els guies turístics oficials de Barcelona esperen cada any amb impaciència que arribi el mes de març, el tret de sortida per a la temporada de visites culturals. Milers de grups escolars d’arreu d’Europa desembarquen a la ciutat durant la primavera per veure’n les principals icones culturals i contracten professionals acreditats que els les expliquin en el seu idioma. L’epidèmia de coronavirus va esclatar just quan estava a punt de començar la nova temporada i després dels 4 mesos d’aturada hivernal en què els guies gairebé no tenen visites.
“Passarem tot un any sense ingressos”, lamenta Meritxell Carreres, presidenta de l’Associació de Guies de Turisme de Catalunya (AGUICAT). Els professionals del sector estan habituats a la temporalitat i saben que, per fer viable la resta de l’any, han de maximitzar la jornada durant els 4 mesos de temporada alta i fer caixa al màxim. “Quan va esclatar la Covid-19 estàvem com els atletes en un estadi olímpic, pendents del tret de sortida per començar a fer visites com a bojos fins al juny”, explica.
A diferència d’allotjaments o restauració, juliol i agost són mesos de menys feina per als guies, perquè el turista estival de Barcelona és més lúdic i menys cultural. La tardor revifa una mica les visites guiades, però res a veure amb la primavera. I entre novembre i febrer no hi ha gairebé gens de demanda, pel que molts aprofiten per fer cursos –història local, història de l’art, idiomes…– i encabir-hi les pròpies vacances. Només els qui es dediquen al mercat asiàtic tenen una mica de feina al gener i febrer, però com que la pandèmia va començar a la Xina també se’ls van cancel·lar aquests encàrrecs primerencs.
Una vianant amb mascareta passa per la Rambla, amb totes les paradetes tancades per l’estat d’alarma que ordena el confinament pel coronavirus / Jordi Play
“No sabem quan podrem tornar a treballar, perquè després del decret d’alarma les restriccions també seran molt dures”, preveu. Tem que impedeixin de facto les visites guiades: “Si no podem anar en grup pel carrer, dins dels monuments hi ha moltes restriccions d’aforament, les escoles no reobren… ens buiden la professió”. A banda, és clar, hi ha la caiguda en picat dels visitants per la prohibició de viatjar dels països emissors. En aquest sentit, l’especialització i la llengua estrangera de cada guia seran determinants: “Els que es dediquen més al turisme espanyol i local es recuperaran abans que els que fan grups internacionals”.
Gaudí i memòria històrica, en francès
Una de les afectades és Mireia Pons, historiadora reconvertida en guia turística de grups francesos. Ofereix passejades de memòria per Barcelona per lliure i des de fa tres anys treballa també a la Sagrada Família, fent-hi visites en francès. El temple modernista va tancar ja un dia abans del decret d’alarma, així que Pons està confinada a casa des del primer moment.
“Estàvem a mínims i esperàvem el març per tornar a tenir ingressos, però ens hem trobat que s’ha aturat tota l’activitat”, lamenta. Els escolars gals eren un públic clau per a les seves finances de primavera: cada dia només a la catedral de Gaudí hi havia desenes de grups. Les passejades d’història en català i castellà eren un altre puntal: “També el públic local per primavera fa moltes més visites, mentre que a l’estiu molta gent marxa de vacances fora de la ciutat”, afegeix. “Els estalvis que ens quedaven ja se’ns van acabant”, reconeix, preocupada.
Turistes amb mascareta davant la Sagrada Família per por al coronavirus / Jordi Play
Oblidats al decret d’alarma
La immensa majoria dels guies oficials, habilitats per la Generalitat de Catalunya a través d’un examen, són autònoms. Paguen la quota mensual tot l’any i no poden fer-se un ERTO ni demanar grans crèdits bancaris per sortir del pas, com han fet tantes empreses de la ciutat. AGUICAT estima que a la capital catalana n’hi ha uns 500 i a tot el país, al voltant de 1.500. Se senten peons invisibles d’un “mega sector” que no sempre els té en compte: “Som els soldats de batalla del turisme”, lamenta Carreres.
El decret d’alarma estatal del 14 de març no esmentava els guies turístics entre les activitats de cessament obligatori. Això els va causar dificultats per tramitar la baixa a les mútues laborals on estan inscrits. Finalment la majoria han pogut acreditar la seva situació gràcies a una carta que els ha enviat la Direcció General de Turisme, on s’explicita la prohibició de fer visites guiades. Així, han pogut sortir del pas i rebre l’ajuda estatal que preveu el decret, que segons Aguicat de mitjana els aporta uns 600 euros al mes. “Amb 600 euros no pots viure gaire a Barcelona i a més s’acaba immediatament quan finalitzi l’estat d’alarma”, explica Carreres.
Ajudes “efectives i no efectistes”
Tampoc estan massa contents amb les ajudes de la Generalitat. Les ajudes a autònoms són excloents amb els 600 euros estatals, pel que molts han preferit quedar-se amb aquest ingrés i evitar més paperassa. La conselleria d’Empresa va obrir la setmana passada una línia específica de suport a microempreses i autònoms del sector turístic: un ingrés directe de 2.500 per cobrir despeses. Només amb complir els requisits –ser autònom i tenir fins a 5 treballadors a càrrec– ja es cobra sencer l’import màxim.
Els beneficiaris tenen fins al 31 d’octubre per reunir factures que acreditin despeses professionals durant els dos mesos següents a l’aixecament de la prohibició de l’activitat. Si no arriben als 2.500 euros, hauran de retornar la diferència. A més han de mantenir l’activitat durant els 12 mesos següents. “Per a la majoria de guies serà impossible acreditar tantes despeses, és molt anecdòtic tenir un local llogat o treballadors en nòmina”, contraposa la presidenta de l’Aguicat.
El problema dels guies, recorda, no és fer front a despeses a curt termini sinó sobreviure un any sencer sense ingressos. Així ho van fer saber per carta aquest abril al director general de Turisme, Octavi Bono. “Les mesures han de ser efectives, no efectistes!”, protesta Carreres.
L’aeroport del Prat, desert durant el confinament / Flick’r – Ajuntament de Barcelona
Portaveus de la conselleria han defensat a aquest diari que és una ajuda “pensada per complementar-ne d’altres, perquè no és excloent”. “La caiguda de la facturació la té en compte l’ajuda general als autònoms”, justifiquen. “Deixar a zero les despeses de reobertura ja és una ajuda important, que no tenen tots els sectors”, reivindiquen. Per evitar “picaresques”, no s’ha tingut en compte quant ingressava cada sol·licitant abans de l’epidèmia i tothom rep 2.500 euros. La Generalitat preveu que els guies declarin per exemple quotes d’autònom, assegurances o la part proporcional del subministrament domèstic de telèfon i connexió a internet.
Per al govern barceloní també tenen retrets. “De l’Ajuntament no hem sabut res i mai ens han defensat gaire, al sector turístic“, lamenta Carreres. L’AGUICAT recorda que els guies són “els principals ambaixadors de la ciutat, a peu de carrer” i que empenyen el turisme cap a la cultura i les visites amb valor afegit. “Necessitem un pla de xoc i el mateix tracte que qualsevol altre sector 100% afectat per les restriccions”, reivindica.
