Alerten que les ‘contactless’ acumulen el 65% del frau en el pagament amb targeta

L'organisme Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada avisa de l'error de pensar que amb el coronavirus és millor utilitzar aquest tipus de pagament que els diners en metàl·lic

L’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha alertat aquest dimarts que les targetes sense contacte acumulen el 65% del total de fraus que es cometen mitjançant el pagament amb targetes de crèdit o dèbit. En una nota de premsa, l’Institut assenyala que, segons dades de la consultora Juniper Research, en cinc anys el 53% de les compres en punt de venda es realitzaran a tot el món per mitjà d’aquest tipus de targetes sense contacte.

A més, s’exposa que en els últims cinc anys el nivell de frau en les targetes bancàries, tant les de contacte com les ‘contactless’, ha crescut al voltant del 17%, un percentatge que, segons les seves dades, es duplicarà en els propers cinc anys “amb el conseqüent impacte en l’economia i en l’ús d’aquests mitjans de pagament i davant el nombre de bitllets falsos, que va caure el 2019 al nivell més baix dels últims cinc anys”, recorda l’Institut citant dades del Banc Central Europeu.

Institut Coordenades fa aquesta anàlisi a la vista que, durant el confinament social obligat per l’estat d’alarma, s’ha “disparat” l’ús dels mitjans de pagament electrònics, en detriment de l’ús de diners en efectiu malgrat que els bancs centrals de diversos països i diverses institucions han advertit que “els diners [en metàl·lic] són escassament portadors de virus, cosa que no passa amb les superfícies de plàstic”. La tendència a un ús majoritari de targetes “pot tenir un impacte gens menyspreable en la proliferació del frau en aquests mitjans de pagament”, adverteix la institució.

En aquesta línia, el vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, ha alertat que “els nivells d’inseguretat en els mitjans de pagament electrònics i el conseqüent frau s’incrementaran i assoliran cotes altes en els propers anys”. “La seguretat s’incrementarà, certament, tant com l’habilitat dels pirates i delinqüents, el que fa imprescindible que els nivells d’ús de diners en efectiu es mantinguin igualment alts per compensar aquestes deficiències”, ha defensat.

Piratejar és “senzill”

L’Institut Coordenades ha explicat que el xip que porten aquest tipus de targetes conté tota la informació bancària de l’usuari i el nivell de protecció que suporta “és molt reduït”, de manera que interferir o piratejar el senyal i els continguts o els seus accessos és “senzill” amb la tecnologia disponible.

A més, els experts creuen que els usuaris no consideren adequadament el nivell de risc que s’assumeix en aquesta forma de pagament, de manera que és “imprescindible” ampliar la qualitat i quantitat de la informació que tenen els usuaris quan contracten amb les seves entitats financeres aquests mitjans de pagament.

Segons les seves dades, l’impacte que creix amb més velocitat és el conegut com a ‘xoc de targetes’, que es produeix quan l’usuari té en la seva cartera o moneder dues targetes sense contacte i ambdues interactuen al mateix temps i les dues reflecteixen el cobrament de un servei.

Així, els analistes de l’Institut assenyalen que “serà imprescindible” reduir el límit mínim d’interactuació automàtica d’aquestes targetes, el que farà necessari la intervenció del titular per introduir les seves contrasenyes de seguretat, cosa que “reduirà segurament la universalització d’ús”.

Nou comentari