L’Ajuntament torna als contribuents 8,5 milions de la plusvàlua i reclama a l’Estat que ho compensi

Ho ha de fer en compliment d'una sentència del TC i considera que la culpa és de l'Estat perquè la llei està mal feta

L’Ajuntament de Barcelona ja ha retornat 8,5 milions d’euros a ciutadans que han reclamat al consistori la devolució de l’impost de plusvàlua i té en tràmit el pagament de 9,7 milions més. Es tracta de propietaris (empreses, fons d’inversió, famílies…) que han sol·licitat el retorn de l’impost estatal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua) pagat al consistori per la venda d’un immoble o terreny que, en realitat, no havia incrementat el seu valor amb el pas del temps.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional del 2017, que avalava no pagar la plusvàlua municipal si no hi havia guany en les transmissions dels terrenys, el consistori ha rebut 6.630 reclamacions. D’aquestes ja n’ha resolt més de 5.000, de les quals n’ha estimat 3.186 i n’ha desestimat 2.056. Les que s’han desestimat s’han descartat majoritàriament perquè no encaixaven amb l’objecte de reclamació, ja sigui per manca de proves o perquè sí que hi ha un guany de valor en el moment de l’operació de venda.

Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda de l’Ajuntament, destaca que Barcelona és “dels primers” que està “actuant en conseqüència” començant a tornar diners als contribuents que han pagat, d’acord amb la sentència, d’una forma incorrecta. El valor de les sol·licituds estimades puja fins a 13,5 milions d’euros, als quals s’hi afegeixen 4,6 milions més que la institució ha de retornar arran d’un centenar de sentències desfavorables al consistori. En total, l’import de les devolucions efectuades des d’inicis del 2019 ascendeix a més de 18 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament ja n’ha retornat 8,5 i està tramitant els 9,7 milions restants.

D’altra banda, com que el consistori continua rebent reclamacions i sol·licituds, calcula que el cost màxim de les devolucions pendents de resoldre pot arribar a ser de 20 milions més d’euros. La institució confia, però, que aquest import sigui molt menor.

Impacte en la recaptació del consistori

Segons explica Ayala, un dels impostos importants per al finançament dels municipis és el de la plusvàlua. És per això que admet que una de les seves bases de recaptació s’ha vist dificultada. Amb tot, considera que l’afectació és un “error” de l’Estat, “que va fer malament la llei” i “ha de prendre mesures i tornar aquests diners als ajuntaments”.

De totes maneres, matisa que el moment en què s’ha presentat el major volum de reclamacions ha coincidit amb un context en què el mercat immobiliari a Barcelona segueix creixent. En aquest sentit, el creixement ha “compensat” la pèrdua derivada de les devolucions i la part que s’ha deixat de recaptar en alguns casos.

Crida a l’Estat perquè legisli

Ayala recorda que l’Estat encara “no ha fet la seva feina” perquè no ha legislat en la línia que li reclamava el Constitucional el 2017 per modificar la llei d’hisendes locals. “Hi ha una deixadesa de funcions molt important”, lamenta, remarcant que el consistori s’ha “avançat” al canvi legislatiu “en pro de la ciutadania” fent les devolucions.

En qualsevol cas, diu, el canvi de llei s’ha de fer i ha d’incloure com es paga l’impost, en quins casos es paga, i com es compensa als ajuntaments, que segueixen sent “la part més desfavorida” en el repartiment d’ingressos.

Sentència del Constitucional i el Suprem

Una sentència del Tribunal Constitucional el 2017 va avalar que els contribuents no havien de pagar la plusvàlua municipal si no hi havia un increment en el valors dels terrenys venuts des de la seva adquisició, una situació recorrent durant la crisi, quan es van devaluar immobles.

Com que la sentència no era aplicable directament pels ajuntaments, el consistori va decidir llavors congelar les reclamacions i alhora no demanar el pagament de la plusvàlua en noves operacions si no hi havia un increment del valor.

El 2018 el Tribunal Suprem va dictar sentència interpretant la del TC i determinant que els preus fixats a les escriptures eren prova indiciària de l’increment o decrement del valor en les transmissions i que els ajuntaments podien utilitzar aquest i altres mitjans per decidir si hi havia un increment de valor subjecte a l’impost.

A partir d’aquí, i principalment en base a les escriptures, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la resolució de totes les reclamacions congelades que tenia damunt la taula.

Nou comentari