Tot i que el confinament ha desplaçat gran part de la feina dels paradistes cap als sistemes que ells mateixos tenen per vendre per internet, els dissabtes de mercat encara són una realitat essencial per a molts barcelonins. L’estat d’alarma decretat fa una setmana no atura alguns compradors, ja que l’alimentació és un dels pocs sectors que pot continuar treballant. I aquest dissabte han fet la compra per a la setmana.
Al mercat de la Boqueria la Katalin comprava carn i peix. Viu al barri del Putxet, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, des d’on sovint ve caminant fins al mercat. “Segueixo venint per mantenir la rutina perquè si no perds el cap”, comentava.
A la carnisseria l’atenia la Mónica, encarregada de la botiga Distribucions Avinova, on treballa des de fa 13 anys. Per a ella el coronavirus es pot mesurar en xifres: de 2.000 o 3.000 euros a uns 300 o 400. És la facturació d’un dia normal i la que ha tingut aquesta setmana d’excepció. El gruix del negoci és la distribució a restauració, però amb l’estat d’alarma tots els establiments han tancat i la seva parada no pot distribuir comandes. Per això, els únics clients que té aquests dies són “gent del barri” i, sobretot, el repartiment a domicili.
La parada, que avui funcionava amb cinc empleats dels vuit que hi ha normalment, obre ara de 7 a 14 hores, quan l’horari habitual és de 8 a 20 hores. “Aquesta situació la podem aguantar un mes”, calculava. Té por? “Intentem no pensar-hi”, reconeixia, i detallava que intenta reduir el contacte amb la seva família per minimitzar el risc.
El recorregut de la Katalin la porta a la peixateria de Marco Merino. La Katalin és d’origen hongarès i viu a Barcelona des del 2011. És la coordinadora i professora d’alemany en una acadèmia d’idiomes que aquests dies fa les classes en línia –”els pares ho agraeixen molt”– i és una enamorada de la Boqueria. “És una llàstima veure que el mercat està així”, expressava mentre mira les botigues tancades del seu voltant. A Merino li compra una peça de peix i marxa a seguir fent dissabte pel mercat.
La Katalin compra peix a la parada de Marco Merino / Adrià Lizanda
“La facturació és mínima”, admetia Merino, que té una parada al centre del mercat. El coronavirus també ha afectat la seva jornada laboral: normalment obre de dimarts a dissabte però ara només ho fa divendres i dissabte. “Ha baixat molt el ritme”, constatava.
L’Isaac, un dels vigilants de seguretat del mercat de Sant Antoni, comptava les persones que hi entraven per tenir-ho controlat i, en cas que fos necessari, prohibir l’accés temporalment per evitar aglomeracions. “Mercat o Lidl?”, preguntava als que venien, substituint el trick or treat de Halloween per una pregunta creada pel context d’emergència. “Si van al Lidl els demano que vagin per una altra porta per evitar que hagin de creuar tot el passadís”, argumentava.
L’Isaac controla l’accés del mercat de Sant Antoni per evitar aglomeracions / Adrià Lizanda
Aquest matí el ritme d’accessos ha estat menor que el d’ahir i no s’han format cues a l’exterior, tal com relata l’Isaac. Ahir entre les 10.30 i les 12.30 hores, però, fins a 20 persones es van acumular davant de la porta que custodia esperant el seu torn per entrar. “L’aforament màxim aquests dies és de 250 persones”, detallava.
Cartells, avisos i marques al terra
Així, l’aspecte a l’exterior del mercat era diferent. De tota manera, a l’interior els paradistes saludaven els clients pel nom i els atenien com de costum. Això sí, no es parlava d’altra cosa que no fos el coronavirus.
Els cartells, els avisos i les marques al terra per garantir la separació entre persones incitaven a parlar sobre el monotema dels últims dies. “Ningú fa cas de les marques que hem posat al terra, la gent no està prou conscienciada”, es queixava la Paqui, treballadora de la fruiteria Parra del mercat de Sant Antoni. Veu amb alarmisme l’actitud dels barcelonins, alguns dels quals “fan com si res” i segueixen venint al mercat. “Em faig un fart de renyar senyores grans”, lamentava, ja que moltes no es comporten d’una forma segura per evitar contagis.
Però la consigna és inequívoca: “Els del sector de l’alimentació hem de venir i seguir treballant”. La Paqui té clara la importància de mantenir oberta la parada, de la mateixa manera que els sanitaris han d’estar als hospitals. No amaga la por que sent aquests dies, sobretot per contagiar la seva família. “Respecta la distància!”, cridava a un treballador que s’acostava a saludar a una clienta. Ella i la seva companya Mari estan preocupades per l’actitud de la població.
La Mari atén una clienta a la fruiteria / Adrià Lizanda
“L’aspecte és molt diferent”, deia la Consol, que havia anat al mercat de Sant Antoni a comprar peix i verdures. Després de comprar a la parada de la Paqui i la Mari narrava com havia trucat al peixater abans d’anar al mercat. “Si hagués estat tancat no hauria vingut”, puntualitzava. Ve “pràcticament” cada setmana al mercat i ha mantingut la rutina. Sobre les vegades que ha sortit de casa aquests dies, admet que ho ha fet “dia sí, dia no”.
La Feli i l’Ester sortien de fer la compra al mercat de Sant Antoni mentre xerraven a una distància prudencial. “Ens coneixem molt i mira, estem ben allunyades”, bromejava la Feli. Totes dues són veïnes del barri i venen sovint al mercat. La Feli confessava que surt “cada dia” de casa per comprar aliments.
La picaresca per aconseguir trencar el confinament durant una estona també cridava l’atenció de l’Isaac, el vigilant de seguretat del mercat. “Hi ha un senyor que ve a diari i compra una sardina o el que sigui. No podria comprar-ho tot de cop?”, es preguntava.
