Les xarxes socials són espai d’àcides crítiques i burles, però de tant en tant també rescaten històries de gran tendresa. És el cas d’un entranyable vídeo de dos infants enjogassats el 1929, set anys abans de la Guerra Civil. L’escena té lloc sota de l’Arc del Triomf de Barcelona, que es pot identificar pel maó esglaonat de la base i el passeig Lluís Companys de fons.
El popular tuitaire barceloní Joaquim Campa, que fa temps que indaga en el fons de la Filmoteca de Catalunya, ha difós les imatges en una piulada que ja acumula més de 14.000 reproduccions i ha trobat ressò a la premsa francesa i tot. La breu gravació mostra un noiet fent uns simpàtics passos de ball a la vorera. Semblaria que imiti el caminar de Charlot, el personatge més conegut de les pel·lícules mudes de Charles Chaplin, molt de moda aleshores.
Al seu costat, una noia més gran vigila el jove ballarí. Possiblement la seva germana, tot i que la manca d’informació sobre els dos protagonistes no permet saber-ho ara per ara. Tots dos vesteixen roba infantil típica del moment, com el coll mariner per als nens o el gorret per les nenes. Completen l’escena cotxes d’època –alguns descapotats–, autobusos de dos pisos i tramvies. Campa s’ha posat en contacte amb la Filmoteca per intentar aconseguir més informació, de moment sense resposta.
Els vídeos domèstics, gravats pels primers aficionats amateur, són una valuosa font documental sobre la Barcelona de fa un segle. I un dels millors materials de divulgació per al gran públic, que connecta amb el realisme de les imatges en moviment. Acostumats a imaginar la història recent en blanc i negre estàtic, a partir de les fotografies existents, els vídeos casolans permeten imaginar-se com era la quotidianitat dels barcelonins del primer terç del segle XX.
La felicitat d’un dia al nou Montjuïc
Campa ja va sorprendre les xarxes fa un any amb un altre vídeo domèstic barceloní. En aquell cas era un retrat de famílies i grups d’amics al voltant de la Font Màgica de Montjuïc el 1932, amb el Palau Nacional –avui el MNAC– al fons. Un escenari que avui forma part de les icones de la ciutat i que en aquell moment era novíssim pels barcelonins, perquè s’havia construït per l’Exposició Internacional de 1929.
Aquelles imatges, a més, tenien l’atractiu extra d’estar acolorides mitjançant intel·ligència artificial. Una visió encara més pròxima dels barcelonins durant la Segona República. La piulada amb les imatges acumula vora 140.000 reproduccions i va permetre a Campa localitzar a familiars dels protagonistes. També va tenir molt ressò una altra escena acolorida, en aquest cas un viatge en tramvia el 1908, on un pla-seqüència magnífic permet viatjar pels carrers de la ciutat vella plens de vianants, ciclistes, cavalls i botigues.
