El ple de l’AMB ja té a punt per aprovar un acord de noves tarifes per al subministrament de l’aigua metropolitana. La institució i Aigües de Barcelona han acordat descongelar el rebut de l’aigua per fer front a la inflació, tot i que per als consumidors serà un increment del 4,02%, molt per sota d’IPC, perquè la inflació s’ha enfilat pràcticament el doble.

L’acord, tot i no està aprovat, l’ha esbombat en una piulada aquest dijous el vicepresident de medi ambient de l’AMB i regidor barceloní Eloi Badia (BComú). Els darrers anys la tarifa de l’aigua ha estat congelada o s’ha abaratit, subratllen els comuns.

No obstant, al rebut de l’aigua que reben les llars metropolitanes hi ha molts més conceptes inclosos. La major part de la factura són impostos i taxes de decisió municipals o metropolitana, aliens als serveis que presta Aigües de Barcelona. De fet, des de l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia i a l’AMB el 2015 els tributs locals que es vehiculen discretament a través d’aquest rebut han pujat un 102%. 

Amb l’increment ara anunciat, aquesta fiscalitat oculta ja arriba al 77,3% de la factura de l’aigua d’una llar estàndard de la capital catalana, que seria la integrada per 3 membres amb un consum mensual d’uns 7m3. Seguint amb aquest exemple, la factura d’aquesta família tipus tindria un import total d’uns 55 euros cada dos mesos, dels quals 42,7 serien impostos i taxes d’administracions públiques. 

La meitat d’ells, a més, no tenen res a veure amb l’aigua: 12,7 euros serien taxes barcelonines de residus i clavegueram; 10,4% seria la taxa de residus metropolitana; i 7,3 euros correspondrien a cànons de l’Agència Catalana de l’Aigua; 5,9 euros anirien per la compra d’aigua de l’ATL. Encara n’hi ha més: uns altres 4,9 euros serien estatals (IVA, IRPF, Seguretat Social) i 1,1 euros surten d’un altre cànon metropolità.

En definitiva, les administracions utilitzen la factura de l’aigua com a mitjà recaptatori, tot i considerar aquest subministrament un servei essencial. La majoria de consumidors no ho tenen del tot present i només es fixen en el cobrament total que els arriba domiciliat al banc, malgrat que la factura mensual que rep cada llar actualment desglossa cada concepte molt clarament. Aquesta confusió habitual ha motivat una guerra de retrets entre polítics i subministradora.

De 2015 a 2022 la tarifa de l’aigua s’ha reduït en més d’un 5%, però l’IPC s’ha incrementat pràcticament en un 12%, amb un diferencial d’un 17%. En contrast, la Taxa de Clavegueram que recapta l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat un 84%. La Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) que recapta l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha pujat un 16% en el mateix període de temps.

A més, la Taxa pel servei de Recollida de Residus (TRR) municipals generats en domicilis particulars de Barcelona, aprovada en plena pandèmia per l’Ajuntament de Barcelona, va originar un increment del 18,5% de la factura tipus.

Nou comentari

Comparteix