L’Ajuntament de Barcelona destina el 13% del seu pressupost anual a polítiques vinculades a l’economia verda i circular. Una anàlisi encarregada a l’Estudi Ramón Folch xifra en 349 milions d’euros la inversió municipal vinculada a la sostenibilitat durant l’actual mandat. Els tinents d’alcalde Gerardo Pisarello i Janet Sanz han presentat l’estudi aquest divendres a Barcelona Activa, acompanyats del director de la anàlisi, Ivan Capdevila. Pisarello ha destacat que la inversió pública “fa de tractor” i empeny a les empreses privades a impulsar també l’economia sostenible, que hi hauria dedicat uns altres 254 milions d’euros anuals de mitjana. En total, 603 milions anuals d’inversió pública i privada responsable amb el medi ambient.
Transport públic i nou Bicing, valorització de residus per generar energia, nous parcs i jardins, rehabilitació energètica d’edificis… Les partides que composen la xifra final procedeixen de totes les àrees, tot i que el 64% del total públic prové específicament de les actuacions en mobilitat i qualitat de l’aire. La inversió privada encara prima més aquesta àrea (69%), seguida de la rehabilitació d’habitatges (20%) i la gestió d’espais verds (11%). Pisarello ha emfatitzat de l’atracció d’inversió privada cap a la sostenibilitat: “Hem demostrat la viabilitat de l’economia verda i sostenible per fer anar de la mà la justícia econòmica i l’ecològica”. “La transició energètica no es pot carregar sobre les espatlles de la població més vulnerable, com s’ha vist a França amb el moviment de les armilles grogues”.
Inversió municipal en economia verda i circular a Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Inversió privada en economia verda i circular a Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Els llocs de treball temporals encara quintupliquen els fixes
Segons el consistori, les polítiques impulsades en economia verda i circular han generat “més de 1.380 llocs de treball permanents” cada any, als que contribueix decisivament la millora de la plantilla de Parcs i Jardins (69% dels llocs de feina ja són fixes) i de serveis de mobilitat (12%). No s’ha inclòs en aquest càlcul –que ha analitzat les plantilles de 2016, 2017 i 2018– el personal de TMB ni d’altres operadors públics de transport, que es financen amb aportacions de diferents administracions. Si es comptabilitzessin els llocs de feina indirectes, la mitjana anual pujaria a 9.400 treballadors. No obstant, els llocs de treball temporals directes són encara cinc vegades superiors i arriben a 5.200 anuals de mitjana aquest mandat.
Ocupació permanent vinculada a l’economia verda i circular a Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Ocupació temporal vinculada a l’economia verda i circular a Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Janet Sanz ha defensat la gestió municipal en sostenibilitat i n’ha destacat com a principal fita l’increment de transversalitat: “les polítiques de sostenibilitat ja no depenen d’una sola àrea sinó que ara impregnen totes les polítiques municipals”. Tot i així, ha escombrat cap a casa i ha assenyalat la rellevància de tres línies d’actuació vinculades a la seva tinença: la millora del transport públic, l’increment del verd urbà i l’augment del reciclatge”. Ha exemplificat que les 44 hectàrees noves de zona verda que preveu el Pla Clima 2030 per aquest mandat suposen un miler de llocs de treball i que el nou contracte de neteja ha generat 200 contractacions més. Pel que fa a l’economia circular, ha recordat que accions com la recollida d’escombraries porta a porta a Sarrià permet augmentar la correcta separació dels residus i “si els veïns reciclen millor, es pot generar més compost orgànic o generar més energia” a la incineradora del Fòrum.
El director de l’estudi, Ivan Capdevila, ha celebrat que les polítiques municipals de sostenibilitat van començar tímidament als anys 90 amb la gestió de l’aigua i dels residus i han anat guanyant pes en tots els departaments municipals. Ha destacat novetats recents com l’emissió de bons verds per valor de 5 milions d’euros com a part del finançament municipal i la consolidació dels criteris de compra verda en la contractació municipal. “El Bicing és també un bon exemple d’efecte multiplicador, perquè va néixer fa 10 anys amb 35.000 usuaris i no només s’han multiplicat per quatre sinó que ha desencadenat un ús quotidià de les bicicletes privades i la construcció de carrils-bici”, ha dit. Finalment ha encoratjat la inversió en rehabilitació energètica, que és “intensiva en mà d’obra local” i alhora contribueix a reduir el consum d’electricitat, aigua i gas.
